Com Tirant demanà a l'ermità que li digués en quina edat del món eren estats millors cavallers.

-Si les mies paraules no deuen enutjar a vostra senyoria, pare reverent, vos hauria a molta gràcia la reverència vostra me volgués dir, en lo principi que cavalleria fon començada en lo món, si hi ha haguts cavallers tan virtuosos e singulars com són estats aprés.

-Mon fill -dix l'ermità-, segons recita la Sacra Escriptura, de molts singulars e virtuosos cavallers són estats en lo món, car llegim en les històries dels Sants Pares la gran virtut del noble Josuè, e de Judes Macabeu, e dels Reis, e d´aquells singulars cavallers grecs e troians, e d´aquells invencibles cavallers Escipió e Anibal e Pompeu, Octavià e Marc Antoni e de molts altres cavallers que seria prolixitat gran de recitar-los.

-E de l´adveniment de Jesucrist ençà -dix Tirant-, ¿han n´hi haguts de tan bons?

-Sí -dix l´ermità-, car lo primer fon Josep Abarimatia, qui llevà de la creu a Jesucrist e el posà en lo moniment, e molts altres qui davallaren del seu llinatge, que foren valentíssims cavallers, los quals foren Lançalot del Llac, Galvany, Boors e Perceval, e sobre tots Galeàrs, qui per virtut de cavalleria e per sa virginitat fon mereixedor de conquistar lo Sant Greal.

-E ara en nostre temps - dix Tirant-,¿a qui porem dar l'honor en aquest regne?

Respòs l'ermità:

-Certament ell és digne de gran honor lo bon cavaller Muntanyanegra, qui ha fet molt bones cavalleries dignes de recitar, e lo duc d'Atzètera, jove dispost e de singular força: estimà més ésser presoner en poder d'infel que fugir vergonyosament, per ço que los cavallers reptar no el poguessen: e misser Joan Stuart, molt valerós en son orde, e molts d'altres que no cur de recitar.

Encara no fon content Tirant que no tornàs a replicar les següents paraules.