Com lo rei d'Anglaterra se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren fetes molt grans festes.

Aflaquint de jorn en jorn e deixant-se anar los ànimos ociosos dels cavallers anglesos, molts dies eren passats en pau, tranquil·litat, e repòs folgat havien. Lo virtuós rei d'Anglaterra, perquè a total oci e llanguiment no es sotsmetessen, deliberà, puix havia contractat matrimoni, de fer cridar cort general a fi que s'hi fes gran exercici d'armes. La fama fon divulgada per tots els regnes de cristians, de la grandíssima festa que lo famós Rei preparava.

Seguí's que un gentilhom, de llinatge antic e natural de Bretanya, anant en companyia de molts altres gentilshòmens qui a la gran festa anaven, aturà's més darrer de tots e dormí's sobre el rossí, fatigat del treball del gran camí que fet havia; son cavall lleixà lo camí e pres per una senda qui dreçava a la delitosa font on l'ermità estava, qui en aquell cas se delitava llegir un llibre qui és nomenat Arbre de Batalles, e feia contínuament gràcies, com aquest llibre llegia, a Nostre Senyor Déu de les singulars gràcies que en aquest món havia aconseguides servint l'orde de cavalleria.

Estant així, véu venir per aquell pla un home a cavall e conegué que venia dormint; lleixà's de llegir e no el volgué despertar. Com lo rossí fon davant la font e véu l'aigua, acostà-s'hi per voler beure, e perquè tenia la falsa regna en l'arçó de la sella no podia; e tant bascà, que fon forçat al gentilhom que es despertàs. E obrint los ulls, se véu davant un ermità ab molt gran barba, tota blanca, e quasi les vestidures rompudes, e mostrava's flac e descolorit: e acò causava la molta penitència que feia contínuament; e per les moltes llàgremes que els seus ulls destil·laven li eren los ulls molt apoquits. Lo conspecte seu era d'home admirable e de gran santeddat.

Lo gentilhom s'admirà de tal visió, emperò, per lo bon sentit que tenia, conegué que devia ésser algun home de santa vida qui s'era allí retret per fer penitència e salvar la sua ànima; e com a home desembolt, prestament descavalcà e féu-li gran reverència. L'ermità lo rebé ab cara afable e assegueren-se en la verd e deleitosa praderia. L'ermità féu principi a tal parlar:

- Gentilhom, prec-vos per vostra cortesia e gentilesa que em vullau dir lo vostre nom, e com sou en aquest desert vengut ni per quins negocis.

No tardè gran espai que lo gentilhom repòs ab tal raonament.