Com lo Rei ermità se manifestà a la Comtessa sa muller.

Havent reposat per alguns dies, lo virtuós Rei ermità, puix havia donada fi a la guerra e posat tot lo regne en tranquil·le pau e segur estament, un dia, estant en la sua cambra, deliberà manifestar-se a la Comtessa, muller sua, e a totes les altres gents, perquè pus prest pogués restituir la senyoria al primer Rei e tornàs a fer l'acostumada penitència.

Cridà un seu cambrer e donà-li lo mig anell que havia partit ab la Comtessa com d'ella pres comiat volent anar a la casa santa de Jerusalem, e dix-li:

-Amic, vés a la Comtessa e dóna-li aqueix anell e digues-li semblants paraules.

Lo cambrer anà prestament a la Comtessa, agenollà's davant ella i dix-li:

-Senyora, aquest anell vos tramet aquell qui d'amor infinida vos ha amada e us ama.

La Comtessa pres l'anell e alterà's tota com lo véu e fon posada en fort pensament. Entrà-se'n en la sua cambra molt prestament, e ans que obrís la caixa, agenollà's davant un oratori que tenia en lo petit retret, on era la Mare de Déu, Senyora nostra, e féu principi a tal oració:

-Oh humil Mare de Déu! Senyora misericordiosa, ab initio et ante saecuela creada in mente divina, vós sola fos digna de portar en lo vostre verge nou mesos lo Rei de glòria; feu-me, Senyora, complida gràcia, qui sou complida de totes les gràcies, e per aquella consolació que la vostra sacratíssima ànima hagué per la salutació de l'àngel me vullau aconsolar lo cos e l'ànima, e que us plàcia, Senyora gloriosa, fer que lo vostre preciòs Fill me faça gràcia que aquest anell sia del meu virtuós marit, car jo us promet de servir-vos un any complit en la vostra devota casa del Puig de França e donar-hi cent marcs d'argent.

E llevà's de l'oració e obrí una caixa on ella tenia l'altra part de l'anell, ajustà'ls la u ab l'altre e véu que totes les armes se mostraven en l'anell e que tot era u. Conegué que era del Comte, son marit, e dix ab molta torbació:

-Digau-me, gentilhom, ¿on és mon senyor lo comte de Varoic? - E lo cambrer entrès que ho deia per son fill-. Digau-me per vostra bondat si és estat pres ne cativat per los moros, ne què és estat d'ell que no es sia trobat en les forts batalles ab lo Rei e ab los altres cavallers, car jo crec verdaderament que si ell fos estat en llibertat sua, que no hi haguera fallit. Oh mísera de mi! E feu-me certa on és, que cuitadament hi vull anar.

E volgué eixir fora de la cambra e anava tan torbada e fora de son natural sentiment, que no trobava la porta per on pogués eixir. E açò causava la inestimable alegria que tenia de la venguda de son marit; e tanta fon la torbació, que perdé los sentiments e caigué en terra esmortida.

Com les sues donzelles la veren en tal punt estar, ab grans cirts llançaren doloroses llàgrimes e feren tristes lamentacions. Com lo cambrer véu estar en tal punt a la Comtessa, molt espantat se'n tornà al Rei ab la cara molt alterada. Lo Rei li dix:

-Amic, com vés tal? ¿Quines noves me portes d'allà on t'he tramès?

Lo cambrer donà dels genolls en terra e dix:

-Senyor, per una gran ciutat jo no volguera que vostra senyoria m'hi haguès tramès. Jo no sé l'anell quina mala virtut té, ni si és estat fet per art de nigromància, que l'haja hagut vostra senyoria dels moros, car de continent que la Comtessa lo s'ha mès al dit, és caiguda morta en terra. Açò em par cosa de gran admiració la mala proprietat que té.

-Oh Santa Maria val! -dix lo Rei-. ¿E serà veritat que la virtuosa Comtessa sia morta per causa mia?

Lo Rei se llevà de la cadira e prestament anà a la sua cambra, e trobà-la més morta que viva ab tots los metges qui treballaven en la salut sua. E lo Rei, admirat de semblant cosa, pregà als metges que en tot cas del món li donassen socors e no s'hi planguès res, que la Comtessa cobràs la perduda sanitat, e lo virtuós Rei d'aquí jamés se volgué partir fins que fon tornada en son bon record.

E com la Comtessa hagué cobrada la natural coneixença e véu lo marit e Rei, llevà's corrent e agenollà's davant ell per voler-li besar los peus e les mans, mas lo benigne senyor no ho volgué consentir, sinó que la pres del braç, llevà-la de terra e abraçà e besà-la moltes voltes; e en aquella hora donà's a conèixer a tots los senyors del regne e a tot lo poble.

La fama anà per tot lo castell e per tota la ciutat, com lo Rei ermità era lo Comte Guillem de Varoic, e tots los senyors, grans e pocs, dones e donzelles de la ciutat, vengueren a la cambra de la Comtessa per festejar lo Rei e a la novella Reina.

Com lo fill sabé que lo Rei era son pare, cuitadament anà a la cambra, s'agenollà als seus peus i besa`ls-hi moltes voltes ab les mans ensems. E tots aquells barons prengueren lo rei e la novella reina e tots ensems anaren a la major església, e aquí feren llaors e gràcies infinides a la divina Bondat, com, per mans d'un tan valentíssim cavaller, Anglaterra era estada lliberada de poder d'infels.

Aprés tornaren al castell ab moltes trompetes i tamborinos, ab gran triünfo e alegria. Com foren en la gran sala del castell, la Comtessa suplicà al Rei son marit e a tots quants allí eren volguessen sopar ab ella aquella nit, e cascun dia menjassen allí tant com hi aturarien, e lo Rei e tots los altres li otorgaren e foren contents.

La Comtessa se partí del rei, e pres totes les dones e donzelles de sa casa e prestament se despullaren, e ben arromangades emparamentaren una gran sala de molts bells draps de ras, tots obrats d'or, de seda e de fil d'argent de molt gran estima. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuina, en tant que aquesta virtuosa senyora dins de poc espai féu molt noblemet adobar de sopar.

Com tot fon prest, tramès a dir al Rei que, tota hora que li fos plasent, que sa senyoria vingués a menjar ab tots los altres. Lo Rei, ab los altres grans senyors, entrà en la gran sala, e com la véu així en orde, ab totes les viandes prestes e lo tinell parat de molt rica veixella d'or e d'argent, dix:

-Si Déu me salve la persona, bé par que la Comtessa ha tengut les mans en tot, com ella sia la més diligent dona del món.

Lo virtuós Rei manà que primer de tots sigués l'altre Rei, qui solia ésser; aprés féu seure la Comtessa sa muller, aprés sigué lo Rei ermità, aprés seien los altres ducs, segons per ordre venien; aprés en altres taules foren col·locats los marquesos, comtes, nobles e cavallers; tots foren molt ben servits de diverses viandes, segons tals senyors eren mereixedors. E tant com en la ciutat aturaren, contínuament menjaren a despesa sua, e cascun dia s'hi feien molt grans festes.

Passats que foren nou dies, vengueren quatre-cents carros carregats d'or e d'argent, de joies e de coses de gran estima, les quals havien trobat en poder dels moros. Manà lo Rei que aquestes joies, l'or e l'argent fos posat en poder de quatre senyors, e fon acomanat al duc de Clòcestre, al duc de Bètafort, al comte de Salasberi e al comte d'Estàfort.

Fet açò, lo Rei manà per al següent dia consell general. Com tots foren ajustats, lo Rei ermità isqué d'una cambra e entrà en lo consell molt ben abillat, ab roba de brocat rossegant, ab lo mantell de carmesí forrat d'erminis, ab la corona al cap e lo ceptre en la mà, e assegut en lo consell, en presència de tots, féu principi a paraules de semblant estil.