Com Tirant manifestà son nom e son llinatge a l'ermità.

- Pare reverent, puix a la santedat vostra plau tant saber mon nom, jo só molt content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanc, per ço com mon pare fon senyor de la Marca de Tirània, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del duc de Bretanya e ha nom Blanca; e per ço volgueren que jo fos nomenat Tirant lo Blanc. Fama és per tots los regnes de cristians com lo sereníssim rei d'Anglaterra ha manadda celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni ab la filla del rei de França, qui és la més bellíssima donzella que sia en tota la cristiandat e té moltes singularitats que les altres no tenen; entre les altres ne puc recitar una: trobant-me jo en la cort del rei de França lo dia de Sant Miquel passat, en la ciutat de París, perquè aquell dia era estat fermat lo matrimoni, lo Rei feia gran festa, e lo Rei e la Reina e la Infanta menjaven en una taula los tres, e verdaderament vos puc dir, senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell, que la sua blancor és tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats. Aprés se diu que lo Rei se vol fer cavaller e aprés farà a tots los altres cavallers qui volran rebre l'orde de la cavalleria. E jo he demanat a reis d'armes e a herauts per què lo Rei no s'era fet cavaller en lo temps de la guerra que tenia ab los moros. Han-me respost que per ço com en totes les batalles que havia hagudes ab los moros era estat vençut fins que venc aquell famós cavaller vencedor de batalles, lo comte Guillem de Varoic, qui prestament destruí tots los moros e li posà tot lo regne en repòs. E més, dien que lo jorn de Sant Joan serà la Reina en la ciutat de Londres e s'hi faran de grans festes qui duraran un any e un dia,  e per causa d'açò som partits de Bretanya trenta gentilhòmens de nom e d'armes, dispostos per a rebre l'orde de cavalleria. E venint jo per lo camí, fon sort que per cansament de mon rossí fui un poc restat atràs per lo gran treball que he sostengut de les grans jornades que he fetes per ço com partí pus tard que negú dels altres; adormí'm anant pensant, e lo meu rossí ha lleixat lo camí real e ha'm portat davant la reverència vostra.

Com l'ermità oí parlar al gentilhom que anava per rebre l'orde de cavalleria, recordant-li l'orde quina cosa és e tot ço que pertany a cavaller, llançà un gran sospir e entrà en gran pensament, essent en record de la grandíssima honor en què cavalleria l'havia llongament mantengut. Veent Tirant lo pensament en què l'ermità estava, dix les següents paraules.