Rèplica que lo Rei fa a l'ermità.

-No és d'admetre excusació de tan justa demanda si pietat e misericòrida en tu habiten, car no ignora la tua reverència que los sants benaventurats e los màrtirs, per augmentar e defendre la santa Fe Catòlica, han batallat contra los infels e han obtesa gloriosa corona de martiri e triümfant glòria, confortat lo llur virtuós ànimo per la divina potència. Per què, pare reverent, m'agenolle als teus peus e ab aquestes mies doloroses llàgrimes te torne a suplicar que si fidelíssim cristià est, que per reverència d'aquella sacratíssima passió que lo nostre mestre e senyor Déu Jesús volgué passar en l'arbre de la vera creu, per rembre natura humana, que hages compassió de mi, afligit Rei, e de tot lo poble cristià, qui tota la mia e llur esperança està en la misericòrdia de Déu, e en la tua molta virtut; e açò no em vulles denegar per la molta bondad tua.

Mogueren a pietat les doloroses llàgrimes de l'entrestit Rei a l'ermità, e amollit lo seu piadós cor, llançà dels seus ulls vives llàgrimes de gran compassió. Per bé que lo prepòsit seu tostemps fon de subvenir-los, emperò volgué experimentar la constància del Rei.

Après un poc espai que l'ermità hagué fet llevar lo Rei, alleujades les sues llàgrimes, féu principi a tals paraules.