De les festes que foren fetes lo dia de les bodes del rei d'Anglaterra.

-Com lo Rei fon fet novell cavaller, entrà-se'n dins un petit papalló e despullà's totes les robes que portava de gentilhom ae tramès-les al fill del duc d'Orliens, qui era vengut ab la Infanta, per ço com era cosín germà d'ella, e ab les robes li donà dues grosses viles. E lo Rei ixqué ab una roba de brocat sobre brocat carmesí, forrada d'erminis, e hagué deixada la corona, e portava en lo cap un petit bkonet de vellut negre ab un fermall que estimaven valer cent cinquanta mília escuts; e partiren tots d'allí. E lo Rei lleixà los gentilshòmens e mès-se en companyia hòmens no perderen la possessió del pal.li ab aquè eren venguts, e així anaren tots fins a la ciutat.

"Diré, senyor, a la senyoria vostra la Infanta com anava devisada. Ella portava una gonella de brocat carmesí de fil d'or tirat, e on se mostrava la seda se mostraven cards d'argenteria brodats, los caps de les carxofes alt eren d'or ab esmalts; la aroba era tota de xaperia, sembradfa de robins e de maragdes; anava en cabell,s los quals mostraven de fil d'or ésser, llargs fins en terra: jamés per negunes gents tals cabells foren vists; la cara e les mans se demostraven d'inestimable blancor e bellea. Deu-se contemplar que, en l'agraciat gest que mostrava femenil, totes les amagades coses no podien ésser sinó més estimades de les donzelles esposades que ab ella venien.

"Se pot dir ab veritat que hi era tota la flor de França, e encara de cavallers e grans senyors, e de dones e donzelles, e totes ricament abillades. En la forma que dit he a la senyoria vostra, anam tots per ordre fins a una milla prop de la ciutat. E com fon enmig d'una gran praderia, trobam moltes tendes parades, e molts ministres e altres diverses maneres d'esturments que contínuament sonaven.

"Lo Rei descavalcà e tots los cavallers qui eren esposats, e pujaren alt al castell de la Infanta; e pres-la per la mà e baixà-la en la praderia, e tots los esposats ab les esposades aprés d'ell, e en la bella praderia començaren a dansar. Aprés que lo Rei e la Infanta hagueren dansat, dansaren los cavallers esposats ab les donzelles esposades, aprés dansaren tots los estats així com venien per orde. E com la un estat acabava a l'altre volia començar, lo Rei se prenia dansar ab la Infanta, e com l'havia lleixada prenia la més gentil dama d'aquell estate dansava una dansa ab ella.

"Com tots los estats hagueren acabat de dansar, portaren la col.lació de matí, gingibre verd ab malvasia; e açò fan per ço com la terra és molt freda. Partim d'aquí e venguem prop de la ciutat, vora una gran ribera que hi ha molt ben arborada de diversos arbres, e davell los arbres trobam moltes taules parades; e cascun estat tenia son alleujament per a menjar, ab moltes cases de fust que hi havien fetes e moltes tendes parades ab singulars llits, per ço que negun estat no hagué ocasió d'entrar dins la ciutat, e si plovia ja tenien allí cases de fusta e tendes on se podien recollir.

"E cascun estat vos dic, senyor, que ren ben servits de molt eletes viandes, així en los dies de carn com de peix; e açò durà tot l'any e un dia, ab bon compliement de gran magnanimitat. Lo primer dis tot fon de gales e fetes; lo segon, qui era divendres, de matí anam a missa, e aprés la missa entram en la ribera ab moltes barques, totes cobertes de drap de seda e de draps de ras e de brocat e cascun estat ab sa divisa, e anam pescant per la ribera passades dues-centes barques.

"Aprés que lo Rei fon dinat apartà's ab son estat; venc lo muntero major ab molts sauessos e cans de presa e llebrers de Bretanya e ab tota la munteria, e anam tots ab lo Rei a caça fent gran matança de salvatgines.

"Lo dissabte per lo matí fon ajustat consell general de tots los estats, així d'hòmens com de dones, e foren allí en presència de tots publicat e manifestat per los reis d'armes e per los porsavants e herauts cascun dia de la setmana què tenien de fer.