DŽaixò mateix.

-Lo dimarts, qualsevulla cavaller o gentilhom que volgués fer armes a peu en camp clos, u per u, o dos per dos, o deu per deu, o vint per vint, o vint-e-cinc per vint-e-cinc, que no poguessen ésser de major nombre, per ço com los mantenidors no eren sinó vint.e.sis, perquè lo premi del camp no restàs sens defensor. E qualsevulla que fes armes retretes, lo millor qui ho fes, guanyàs una espasa dŽor que pesàs de deu marcs ensús; e lo qui pitjor ho fes, que fos tengut de posar-se en poder del millor per presoner, e estiga tant pres fins que ixca per rescat o per altra via.