DŽaixò mateix.

-Aprés que lo consell fon tengut e ordenats los capítols, foren publicats generalment per los sobredits reis dŽarmes e herauts. E era ja hora tarda, lo Rei ab tots los estats de continent ab molts ministres anam on estaven los vint-e-sis cavallers elets per fer les armes, qui distaven de lŽalleujament de lŽestat del Rei un tir de ballesta. E dins lo camp, lla on ells estaven , tenien un clos de fusta molt alta, que negú no els podia veure sinó per la porta o entrant dins; e tots estaven asseguts veure sinó per la porta o entrant dins; e tots estaven asseguts en cadires, tretxe a una part e tretze a lŽaltra, e tots armats en blanc, e al cap portaven corones dŽor molt riques. E com lo Rei entrà e la Infanta no es mogueren gens sinó que ab lo cap saludaren lo Fei, e no fos negú dŽells que gosàs parlar ni digúes res. Lo Rei ab tots los estats estigueren allí un poc, e com lo Rei seŽn volgué anar, isqueren quatre donzelles dŽinestimable bellea, ricament abillades, e suplicaren al Rei fos plasent a sa majestat volgués aturar fins hagués presa col.lació; e lo Rei graciosament los ho atorgà. De continent isqué la col.lació molt gran e abundosa, de marsapans, e pasta real e totes altres maneres de confits de sucre, e tots foren molt ben servits; e los cavallers e gentilhòmens cascú seia en faldes de dona o de donzella.

"Aprés la col.lació feta, lo Rei isqué en la praderia e aquí començaren de dansa. E los mantenidors prestament foren desarmats e tots vint-e-sis vingueren vistits ab sos jaserans e ab jaquetes totes dŽuna color e dŽuna faixó, brodades dŽorfebreria; i en lo cap cascú portava un bonet de grana ab un bell fermall, que bé parien que fossen cavallers de gran estat e dŽalta cavalleria.

"Com hagueren dat fi a les danses, lo Rei ab tots los estats anam a veure totes les llices, ço és a saber, la lliça on junyien, que era molt ben feta, ab molts cadafals que hi havia, e per semblant eren totes les altres, ab los cadafals molt ben emparamentats de molt bells e singulars draps de ras, e així mateix les llices.

"Aprés dŽaçò vist, vengueren a suplicar al Rei de part dels mantenidors del camp que anàs a sopar ab tots los estats, e lo Rei fon content. E estant en la fi del sopar, los reis dŽarmes publicaren que qualsevolgués cavaller o cavallers o gentilshòmens que volguessen junyir o fer armes ja dessús mencionades havien de venir la vespra dŽaquell dia segons les armes que fer volia; e portava-les escrites en un paper vermell, e venir acompanyat ab tots los del seu estat e no hi anava negú dels altres estats, e venia enmig de dues donzelles dŽhonor o dones, segons sa voluntat era, acompanyat de molts ministres que li anaven davant; e com aplegaven al palenc, sŽhavien de nomenar per llur nom propi, e qui era son pare, e de quina terra era natural, e les armes que volíeu fer, si les fèieu per donar o per donzella, monja, viuda o casada. E si dèieu que era donzella, deixaven-vos aquelles dones que us portaven, e prenien-vos dos donzelles e aquelles vos acompanyaven e us fèien molta dŽhonor, e totes les donzelles deien en alt cridant: "Nostre Senyor vulla donar victòria al nostre cavaller, qui és digne dŽhaver honor, e mereix haver amor de donzella. " E si és viuda, monja o casada, fan cascunes segons les donzelles. E aprés donen-vos llicència que podeu entrar dins lo castell on estan los vint-e-sis cavallers, e no podeu saber ab qual dŽells haveu de fer les armes. Aprés, lo cavaller qui venia a fer les armes dava lo paper vermell escrit ab les armes qui volia fer a la dona o donzella, viuda, monja o casada, e aquella pujava alt al cadafal on los vint-e-sis cavallers estaven e posava lŽescrit sobre una capsa dŽor. E los cavallers tots se llevaven de peus, e feien molta dŽhonor a la senyora qui havia lŽescrit portat, e abaixava la senyora del cadafal, e tornaven-seŽn per a lŽendemà que les armes havien de fer.