La resposta definitiva que l'ermità féu al Rei.

-A tu, rei prudentíssim, jove, qui has viscut en benaventurada vida, mèritament s´esguarda en l'execució de les obres virtuoses subtilment mires; e a mi, vell, seguint les regles de cavalleria, ab grandíssim perill gloriosa fama atenga. Als vells animosos, basta que sens fer lletgea de covardas actes sostinguem la primera que en la joventut, ab excés de perillosos treballs, guanyaren. E posat cas veritat les tues piadoses paraules advoquen raonablement, han tengut en mi força les tues doloroses llàgrimes, ans que mon deliber, no essent a tu publicat justament, m'hagués obligat a l'execució de tal empresa. ¡Oh entrestit Rei, i en tan poca esperança tens la vida! Estutja aqueixes llàgrimes a menys desitjada fortuna que aquesta. Puix veig que tes pregàries són tan humils e justes, per amor d'aquell per qui m'has conjurat e per amor de tu, qui est mon natural senyor, jo só content d'obeir los teus manaments e entendre ab summa diligència en la lliberació de tu e de ton regne, e em dispondré, si mester serà, d'entrar en batalla, així vell com me só, per defendre la cristiandat e augmentar la santa fe catòlica, e per baixar la supèrbia de la mafomètica secta, ab pacte tal que ta excel·lència se regesca a mon consell, car ab lo divinal adjutori jo et daré gloriosa honor a fer-te he vencedor de tots los teus enemics.

Respòs lo Rei:

-Pare reverent, puix me feu tanta gràcia, jo us promet, a fe de rei, que no passaré un punt l'ordenació vostra.

-Ara, senyor -dix l'ermità-, com seràs de fora, en la gran sala, mostra als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegre e molt contenta, e ab gran afabilitat parlaràs a tots, e al dinar menja bé e dóna't plaer, e mostra molt més alegria de la que acustumat havies, per ço que tots aquells qui tenen l'esperança perduda la puguen recobrar; car lo senyor o lo capità, per gran adversitat que li vinga, no deu mostrar la sua cara trista per no esmaiar la sua gent. E fes-me dar unes vestidures de moro e veuràs lo que jo faré; car anant a la Casa Santa de Jerusalem fui en Alexandria, e en Barut me fonc mostrada la llengua morisca, perquè aturí grans dies ab ells, e aprenguí dins Barut fer magranes de certs materials compostes, que estan sis hores en poder-se encendre, e com són enceses bastarien a tot lo món a cremar, que com més aigua hi llencen més s'encenen, que tota l'aigua del món no les bastaria apagar, si ja no les apaguen ab oli e ab resina de pi.

-Cosa és de gran admiració -dix lo Rei- que ab oli e ab resina de pi s'hagen apagar, e no ab altra cosa, car jo creia que l'aigua apagava tots los focs del món.

-No, senyor -dix l'ermità-; si la senyoria vostra me dóna llicència que vaja fins a la porta del castell, jo portaré sol un material e ab aigua clara o ab vi encendreu una antorxa.

-Per la mia fe -dix lo Rei-, molt hauré singular plaer de veure-ho.

E l'ermità prestament anà a la porta del castell per ço com a l'entrar hi havia vista calç viva, pres-me una poca gleva e tornà on era lo Rei; e pres una poca d'aigua e llançà-la-hi dessús, he encès ab una palleta una candela.

Dix lo Rei:

-Jo jamés haguera pogut creure experiència tal si de mos ulls no ho hagués vist. Ara no tinc res per impossible que los hòmens no sàpien fer. En especial tals sabers cauen en gents qui van molt per lo món; e prec-te, pare reverent, me faces gràcia de dir-me totes les coses necessàries per aquest fet de les magranes, del que hi és mester.

-Jo, senyor -dix l'ermità-, les iré a comprar, per ço com sé millor conèixer los materials si són bons, per ço com jo les he fetes moltes voltes de les mies mans. E com seran fetes, jo, senyor, iré tot sol devers lo camp dels moros, e prop la tenda del rei jo posaré les magranes; e com vendrà quasi l'hora de la mitja nit, les magranes seran enceses, e tots los moros cuitaran devers aquella part per apagar lo fos; e la tua senyoria estarà armat ab tota la tua gent. Com veuràs lo gran foc, ab tota la gent fir sobre ells, e faç certa la senyoria tua que deu mília dels teus basten a desconfir cent mília dels altres; car jo puc dir ab tota veritat a l'excel·lència tua que trobant-me en Barut viu un altre cas semblant d'un rei contra altre, e ab l'ajuda de Nostre Senyor Déu e per consell meu la ciutat fonc lliberada dels enemics, e lo rei qui estava dins la ciutat fonc venedor, e l'altre, qui el tenia assetjat, fonc vençut. E la senyoria tua deu fer son poder, e qualsevulla cavaller, de saber coses per a ofendre sos enemics e defendre sos amics.