Com Diafebus llegí a lŽermità la carta que lo rei dŽAnglaterra havia feta a Tirant, donant-lo per millor cavaller de tots.

Nós, Enric, per la divina gràcia rei dŽAnglaterra, e senyor de la Gran Bretanya, e encara del Principat de Gales, e de Cornualla e dŽIrlanda, ganfanoner major de lŽEsglésia santa e del sant Pare de Roma, notificam a tots aquells qui en plaer e grat los vendrà e a tots generalment, a emperadors, reis, ducs, comtes, marquesos, prínceps, nobles, cavallers e gentilshòmens, com per mi sien estades celebrades festes a honor, llaor e glòria de nostre senyor Déu e de la sua sacratíssima Mare, e a honor dels cavallers qui en aquest honrat pas dŽarmes són venguts per fer armes a tota ultrança: és de necessari, per quant lŽhonor ha ésser dada a aquell o aquells qui millor ho hauran fet en aquest honrat pas, e són estats temps vencedors, sens neguna volta ésser estat vençut, e sens reprotxe negú, ordenam, manam e sentenciam dar la mundana glòria, honor i fama a lŽegregi e virtuós cavaller, de nostra mà fet. Tirant lo Blanc. Volem que sia per tots los quatre cantons de les llices publicat per lo millor dels cavallers, per los reis dŽarmes, herauts e porsavants ab trompetes e ministres, ab consentiment meu e dels jutges del camp, representant la mia persona. Encara manam sia pujat sobre un gran cavall tot blanc, e tots los qui seran ací, hòmenns com dones, vagen ab mi tots a peu, e sia feta processó general e Tirant vaja dins lo pal.li fins a lŽesglésia del gloriós cavaller monsenyor Sant Jordi, e allí sia dita missa cantada ab solemne sermó de les cavalleries de Tirant lo Blanc que ha fetes. Aprés manam e ordenam, eixint de lŽesglésia de Sant Jordi anem per totes les llices, e Tirant prenga la possessió dŽaquelles, e per los reis dŽarmes li sien dades totes les claus de les dites llices en senyal de vistòria. Encara manam sien celebrades festes que duren quinze dies en llaor e glòria dŽaquell virtuós ja dessús nomenat. E perquè tothom conega la real veritat dŽaquests afers, havem signada la present carta ab tinta vermella e segellada ab nostre segell patent, dada en la vostra ciutat de Londres a catorze de juliol de lŽany de la nativitat de nostre Senyor, etc. Rex Enricus, Sig†ne de tots los jutges del camp. Sig†ne de tots los reis dŽarmes, herauts e porsavants. Sig†ne de tots los magnats e grans senyors qui allí eren.

-Molt me plauria saber de ses cavalleries -dix lŽermità-, car molt me par home de bé. Ell sŽés llevat dŽací per no dir ni oir les sues llaors. Conec verdaderament ell ésser digne dŽésser cavaller, per què us prec me digau los seus actes quins són estats.

-Senyor -dix Diafebus-, no volria que la senyoria vostra hagués a pensar negun contrari de mi, per ço com som dŽuna terra e dŽuna voluntat; mas ab tota veritat recitaré a la santedat vostra així com sŽés seguit. E lo primer a qui lo Rei donà lŽorde de cavelleria fon a Titant lo Blanc, e lo primer qui fér armes fon ell. Aquell dia, senyor, ell ajustà tot lo seu estat de gentilshòmens e de donzelles, e anaren al cadafal lla on lo Rei havia ordenat de fer los cavellers; trobam les portes tancades e tocam a la porta grans colps; aprés, passat bon espai, los reis dŽarmes se feren sobre la porta alt del cadafal, e digueren: "żQuè és lo que voleu?" Digueren les donzelles: "Gentilhom tenim qui vol rebre lŽorde de cavalleria e demana cavalleria puix és digne e mereixedor de rebre-la." Prestament obriren les portes e tots los qui pujar volgueren, pujaren alt. Com foren enmig dŽuna gran sala, feren seure lo gentilhome en una cadira tota dŽargent, que era coberta de canemàs verd, e allí examinaren-lo si era per rebre lŽorde de cavalleria, ni de ses cos tumes, e si era coixo o afollat d'algú de sos membres per què no fos dispost per entrar en batalla, e trobant-lo tal com ésser devia, e rebuda informació de testimonis dignes de fe, venia l'Arquebisbe d'Anglaterra revesit com a diaca, ab lo missal obert en les mans, e venia davant lo gentilhom, e aquí present lo Rei e tots los altres que allí eren, deia-li semblants paraules.