Com Tirant se partí de l'ermità, content de les bones doctrines que li havia dades.

-Veritat és, mon fill, lque jo he oït parlar d'aqueix cavaller comte Guillem de Varoic, mas jamés l'he vist ne conegut e per ço me só lleixat de parlar d'ell, emperò molts bons cavallers són estats i són en aquest regne, qui són estats morts e nafrats per defendre la cristiandat.

-Ara -dix Tirant-, pare e senyor, puix tants són estats e tan singulars actees han fets nobles cavallers, segons vostra santedat m'ha dit, suplic a la senyoria vostra que no s'enutge del que diré. żOh com me tendria per vil, e per abatut ab poc ànimo, si dubtava en rebre l'orde de cavalleria, per mal ni treball que seguir-me'n pogués! Perquè caxcú deu conèixer per a quant l'ànimo li basta, e certament dic a la senyoria vostra que si molts més preills hi haguŽŽes en l'orde de cavalleria que no ha, jo no deixaria per es de cavalleria si trobe negú qui la'm vulla dar, e servint aquella de tot mon poder perquè no sia reptat per los bons cavallers.

-Ara, mon fill -dix l'ermità-, puix tant voluntat teniu de rebre l'ordre de cavalleria, rebeu-lo ab renom, e fama, ço és que en aquell dia que el rebreu façau exercici d'armes, que tots vostres parents e amics coneguen que sou per a mantenir e servir l'orde de cavalleria. E per ço com és ja hora tarda e vostra companyia és molt avant, jo tendria per bo que partísseu, per ço com sou en terra estranya e no sabeu los camins e seríeu en perill de perdre-us per los grans boscatges que en aquesta part són. E prec-vos que us n'aporteu aquest llibre e el mostreu a mon senyor lo Rei e a tots los bons cavallers per ço que sàpien quina cosa és l'orde de cavalleria. E al tornar que fareu, vos prec, mon fill, que torneu per ací e que em sapiau dir qui són estats fets novells cavallers e totes les festes e gales que s'hi faran, que jo les puga saber, que us ho tindré a gran servei.

E donà-li lo llibre ab lo comiat ensems.

Tirant pres lo llibre ab inestimable alegria, faent-li'n infinides gràcies, e promès-li de tornar per ell, e a la partida Tirant li dix:

-Digau-me, senyor, si lo Rei e los altres cavallers me demanen qui és lo qui tramet lo llibre, de qui diré?

Respòs l'ermità:

-Si tal demanda vos és feta, direu que de part d'aquell qui tostemps ha amat e honrat l'orde de cavalleria.

Tirant li féu gran reverència, pujà a cavall e tingué son camí. E la companyia sua estaven molt admirats què era d'ell com tant tardava; pensaven-se que no es fos perdut en lo bosc e molts dels seus lo tornaren a cercar, e trobaten-lo en lo camí que anava llegint les cavalleries que dins lo llibre eren escrites e tot l'orde de cavalleria.

Com Tirant fon arribat a la vila on sos companyons eren, recità'ls la bella ventura on Nostre Senyor l'havia portat e com lo sant pare ermità li havia dat aquell llibre; e tota la nit estigueren llegint fins al matí, que fon ja hora de cavalcar.

E anaren tant per ses jornades, que arribaren a la ciutat de Londres, on era lo Rei ab molta cavalleria, així d'aquells del regne com dels estrangers, que molts hi eren ja venguts e no tenien a passar sinó tretze dies fins a la festa de Sant Joan.

Com Tirant ab sos companyons fon aplegat, anaren a fer reverència al Rei, lo qual los rebé ab cara molt afable, e tothom se més en punt com millor pogueren, segons llur estar e condició. E la Infanta era a dos jornades d'allí, en una ciutat qui és nomenada Conturberi, on jau lo cos de Sant Tomàs de Conturbeir.

Lo dia de Sant Joan principiaren les festes, e aquell dia se véu lo Rei e de la Reina e cascú se'n tornà en ses terres.

Tirant, aprés que fon partit de la ciutat de Londres ab sos companyons, fon en record de la promesa que havia feta al pare ermità, e essent prop d'aquella part on ell habitava, dix a sos companyons:

-Senyors germans, a mi és forçat de passar per lo pare ermità.

E tots los de la companyia lo pregaren que poguessen anar ab ell, perquè tenien molt desig d'haver notícia de la santedat de l'ermirà, e Tirant fon molt content e tots pregueren lo llur camí devers l'ermita e en aquella hora que ells venien l'ermità estava davall l'arbre dient ses hores.

Com lŽermità véu tanta gent venir estigué admirat quina gent podia essér. Tirant se fon mès primer de tots los altres e com fon prop dŽell descavalcà, e tots los altes ab ell, e acostaren-se ab humilitat profunda a lŽermità, fent-li gran reverència de genoll, fent-li lŽhonor que mereixedor era, e Tirant li volgué besar la mà e tots los altres, e ell no ho volgué comportar.

E lŽermità, així com aquell qui era molt pràctic e cortesà, los féu molta honor, abraçant-los a tots, e pregàŽls per gentilesa se volguessen seure en lŽherba prop dŽell; e ells respongueren que ell se volgués seure, que ells tots estarien de peus, mas lo valerós de senyor no ho volgué consentir, ans los féu seure a tots prop dŽell. Com tots foren asseguts, estigueren tots esperant que lŽermità parlàs. LŽermità, coneixent lŽhonor que li feien, féu principi a tal parlar.