Com l´ermità demanà a Tirant que li digués qui erra estat lo millor dels vencedors.

-Molta és la glòria, per als cavallers qui en armes són experimentats, com se trobem vencedors sen ésser reprotxes. E per ço suplic a la molta gentilea de vosaltres, senyors, vos plàcia dir-me qui és estat lo milor dels vencedors ne a qui han donada l´honor e premi d´aquesta solemne festa.

-Senyor -dix Tirant-, en aquestes honrades festes hi són venguts molts cavallers de gran autoritat e senyoria: car aquí havia reis, ducs, comtes e marquesos, nobles e cavallers e infinits gentilshòmens de llinatge molt antic; e quasi los demés qui no eren cavallers en aquest honrat pas ha rebut l´orde de cavalleria, e no és estat negú qui novell cavaller se sia fet que no haja fer armes civils o criminals. Allí féu armes ab esforçat ànimo de cavaller lo duc d´Aigües Vives, e ab ell venia molta genmt, e de sa companyia se feren cavallers passats seixanta gentilshòmens de nom e d´armes e de quatre quarters; e aquest dic féu armes a peu e a cavall, e de totes fon vencedor. Lo germà del duc de Burgunya ab gran ànimo ixqué de la batalla com a virtuós cavaller qui és. Aprés féu armes lo duc de Cleves e fon-li donada molta llaor e honor. E de molts altres senyors que hi són venguts han fetes armes com a nobles cavallers, e puc-vos dir, senyor, ab tota veritat, que passats cent cinquanta cavallers hi són morts.

"E diré a la senyoria vostra una cosa de gran admiració: que un infant (a mon parer no passa de catorze o quinze anys, e tots li fan molta d´honor e dien-li lo gran Conestble d´Anglaterra, e lo Rei li fa molta d´honor) un dia venc a la posada d´aquests mos senyors que ací són, e demanà per mi; no sabent lo meu nom, quasi per senyals me trobà, e pròpiament és de la mia disposició, e com me pregà tan graciosament que jo li volgués prestar lo meu cavall e les armes, per ço com lo senyor Rei e la Comtessa sa mare no volien que fes armes ni a peu ni a cavall, per lo gran perill que en les armes són, e tant me pregà e de tan bona gràcia, que no li poguí dir de no, ans li diguí que de bona voluntat lo hi diria.

"E dins lo camp los cavallers vos daven armes e cavall a tota vostra voluntat, emperò ell no volgué sinó les armes mies e lo meu cavall; e sí li diguí: "Conestable, senyor, mos béns e la persona, de tot vos faré plaer e servir." E d´alta part me dolia lo cor per veure´l tan jove e tan bell cavaller: no volguera que la sua persona rebés mal ne dan; emperò son desig se complí, que féu les armes que lo Rei ni sa mare la Comtessa no ho saberen fins a tant que les armes foren del tot finides.

"Dic-vos, senyor, que de tots los cavallers qui armes han fet en aquest honrat pas, un encontre tan bell e singular s´hi és fet tal com aquest, car, de la primera que féu, l´encontrà per mig de la careta del bacinet que de l´altra part li passà una gran braça de la llança. Com lo cavaller fon mort e lo Rei sabé que aquell tan bell encontre havia fet lo seu Conestable, tramès per ell, e aquell, molt temerós, excusà´s de no anar-hi; a la fi, més de força que de grat, anà davant lo Rei, e lo Rei lo reprès molt. Bé mostrà sa excel.lència que l´amava de grandíssima amor, dient-li que havia fet armes sens llicència sua ab home de tan gran força com era lo senyor d`Escala Rompuda (en aquella companyia deien tots que era lo millor cavaller dels mantenidors del camp e de major força e ànimo de cavalleria). E més li dix, que no tingués atreviment de fer més armes sens llicència e manament seu.

"E com lo Conestable véu la gran reprensió que lo Rei li havia feta, dix ab gran ira un tal parlar: "Doncs, senyor, żaserà veritat que jo haja rebut l´orde de cavalleria e que haja ésser tengut per lo més abatut cavaller de tots, que per temor de la mort vostra majestat no em lleixe fer armes? Puix só cavaller tinc a fer obres de cavaller, així com fan tots los altres bons cavallers: e si vostra altesa no vol que veja los perills de les armes, mane´m que estiga vestit com a dona entre les donzellas de la senyora Reina, així com féu aquell invencible cavaller Aquil.les entre les filles del rei Príam de Troia. żE no sap la majestaat vostra d´aquell pare e senyor meu Guillem, comte de Varoic, com tenin lo ceptre real fon vencedor de tantes batalles, e ab lo seu virtuós braç a tall d´espasa fon vencedor e destruïdor dels moros, e pres a mi per los cabells e féu-me matar un moro, si bé era de poca edat, e tot sollat de sang volgué fer-me vencedor e lleixar-me all`per doctrina de bé a fer? E plàcia a la divina Bondat que no vixca jo en lo món si tal com ell no dec ésser. Doncs, mon senyor, si jo vull imitar a mon pare en l´honor e virtut de cavalleria, vostra altesa no m´ho deuria vedar, per què suplic a la sereníssima majestat vostra dar-me llicència demà puga combatre un cavaller a tota ultrança, cosw per cos, ab armes defensives e ofensives."

"Féu principi lo Rei a tal parlar.