Com Tirant recità a l'ermità les grans festes, solemnitats e magnificències, les quals no es troben per escriptura tan bells actes com foren fets en les bodes del rei d'Anglaterra, e del divís que fon entre els oficis.

-Senyor de molta reverència e santedat: la senyoria vostra deu saber que, la vespra de Sant Joan pus proppassat hagué un any, féu mostra lo Rei, e tots los qui eren en la ciutat, així dones com donzellers, e tots los oficis, e tots los estrangers que hi eren venguts de moltes parts de la cristiandat sabent les grans festes que s'hi aparellaven, com lo Rei hagués tramès molts reis d'armes, herauts e porsavant a notificar-ho peer tot la món. E primerament, senyor, vos diré una gran magnificència, la qual he oït que lo Rei ha feta, que no es troba en escriptura ni menys és estada en nostre temps, que a cadascun port de mar o per qualsevulla altres camins o viles o llocs reals, tots aquells qui venien per veure les festes o per fer armes, los de les viles o ciutadans los daven viandes molt abundosament a tots: del dia que desembarcaven fins al dia que eixien de l'illa d'Anglaterra, tostemps havien la despesa franca.

"Lo dia de Sant Joan lo Rei s'abillà molt bé, ab un mante tot brodat de perles molt grosses, forrat de marts gibelins, les calces d'aquella semblant brodadura molt riques, lo gipo de brocat de fil d'argent tirant; no portant rres d'or, perquè no era encara cavaller, sinó al cap que portava una corona d'or molt rica e de gran estima e lo ceptre en la mà. Cavalcant en un bell cavall, en lo seu gest mostrava ésser bé rei.

"Així partí del seu gran palau e anà a la gran plaça de la ciutat, acompanyat de tots los gentilshòmes que es trobaren en la ciutat que fossen de quatre corters, e negun altre no anava ab lo Rei.

"Estant lo Rei en la plaça, venc lo duc de Lencastre tot armat en blanc, ab quinze mília combatent; e lo Rei, aprés que li hagué feta reverència, manà-li que isqués primer de tots e que portàs l'avantguarda. Lo Duc de continent se mès primer e tota la gent d'armes passà davant lo Rei, molt ben armats e ab bell orde e ab molts cavalls ab paraments de brocat e de xaperia d'or e d'argent, e moltes cobertes e pennatxos e cimeres a modo d'Itàlia e de Llombardia.

"Aprés del Duc anaven tots los órdens, cascú ab un ciri encès en la mà. Aprés venien tots los menestrals, cascun ofici ab sa llurea que feta havien; e fon molt gran divís entre los oficis, que jo pensí que los uns ab los altres se matarien.

-Sobre quina causa fon aqueixa divisió? -dix l'ermità.

-Senyor -dix Tirant-, jo us ho diré. Entre los ferrers e los teixidors fon lo divís, car los teixidors de lli deien que devien preceir als ferrers, e los ferrers deien lo contrari, que ells devien haver l'honor dels teixidors. Ajustaren-se en cascuna part passats deu mília hòmens; e los juristes foren causa de tot açò, car al.legaven per part dels teixidors que no es podia dir missa ni consagrarl lo preciós Cos de Jesucrist sens drap de lli, e los juristes per part ddels ferrers al.legaven que primer fon l'ofici de ferrer que no de teixidor, per quant lo teler del teixidor no podia ésser fet sens ferramenta, per què era provat l'ofici de ferrers ésser més antic e deure preceir als teixidors.

"Moltes al.legacions s'alegaren per cascuna part, que no tinc en record, e aquesta fon la caussa del divís; e si no fos estat lo duc, qui es trobà a cavall e armat, fort jornada fóra estada, car lo Rei ja no hi podia ddar remei. Lo Duc se mès enmig de la pressa d tota la gent e pres sis juristes, tres de cascuna part, e tragué'ls fora de la ciutat. Ell se pensaren que lo Duc los volia per demanar quala part tenia millor justícia. Com foren fora de la ciutat, al cap del pont, féu restar mil hòmens d'armes quer no deixassen passar a negú, si la persona del Rei no era. Lo Duc descavalcà enmig del pont e tant prestament com pogué féu posar duees forques, ben altes, e féu penjar tres juristes en cascuna, cap avall per fer-los molta honor, e no es partí d'allí fins que hagueren trameses les miserables ànimes en infern.

"Com lo Rei sabé tal nova, prestament anà on era lo Duc e dix-li semblants paraules: "Mon oncle, en lo món no em podíeu fer major plaer e servir del que fet haveu, per quant aquests hòmens de lleis fan rics a si mateixs e destrueixen tota Anglaterra e tot lo poble; per què jo man que estiguen ací en las manera que estan fins a demà e aprés sien-ne fets quarters o posen-los per los camins." Respòs lo Duc: "Senyor, si la majestat vostra me volia creure, fésseu en vostre regne que no hi hagués sinó dos juristes, e aquells dins deu o quinze dies haguessen determenada qualsevulla causa ab sentència difinitiva a dar-los bon salari a cascú, e si prenien de negú que no hagen altra pena sinó aquesta que havem executada." E lo pròsper Rei manà que així fos fet.

"Sabut per tot lo poble lo virtuós acte que lo Duc havia fet, donaren-li infinides llaors, e gens per açò la festa no restà que no es fes en la foma que era estada ordenada.