Com lŽermità llegí a Tirant lo segon capítol.

-Primerament, fon fet cavaller per mantenir e defendre la santa mare Església -dix lŽermità-, e no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil e perdonar liberalment an aquells qui lŽhauran damnificat, puix vinguen a sa mercè; perquè lo cavaller és tengut defendre lŽEsglésia, car altrament seria perduda e tornaria en no-res. E en lo principi del món, segons se llig en la Santa Escriptura, que no era home qui tingués tant atreviment de cavalcar en cavall, fins que foren fets cavallers per subjugar les males gents e foren trobades les armes; puix foren armats, se tingueren per segurs de tots aquells qui contrastar-los volien. E per ço, mon fill, te diré les armes així ofensives com defensives què signifiquen, e la valor dŽaquelles.

Lo cavaller qui les armes porta, no li foren dades sens causa, e són de molt gran significança, que així deu lo cavaller cobrir la santa mare Església, e la deu defendre de tot mal com a fill que li és. E pren experiència dŽaquell tan famós cavaller, qui es sabé percaçar molta honor en aquest món e glòria en lŽaltre, lo nom del qual era Quinto lo Superior, qui fonc tramès ambaixador per lo Papa a lŽEmperador de Contestinoble, ab dues galeres. Arribà al port de Contestinoble, e eixit en terra en la ciutat, e véu-la que estava molt subjugada per los turcs, e sabé com los turcs feien estables per als cavalls de la major església de la ciutat. E ab poca gent, anà a fer reverència a lŽEmperador, e dix semblants paraules: "Senyor, żcom pot consentir la majestat vostra que aquests turcs, gent de poca estima, hagen a destruir tan singular església com és aquesta, car en tot lŽunivers no és tal? De què estic admirat com ho podeu consentir, car lo vostre cor deuria plorar gotes de sang.""Cavaller-dix lŽEmperador-, a mi no és forçat que puga fer més del possible, car ells són tanta multitud de gent, que tenen quasi tota la ciutat per sua; entren per les cases e fan de les dones e donzelles tot lo que volen, e si negú los diu res, prestament són morts o presos. E per aquesta causa, jo e tots quants som, havem a comportar encara que no vullam.""Oh gent de poc ànimo! -dix lo cavaller-, że per temor de morir vos haveu així lleixat senyorejar? Tothom sŽarme e deixau fer a mi." "Cavaller -dix lŽEmperador -, prec-vos per vostra gentilesa, que no vullau fer novitat neguna, car si ho fèieu seria llançat de tota la senyoria de lŽImperi, car més ame estar en aquesta subjugació ab tots los meus, que no ésser desposseït de tot." Dix Quinto: "ĄOh gent de poc ànimo e de poca fe! Bé mostrau ésser mals cristians, que no confiau de lŽadjutori divinal. Ara jo faç vot a Déu que lo primer qui parlarà, jo li daré ab aquesta mia tallant espasa un tal colp, que los crits sentiran los qui estan dins lŽesglésia." LŽEmperador, com lo véu parlar ab tanta fúria, no gosà més parlar; e lo cavaller se nŽanà, e pres aquella poca gent que tenia de les galeres, e entrà dins lŽesglésia ab ànimo molt esforçat, agenollàŽs davant lŽaltar de la Mare de Déu, Senyora nostra, e féu aquí oració. Estant en lŽoració, véu venir molts turcs qui anaven per desfer lŽRealtar major; llevàŽs cuitadament e demanà qual dŽells era lo capità. Fon-li mostrat que anava per lŽesglésia fent fer cambres e estables e altres vils coses. "Digues, capità de mala gent -dix lo cavaller-, żper què fas tanta deshonor a la nostra església, qui és casa de Déu? Mana a la tua gent que cessen e tornen totes les coses al primer estat, si no jo, ab la tua pròpria sang e dels teus, pastaré lo morter ab les mies mans e tornaré adobar tot lo que tu has desfet e gastat.""Qui ets tu, qui ab tan gran audàcia parles? -dix lo capità-. De quina nació est, e sots quina senyoria estàs?" Lo cavaller respòs ab paraules de semblant estil.