Com Tirant tornà a replicar a lŽermità del precedent capítol.

-Pare, senyor, żper què vostra senyoria no parla així bé dŽaquell tan famós cavaller lo comte Guillem de Varoic, del qual he oït recitar de singulars actes, com per la molta virtut sua són estades vençudes moltes batalles en França e en Itàlia e en moltes altres parts, e delliurà la comtessa del Bell Estar, la qual lo marit ab tres fills la incriminaven dŽadulteri? E volent executar la dita senyora per cremar-la, que la lligaven en un pal e lo foc aparellat entorn, En Guillem de Varoic sŽhi encontrà e anà cuitadament al rei que era allí present, qui feia executar aquesta cruel sentència, e dix-li: "Senyor, vostra altesa faça apagar lo foc, que jo vull per batalla delliurar aquesta senyora car a gran tort és incriminada e ab defalt de justícia la voleu fer morir." E lo marit se féu avant ab los tres fills e dix: "Cavaller, no és ara hora de vós defendre aquesta mala dona, mas aprés que ella serà morta, així com mereix, jo us respondré o per armes o en la manera que voldreu." Dix lo rei: "Lo Comte diu molt bé." Com En Guillem de Varoic véu tanta inhumanitat del rei e del marit e fills, tirà lŽespasa e donà al marit tan gran colp al cap que mort lo mès per terra. Aprés cuità devers lo rei e dŽun colp li llevà lo cap, e cuità per los fills e feu-ne morir los dos e l'altre fugí que no el pogué aconseguir, e moltes gents per la mort del rei eren contra ell, e lo valerós cavaller féu tant ab son esforçat ànimo que entrà dins lo cèrcol del foc que li havien fet entron e tallàs la cadena que la comtessa lligada estava. Com los parents de la comtessa veren lo gran esforç del cavaller que l'havia lliberada de mort, molts anaren en sa ajuda e per bella força la tragueren de mig de la gent e la se'n portaren en un monestir de monges, on estigué allí molt honradament. E ans que partís d'allí, lo comte de Varoic la féu tornar dins la ciurtat a la comtessa ab voluntat de tot lo poble, e li restituïren tot lo comdat. E partint-se de la ciurtat lo valerós comte de Varoic, anant per son camí,. se diu que trobà un gran lleó qui se'n portava una criatura, e per la molta gent qui el seguien no es gosava aturar per menjar-la. Com En Guillem de Varoic se véu davant lo lleó ab l'infant wic que portava, davallà del cavall molt prest e tirà l'espasa. Lo lleó, qui el véu que venia devers ell, lleixà la criatura e anà devers ell, de què molts volen dir que entre los dos hagué una brava batalla, que es vengueren abraçar, e adeés era la u alt e adés l'altre baix, e es feren moltes nafres. A la fi lo Comte sobrà de força lo lleó e matà'l, e pres la criatura en los braços, que encara mamava, e lo cavall per la regna, e anà a peu devers la ciutat, que tan nafrat estava que no podia cavalcar. E així caminant trobà la mare ab molta gent qui venia seguint lo lleó e reté'ls l'infant. E ara poc temps ha que los moros havien conquistada la major part d'Anglaterra, on lo Rei fon deposat, e per ell ésser tan virtuós cavaller alçaren-lo rei e combaté's cos per cos ab lo rei moro e vencé'l e matà'l dins lo camp. Aprés ab la sua victoriosa mà féu morir infinida morisma, no volent-ne pendre negú a mercè, e per la sua molta virtut tragué de captivitat a tots los cristians de l'illa d'Anglaterra e restituí al primer rei la corona e la senyoria del regne. Moltes altres honors que s'ha sabudes percaçar, les quals lo dia no em bastaria per a recitar-les.

L'ermità, per no fer demostració que ell fos aquell, féu principi a tal parlar.