Com Tirant pregà a l´ermità que li volgués dir quina cosa era l´orde de cavalleria.

-ˇOh quina glòria és per a mi que la divina Bondat m´haja feta tanta gràcia que m´ha fet venir en part que puc ésser instruït del que tant lo meu ànimo ha desitjat, e per cavaller tan virtuós e de tanta singularitat, amic de Déu , que aprés que ha ben servit son orde s´és retret en lo desert, fugint als mundanals negocis del món per servir a son Creador, donant-li compte del temps que ha despès en aquest món sens fruits de bones obres! Perquè, senyor, puc dir a la mercè vostra, com jo só estat en la cort de l´Emperador, del rei de França, de Castella e d´Aragó e em só trobat ab molts cavallers; no oí jamés parlar tan altament de l´orde de cavalleria. E si la mercè vostra no ho prenia a enuig, vos hauria a molta gràcia que em diguésseu quina cosa és l´orde de cavalleria, car prou me sent dispost, e l´ànimo que m´hi basta, en complir tot ço que l´orde e la regla de cavalleria manen seguir e observar.

-Mon fill -dix l´ermità-, tot l´orde és en aquest llibre escrit, lo cual jo llig algunes vegades perquè sia en record de la gràcia que Nostre Senyor m´ha feta en aquest món, per ço com honrava e mantenia l´orde de cavalleria de tot mon poder. E així com cavalleria dóna tot ço que pertany a cavaller, així cavaller deu donar totes ses forces a honrar cavalleria.

E l´ermità obrí lo llibre e llegí davant Tirant un capítol en què recitava com fon trobat l´orde de cavalleria ni per quina causa fon ordenat, segons se segueix.