La resposta que l'ermità fa al Rei.

-La celsitud de vostra senyoria e excel·lència, mon senyor, me fa estar molt admirat com jo, essent pobre e dèbil, que la senyoria vostra me demane consell e ajuda, considerada la condició e disposició mia. Com l'excel·lència vostra no ignora la mia dèbil e antiga persona ésser posada en decrepitud gran, així per los molts dies com per l'aspra vida que per llong temps he sostenguda en la muntanya, no vivint sinó d'herbes e de pa, la mia virtut no pot ésser tal que bastàs a comportar les armes, majorment com no en sia usat. ¿E demana la senyoria vostra a mi consell, qui teniu en lo regne vostre tants barons e cavallers valentíssims, aptes e molt destres en les armes, qui us poden millor de mi aconsellar e ajudar? Bé us sé, dir, mon senyor que si jo fos estat virtuós cavaller, ni sabés alguna cosa en l'art de la cavalleria, e destre en les armes, jo de bona voluntat serviria la majestat vostra e posaria la mia dèbil persona a tot perill de mort per posar en llibertat tant poble cristià, e majorment a la majestat vostra, de la qual serà gran dany que en tan gran joventut hajau ésser desposseït de la vostra real senyoria; per què suplic a l'excel·lència vostra que m'hajau per excusat.

L'adolorit Rei, molt enutjat de tal resposta, féu principi a tal parlar.