Com Tirant ab sos companyons, tornant de les grans festes que sŽeren fetes en les bodes del rei dŽAnglaterra, passaren per lŽermità on estava lo pare ermità.

-No us poria recitar, magnífics senyors, la gran contentació que los meus ulls tenen de veure tanta gent de bé; per què un hauré a molta gràcia me vullau dir si veniu ara de la cort de mon senyor lo Rei, e desitge saber los qui són estats fets novells cavallers, e de les honrades festes que pens seran estades fetes. E prec a vós, Tirant lo Blanc, vos plàcia dir-me los noms de tots aquests senyors que ací present estan, perquè la mia ànima ne reste aconsolada.

E donà fi a son parlar. Tirant se girà devers la sua companyia, per ço com n'hi havia així en llinatge, com en riquesa, com en altres coses de major autoritat e senyoria, e dix-los:

-Oh valerosos cavallers!Suplic-vos que vullau respondre e satisfer a les demandes qui ens són estades fetes per la reverència del pare ermità, del qual jo a vosaltres moltes voltes he parlat del saber, de la santedat sua; com ell sia pare de cavalleria e mereixedor de molta honor, que li'n vullau fer relació.

Respongueren tots:

-Digau vós, Tirant, e parlau per tots, puix lo sant paree ha haguda primer notícia ab vós.

-Ara jo us demane en gràcia -dix Tirant-, puix a vosaltres plau e lo reverend pare m'ho mana, que si jo fallia en alguna cosa, m'ho vullau reduir a memòria.

E tots digueren que eren contents, e Tirant, llevant-se lo barret del cap, féu principi a tal parlar.