La resposta que lo Rei ermità féu a la comtessa de Varoic, com lo suplicà que li fes mercè de dir-li son nom ni quina amistat havia tenguda ab son marit lo comte Guillem de Varoic, e lo que ell li respongué, recitant-li les batalles de la ciutat de Roam, e dels seus actes.

-Comtessa- dix lo Rei ermità -, no és ara temps ne hora per a poder-vos manifestar lo meu nom, car en altres coses més necessàries e útils per a tots tinc d'entendre; per què us prec que em vullau prestar les armes que us he demanades, e açò us hauré a gràcia singular.

-Senyor- dix la comtessa-, jo de bon grat só contenta de prestar-les a vostra altesa; mas, si Déu vos done bona victòria del rei moro, me façau gràcia que, puix lo vostre nom no puc saber, almenys que em diga vostra senyoria quina coneixença e amistat ha tenguda ab mon marit.

Respòs lo Rei:

-Senyora, puix tant me forçau e voleu que us ho diga, jo só content per lo molt merèixer vostre.Bé sou en record d'aqueslla gran batalla que vostre marit vencé al rei de França en la ciutat de Roam. Vostre marit era capità major de la ciutat, e venc lo rei de França ab seixanta mília combatents entre de peu e de cavall, e vostre marit Guillem de Varoic isqué ab poca gent de la ciutat, e lleixà los portals molt ben proveïts; e al cap del pont féu-s'hi un bell fet d'armes, de què moriren dels francesos en lo pont, ab los qui caigueren en la ribera, passats cinc mília hòmens. E vostre marit retragué's devers la ciutat, e tots los de Picardia passaren un pas e pensaren pendre la ciutat, si no per Guillem de Varoic, qui es féu fort a la porta. E plegà lo Rei ab tot son poder, e féu allí un singular fet d'armes, en tant que vostre marit se n'entrà, e mols franceses ab ell ensems. E aquells qui guardaven les torres del portal de la ciutat deixaren caure la porta caladissa com veren que ja n'hi havia prou de francesos, e lo Rei restà defora. Com Guillem de Varoic hagué destrossada tota la gent, e posats en forts presons, e véu que lo rei de França combatia la ciutat ab fran esforç per pendre-la, vostre marit, lo Comte, isqué per altra porta de la ciutat e ferí en aquell lloc on era lo rei de França. E los de la ciutat isqueren també, e lo Rei fonc ferit de dos nafres, e mataren-li lo cavall; e un cavaller dels seus, qui véu tan malament nafrat lo Rei, e estava a peu, davallà del seu cavall e féu-hi pujar lo Rei a cavall, e fon-li forçat que se n'anàs, e la batalla fon perduda. Comtessa, sou en record com aprés pocs dies passats vostre marit venc en aquest regne per manament del senyor Rei, e ab quanta d'honor fon rebut per lo Rei e per tots los del regne, e romperen-li un tros del mur, car no consentiren que entràs per porta neguna, e anava sobre un carro emparamentat de draps de brocat e los cavalls qui tiraven lo carro anaven ab paraments de seda, e ell anava tot sol sobre lo carro, armat tot en blanc ab l'espasa nua en la mà. Aprés vengueren en esta vostra ciutat de Varoic, e ací estigueren per alguns dies, e jo contínuament fui en sa companyia e en les guerres fom frares d'armes.

No tardà gran espai que la Comtessa féu principi a tal parlar.