Lo vot solemne que lo Rei ermità féu, estant nafrat per lo rei de la Gran Canària

- Jo he oferta la mia persona en perillosa conquesta, e açò perquè eternament ma fama revisca, car estime morts lo jorn primer de llur naixença aquells qui, en tenebres d'escura vida, així callat ociós viure passen; que ans d'aquest món los implacables fats los transporten que a coneixença d'algú lo seu viure previnga, essent menys que pedres o arbres, los quals, per útils propietats e suavitat de fruits delitosos, los vivints en gran estima colen. E aquells estime gloriosament viure, los quals ab estrenuïtat d'ànimo, morint sens jamés poder morir, en segura vida, ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen. ¡Oh infels crudelíssims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara ja faç vot splemne, així nafrat com estic, de jamés entrar dins casa coberta, si no és església per oir missa, fins a tant que jo haja llançat tota aquesta morisma fora de tot lo regne.

E prestament se féu dar la roba e llevà's del llit, e féu tocar les trompetes; e lo primer qui isqué fora de la ciutat fon lo Rei, e féu fer crida que tots quants fossen d'onze anys ensús e de setanta en avall, sots pena de la vida, tots l'haguessen en seguir. E aquell dia atendaren-se en aquell lloc on los moros eren estats vençuts, e en aquell cas lo Rei féu traure molta artelleria necessària per a la guerra.

Com la virtuosa Comtessa, sabé que lo Rei tal crida feta fer havia, e tota la gent lo seguia que fossen d'onze anys ensús, fonc molt atribulada, coneixent que son fill era comprès en aquella, e era forçat d'anar-hi, e ab gran cuita, a peu, ella anà on era lo Rei e donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadosa féu principi a paraules de semblant estil:

- A vós, Rei prudentissím, antic en benaventurada vida, a la vostra santedat mèritament s'esguarda haver pietat e compassió de les persones afligides, per què jo, adolorida Comtessa, vinc a la vostra excel·lència a suplicar que així com sou misericordiós e ple de tota bondat e virtut, que hajau pietat de mi, com no tinga en aquest món altre bé sinó aquest fill, qui és de tan poca edat, que en res no us pot ajudar; e sia de vostra mercè ésser en record de la gran amistat, amor e confederació del meu virtuós marit, ab lo qual vostra altesa ha tenguda tanta amistat en lo temps de les guerres e batalles; e reduesc a la memòria de la senyoria vostra aquelles almoines e caritats que en lo temps del vostre ermitatge jo us feia dar, que us plàcia obeir als meus desigs e suplicacions, ço és, que em vullau lleixar mon fill, qui és orfe de pare, e jo no tinc altre bé ab qui em puga aconsolar sinó ab aquest miserable de fill. Doncs, senyor, puix sou pare de misericòrdia e de pietat, obtinga de la mercè vostra aquesta tan alta gràcia, per qui jo e mon fill per a sempre restem obligats a la senyoria vostra.

Lo Rei conegué la desordenada voluntat de la Comtessa, e no tardà de fer-li tal resposta.