Com per tots los del consell fon deliberat que l'ermità digués primer son vot sobre la lletra de batalla que tramès lo rei de la Gran Canària al rei d'Anglaterra.

-Puix ab dret natural la raó em força obeir als manaments de vostra excel·lència, mon senyor, e en mostra de mon poc saber e no avisat entendre, no perjudicant les senyories d'aquests magnànims senyors, me manau que jo parle primer en aquest negoci, jo us diré lo que a mi par, per bé que jo conega no ésser digne de parlar en semblants fets, com jo sia home qui sé molt poc en l'exercici de les armes; emperò no oblidant-me que proteste e demane vènia e perdó, aixi a mon senyor lo Rei com a tots los altres, que si diré algunes coses que no sien ben dites, vos plàcia corregir-les e no vagen en compte de res, com isquen d'home criat en ermitatge, havent més notícia de bèsties feres que no d'armes, emperò, dic, senyor, a vostra altesa, per satisfer a la lletra del Gran moro, que diu que a tota sa requesta se vol combatre amb la senyoria vostra cos per cos, e puix acceptada haveu la batalla així com bon rei e virtuós deu fer, no tement los perills de la mor, só de parer que més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit; e considerant com lo rei moro sia home fortíssim e de gran ànimo, e diu en la sua lletra que rei per rei vol fer la batalla, tendria per bo que la senyoria vostra, per salvar la promesa fe, e per quant Nostre Senyor Déu, qui és jutge e coneixedor de veritat, com a ell no li sia res amagat, que l'hajam tot de nostra par, no façam cosa neguna ab engan, si victòria volem haver de nostres enemics; e com siam certs de la indisposició de mon senyor lo Rei, qui és molt jove, e de dèbil complexió e visca malaltís, encara que tinga l'ànimo de virtuós cavaller, no seria cosa condecent ne justa que ell entràs en camp clos ab un tan fortíssim home com és lo rei moro, mas lo duc de Lencastre, qui és oncle de mon senyor lo Rei, emprenga de fer aquesta batalla, e lo senyor Rei se despulle del ceptre e de la corona real, per ço que la Gran moro no sia decebut que es combata ab rei.

Acabant l'ermità les darreres síl·labes de ses paraules, se llevaren tres ducs moguts d'extrema ira, ço és: lo duc de Clòceste, lo duc de Bètafort e lo duc d'Atzètera, e ab grans crits començaren dir que no volien consentir que lo duc de Lencastre entràs en la batalla e fos alçat per rei, com cascú d'ells era més lícit de fer la batalla que no era lo duc de Lencastre.

Lo Rei no comportà que més parlassen, sinó que ab forçada veu féu principi a semblants paraules.