Raons de consolació que lo Comte fa a la Comtessa e lo que ella replica en lo comiat; e com lo Comte anà en Jerusalem.

-Gran és la contentació que la mia ànima té de vós, Comtessa, del so de les darreres paraules que m'haveu ara dites, e, si a la majestat divina serà plasent, la mia tornada serà molt presta en augment de vostra alegria a salut de la mia ànima. E onsevulla que jo sia, la mia ànima serà ab vós contínuament.

-¿Quina consolació puc jo haver de la vostra ànima sens lo cos? -dix la Comtessa-. Mas bé só certa que per amor del fill sereu en record alguna volta de mi, car amor de lluny e fum d'estopa tot és u. Voleu que us diga, senyor?: més és la mia dolor que no és la vostra amor, cas si fos així com la senyoria vostra diu, crec restaríeu per l'amor mia. Mas, ¿què val al moro la crisma si no coneix la sua error? Què vol a mi amor de marit sens res valer?

-Comtessa senyora -dix la Comte-,¿voleu que donem fi a parules? Que a mi és forçat de partir, e l'anar e lo restar està en la vostra mà.

-Puix més no puc fer -dix la Comtessa-, entrar-me'n he en la mia cambra, plorant la mia trista desaventura.

Lo Comte pres dolorós comiat d'ella, besant-la moltes voltes, llançant dels seus ulls vives llàgrimes, e de totes les altres dames pres comiat ab dolor inefable. E com se'n partí no se'n volgué portar sinó un sol escuder.

E partir de la sua ciutat de Varoic recollí's en una nau, e navegant ab pròsper vent, per son discurs de temps ell arribà en Alexandria ab bon salvament. E eixit en terra ab bona companyia féu la via de Jerusalem, e junt en Jerusalem, ell confessà bé e diligentment sos pecats e rebé ab grandíssima devoció lo preciós cos de Jesucrist. Aprés entrà per visitar lo sant sepulcre de Jesucrist e aquí féu molt fervent oració ab moltes llàgrimes e ab gran contrició de sos pecats, d'on meresqué obtenir la santa perdonança.

E havent visitat tots los altres santuaris qui són en Jerusalem, e tornat en Alexandria, recollí's en una nau e passà en Venècia, e essent junt en Venècia, donà tots quants diners li eren restats a l'escuder, perquè l'havia ben servit, e col·locà'l en matrimoni perquè no es curàs de tornar en Anglaterra; e féu posar fama a l´escuder com era mort, e ginyà ab mercaders que escriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Varoic era mort tornant-se'n de la casa santa de Jerusalem.

Sabent la virtuosa Comtessa tal nova, fonc molt atribulada e féu molt desmoderat dol, e féu-li fer les obsèquies que un tan virtuós cavaller era mereixedor. Aprés, per discurs de temps, lo Comte se'n tornà en la sua pròpria terra, tot sol, ab los cabells llargs fins a les espatles e la barba fins a la cinta tota blanca, e vestit de l'hàbit del gloriós Sant Francesc, vivint d'almoines; e secretament se posà en una devota ermita de Nostra Dona, senyora nostra, la qual distava molt poc de la sua ciutat de Varoic.

Aquesta ermita estava en una alta muntanya, molt delitosa d'arbres de gran espessura, ab una molt lúcida font qui corria. Aquest virtuós Comte s'era retret en aquesta deserta habitació, fent solitària vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogués fer condigna penitència. E perseverant en sa virtuosa vida, vivint d'almoines, una volta la setmana ell anava a la sua ciutat de Varoic per demanar caritat, e, desconegut per les gents, per la gran barba e cabells llongs que ell portava, sol·licitava ses almoines e anava a la virtuosa Comtessa, muller sua, per demanar-li caritat, la qual, veent-lo ab humilitat tan profunda demanar-li almoina, li feia dar molt més caritat que a tots los altres pobres; e així passà per algun temps la sua pobra e miserable vida.