Les raons que lo rei d'Alnglaterra fa en lo consell ab los seus cavallers per entrar en la batalla ab lo rei de la Gran Canària, e lo que ells li repliquen

- Justa cosa és que tan desordenada demanda no sia oïda. Millor fóra que ab dubtoses paraules temptat haguésseu ma volentat; perquè a mi no plau ni vull que negú de tots vosaltres entre per a mi en la batalla: puix jo l'he acceptada, jo tot sol la vull portar a fi.

Llevà's un gran baró e dix semblants paraules:

-Senyor, perdon-me l'exel·lència vostra del que diré, car lo que vostra altesa diu jamés per nosaltres vos serà consentit. Per bé que Nostre Senyor Déu vos haja dat lo voler, vos ha llevat lo poder, per quant tots nosaltres coneixem que l'altesa vostra no és hàbil per a tan fort e tan dura batalla com és aquesta; regisca's la senyoria vostra a consell e voluntat de tots nosaltres, car si nosaltres coneixíem la vostra virtuosa persona ésseer diposta per a tal mester, de bon gran haguérem adherit al que l'altesa vostra hagués manat.

E tots los altres barons e cavallers lloaren lo que aquest baró havia dit.

-Puix així és que a vosaltres, fidelíssims vassalls e súbdits meus - dix lo Rei-, no plau, e coneixeu en mi que no só dispost per a combatre lo rei moro, jo us regracie la molta amor que em mostrau tenir, e disponc de mi enseguint la volentat de tots vosaltres. Emperò jo vull e man que no sia negú, sots pena de la vida, que tinga tant atreviment que diga que farà per mi la batalla, sinó lo que jo elegiré; e aquell vull que sia per mi i en lloc meu, e en aquell renunciaré la corona, lo regne e lo ceptre real.

Respongueren tots que eren contents. Aprés lo Rei féu principi a tal parlar.