Com lo rei ermità s'excusà que no volguè lleixar a la Comtessa son fill.

-Molt vos desitjara obeir, senyora Comtessa, si la vostra demanda fos honorosa e justa, com l'honor e estima de vostre fill jo tinc per mia; car sabuda cosa és que los hòmens han d'exercitar les armes e han a saber la pràctica de la guerra e lo gentil estil que aquest benaventurat orde de cavalleria té, e és deguda cosa e de bona consuetud que los hòmens d'honor en gran joventud deuen principar les armes, car en aquella edat aprenen molt millor que els altres, així en batalles de camp clos com en guerres guerrejades. E per quant aquest és ara en la millor edat del món per veure e sentir les honors grandíssimes que els cavallers aconsegueixen en semblants fets exercint virtuosos actes, per què jo vull portar en ma companyia de tenir-lo en compte e estima de fill, e jo fer-li he tota aquella honor que em serà possible, per amor de son pare e per contemplació vostra. ¡Oh quina glòria és per a la mare tenir fill jove e dispost que es sia trobat e es trobe en semblants batalles dignes de gloriosa fama! E per çó és de necessitat que vinga ell ab mi, e jo demà fer-l'he cavaller per ço que ell puga emitar als virtuosos actes de son pare Guillem de Varoic; e si ara hi va, tots los bons cavallers lo tindran per millor, e jo, qui tant he amat a son pare en vida, també lo dec amar en la mort, car en aquest món jamés portí més voluntat e amor a home nengú com a vostre marit, e ara en lloc seu vull amar e honrar a son fill, per ço com a present altre bé no li puc fer. Per què us prec e us consell, virtuosa Comtessa, que us ne torneu dins la vostra ciutat, e que em deixeu ací vostre fill.

-Per ma fe - dix la Comtessa-, senyor, vostre consell no em par bo ni bell per a mi. ¿Vol-me dar entendre vostra senyoria que aquesta art de cavalleria és benaventurada? Ans vos dic que és prou desaventurada, dolorosa, trista e de mal servir. Sí: ¿voleu major experiència que de vostra senyoria? Car ahir éreu sa e alegre, e ara vos veig prou trist, coixo e malalt, ¡e trists d'aquells que hi dieixen les persones! E açò és lo que em fa a mi dubtar del meu fill, car si jo era certa que no morís en les batalles o no fos nafrat, bé seria contenta anàs ab la senyoria vostra; mas, ¿qui és aquell qui m'assegura los dubtes de les batalles? Que la mia ànima tremola d'extrema dolor, car lo seu ànimo és alt e generós que voldrà emitar los virtuosos actes de son pare. Senyor, jo sé que són molt grans los perills de les batalles e per ço la mia ànima repòs no pot haver; lo millor consell per a mi és que l'altesa vostra me done mon fill, e vosaltres feu la batalla.

Lo Rei ab gran afabilitat dix:

- Totes coses estan bé en boca de dona. Senyora Comtessa, no vullau en va despendre vostres paraules; anau ab la pau de Nostre Senyor, e tornau-vos-ne dins la vostra ciutat, que res no acabaríeu.

Los parents de la Comtessa e de son fill la pregaren se'n tornàs e deixàs allí son fill, puix lo Rei ne prenia càrrec. Com ella véu que més no s'hi podia fer, dix plorant.