

Com lo Rei anglès donà llicència a l'ermità que anàs a fer les magranes compostes.
Llevant-se de taula, lo confortat rei d'Anglaterra donà llicència a l'ermità que anàs a fer les magranes, les quals en pocs dies foren fetes. E acabades aquelles, l'ermità se n'anà al Rei e dix-li:
-Senyor, si vostra senyoria me dóna llicència, jo iré per donar compliment al que és estat deliberat; l'excel·lència vostra faça posar en orde tota la gent qui té d'eixir defora.
E lo Rei dix que era molt content. E en l'escura nit lo virtuós ermità mudà's les vestidures que tenia aparellades de moro, e per la porta falsa del castell isqué molt secretament, que per negú no fonc vist ne conegut; e posà's dins lo camp dels moros.
E com a ell li paregué hora, llançà les magranes a una part del camp, prop d'una tenda d'un gran capità parent del rei moro, e com fonc quasi passada la mitja nit, lo foc fonc tan gran e tan espantable que tots n'estaven admirats de les grans flames que llançava. E lo rei e los altres moros, desarmats així com estaven, cuitaren en aquella part lo major foc per apagar-lo, e no el pogueren jamés apagar per molta aigua que hi llançassen, ans com més aigua hi llançaven més s'encenia.
Lo virtuós rei d'Anglaterra com véu lo gran foc, armat com estava, ab aquella poca gent que restada li era, isqué de la ciutat e ab gran ànimo ferí en los moros, e feien tan gran destrucció d'ells que era cosa d'espant, que no prenien nengú a mercé.
Com lo rei moro véu tan gran foc e tanta gent sua morta, cavalcà sobre un ginet e fugí, e recollí's dins un castell que havia pres, qui havia nom Alimburg, e allí féu-se fort ab tots aquells qui del camp eren campats.
Fonc molt admirat ell e tots los altres moros, com eren estats així romputs, car no podien pensar quina era estada la causa de tan gran desbarat, com ells fossen cinquanta vegades més que los cristians. Com los moros foren fugits, los cristians robaren lo camp dels moros, e fonc ja de dia clar, ab grandíssima victòria entraren dins la ciutat.
Lo rei moro, aprés passats quatre dies, tramès sos ambaixadors ab una lletra de batalla al rei d'Anglaterra, la qual era de la tenor següent.