Com lŽermità llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de Batalles.

-Fallint en lo món caritat, llealtat e veritat, començà mala voluntat, injúria e falsedat, e per ço fon gran error entre lo poble de Déu, e gran confusió. E per ço que Déu sia amat, conegut, honrat, servit e temut en lo món, en lo principi fon poc estimada justícia per defalliment de caritat, per què fon necessària cosa e condecent que justícia fos tornada en sa honor e prosperitat. E per aquesta causa, de tot lo poble foren fets milenars, e de cascun miler fon elet un home més amable e de més afabilitat, més savi, més lleal, més fort, e ab més noble ànimo, ab més virtuts e bones costumes que tots los altres. E aprés, feren cercar de totes les bèsties, qual seria més bella, més corrent e que pogués sostenir major treball, e qual fos més convinent per a la servitud de lŽhome, e de totes, elegiren lo cavall e donaren-lo a lŽhome qui fonc elet de mil hòmens u, per ço aquell home hagué nom cavaller, com haguessen ajustada la més noble bèstia ab lo més noble home. E seguint lŽorde que tŽhe dit, après que fon poblada Roma per Ròmulus, qui fon lo primer rei de Roma, la qual població fonc feta a cinc mília e trenta-un anys aprés de la creació dŽAdam -e de la població de Roma fins a la nativitat de Jesucrist passaren setcents cinquanta-dos anys-, e perquè fos més nomenada Roma en honor e noblesa, elegí lo dit rei Ròmulus mil hòmens jóvens dŽaquells que ell conegué que serien millors en armes, e armàŽls e féu-los cavallers, e posàŽls en dignitats, e donàŽls grans nobleses e que fossen capitans de les altres gents e fossen defenedors de la ciutat; e foren nomenats miles, e açò perquè foren mil, tots fets cavallers en un temps.

Com Tirant entès que cavaller és de mil hòmens u elet, en haver més noble ofici que tots los altres hòmens, e hagué compresa la regla e orde de cavalleria, fonc posat en gran pensament, e dix:

-Glòria sia data a tu, Senyor Déu, qui est sobirana Bondat, qui mŽhas fet venir en part tal, que haja poguda aconseguir vera notícia de lŽorde de cavalleria, lo qual longament he sevit ignorant la sua gran noblesa, e lŽhonor e magnificència en què són posats aquells qui llealment la serveixen. E ara ha molt més augment en mi lo desig e volentat dŽésser cavaller que ans no tenia.

-Amar se deu la tua persona, segons lo meu parer-dix lŽermità-, per les virtuts que de tu tinc conegudes, e per ço conec tu ésser digne de rebre lŽorde de cavalleria. E no penses tu que en aquell temps fossen fets cavallers tots aquells qui ho volien ésser, ans hi foren triats hòmens forts e ab molta virtut, hòmens lleals e piadosos, perquè fossen escut e defensa de les gents simples, que negú no els fes sobres. E per tal, cové al cavaller sia més animós e més valent que tot altre, perquè puga perseguir los mals, no havent dubte dels perills que els ne puga esdevenir; e dŽaltra part deu ésser afable e graciós en totes coses e comunicable a totes gents de qualsevulla condició que sien; perquè gran treball e fatiga és ésser cavaller.

-Doncs, senyor -dix Tirant-, żmajor força e poder deu haver lo cavaller que nengú altre?

-No pas -dix lŽermità-, ans nŽhi ha tan poderosos com ells, emperò cavaller deu tenir virtuts que a altre home no pertanyen.

-Per ma fe -dix Tirant-, molt desitge saber què és lo que pertany a cavaller e no a altre home.

-Mon fill -dix lŽermità-, jo vull que sàpies que, així apartat com estic, cascun dia reduesc a la mia memòria los excel.lents actes, dignes de gloriosa recordació, qui són en aquell benaventurat orde de cavalleria. Lo cavaller fonc fet en lo principi per mantenir llealtat e dretura sobre totes les coses, e no penses que lo cavaller sia de més alt llinatge eixit que los altres, com tots naturalment siam eixits dŽun pare e dŽuna mare.