LIII. Com Tirant manifestà a lŽermità les magnificències de la roca.

-Com tot lo dessús fon fet, partim dŽallí e anam prop de la ciutat en una gran praderia molt arborada que hi ha, per on passa un gran riu; e enmig dŽaquella praderia ven una cosa de gran magnificència que no crec en lo món una tal sia estada feta.

-Molt me plauria saber -dix lŽermità- quina cosa de tanta estima és estada aqueixa.

- Jo, senyor, vos ho diré -dix Tirant-. Enmig de la praderia trobam una gran roca feta de fusta per subtil artifici tota closa; e sobre la roca se demostrà un gran e alt castell ab forniment de molt bella muralla, on havia cinc-cents hòmens dŽarmes que el guardaven, tots armats en blanc.

"Aplegà primer lo Duc ab tota la get dŽarmes e manà que obrissen les portes de la roca; e los qui estaven dins digueren que per negú ells no obririen, per ço com llur senyor no ho volia, sinó que tornassen atràs. "Sus! -dix lo Duc-, tothom faça lo que jo faré." Davallà del cavall e mès-se lo primer de tots, e los seus feren lo que ell havia fet; ab les espases en les mans e ab les llances combateren molt fort la dita roca. Los qui estaven alt en la muralla llançaven de grans canteres e bonbardes, colobrines e espingardes, barres que semblaven de ferro, e pedres; e tot açò era de cuiro negre, e les pedres de cuiro blanc, on nŽhi havia de grans e de poques, e totes eren plenes dins dŽarena: emperò, senyor, si dava a negun home dŽarmes, plegat lo metia per terra. E certament fon un combat molt gentil: e los qui no ho sabíem pensam, en lo primer combat, que anava de veres, e molts descavalcam e aba les espases en les mans cuiatam allà; emperò prestament coneguem que era burla.

"Aprés aplegaren tots los estats dŽu en u, e pregaren-los se volguessen dar; ne tampoc los volgueren obrir la porta, ni menys per lo Rei.

"La Reina, que véu que a negú no volien obrir, acostà-sŽhi ab lo seu estat la porta, e demanà qui era lo senyor del castell, e digueren-li que lo déu dŽAmor, lo qual tragué lo cap en una finestra. La Reina, que el véu, féu-li gran reverència de genoll, e aprés féu principi a paraules de semblant estil.