Lo jurament que lo rei d'Angalterra feia fer als gentilshòmens aprés que eren examinats, ans que els donàs l'orde de cavalleria.

- "Vos, gentilhom, qui rebeu l'orde de cavalleria, żjurau a Déu e als sants quatre Evangelis de no venir en neguna manera contra lo molt alt e molt excel.lent rei d'Angalterra, si ja no era ab vostre senyor natural, tornant-li lo collar de la divisa, que lo dit senyor acostuma de donar a tots aquells a qui fa cavallers? En tal cas podeu fer guerra contra ell, sens que no us porien reprotxar los bons cavallers; altrament cauríeu en cas molt lleig e de mala fama, e si éreu presoner en la guerra, de tot cert seríeu en perill de mort. Més, żjurau per lo sagrametn que fet haveu, que de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, viudes, òrfens, desemparades, e encara a casades, si socors vos demanen e de tot vostre poder posareu la persona e entrareu en camp a tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos demanaran?"

"Fet lo jurament, dos grans senyors, los majors que allí ereeen, lo preengueren per los braços e portaren-lo davant lo Rei, e lo Rei li posà l'espasa sobre lo cap e dix: "Déu te faça bon cavaller e mon senyor Sant Jordi." E besà'l en la boca.

"Aprés vengueren set donzelles, vestides de blanc, significant los set goigs de la verge Maria, e cenyiren-li l'espasa; aprés vengueren quatre cavallers, los majors en dignitat que allí es trobaren, e calçareen-li los esperons, significant los quatre evangelistes; après venc la Reina e pres-lo de lŽun braç, e una duquessa de lŽaltre,e així el portaren fins a un bell estrado, e posaren-lo en la cadira real;aprés lo Rei sŽasigué a lŽuna part e la Reina a lŽaltra, e totes les donzelles e los cavallers baixa, entorn dŽell. Après portaren la col.lació molt abundosament. E aquest orde, senyor, han servat a tots los qui es són fets cavallers.

-Digau-me, si plasent vos serà_dix lŽermità_,lo principi e la fi de les armes que Tirant ha fetes.

-Senyor. la vespra del dia assignat de fer les armes, Tirant cavalcà ab tots los del seu estat, en la forma segons dessús és dit, e anà on estaven los vint-e-sis caavallers. Com foren a la porta donà un escrit que deia que, qualsevolgués cavaller que volgués fer armes ab ell, havien a córrer tant i tan e tan llongament fins que vint colps de puntes sangrentes ixqués de l'u o de l'altre, ab ferros esmolats, o qualsevulla d'ells s'hagués a dar per vençut. E prestament fon admesa la sua demanda e tornam al nostre alleujament. L'endemà, totes les donzelles lo prengueren e ab molta honor lo portaren fins a la porta de la lliça tot armat, lliurant-lo als fels que mort o viu lo'ls haguessen a restituir. E los fels lo reberen ab aquella convivença e ab molta d'honor que li feren. Lo Rei e la Reina ja eren en los cadafals, e Tirant entrà tot armat en blanc, sinó lo cap, e en la mà portava un ventall que a l'una part era pintat lo crucifici de Jesucrist, e en l'altra part era pintada la imatge de la Verge senyora nostra.

"Com Tirant fon enmig del camp, féu gran reverència al Rei e a la Reina, e anà tots los quatre cantons de la lliça, e ab lo ventall senyà cascun cantó. Fet açò davallà del cavall, e los fels posaren-lo dins un petit papalló qui estava posat en lo cantó de la lliça; allí portaren-li viandes e confits perquè pogués refrescar, si mester ho havia, e tornà's adobar les armes, e pujà a cavall, e trobà ja lo mantenidor del camp. Com tota la gent fon assossegada, lo Rei manà als fels que els lleixassen anar. Prestament ferien dels esperons ab les llances en los rests, e encontraren-se tan ferament que es romperen les llances en peces; aprés feren moltes carreres, e fere-se de molts singulars encontres.

"La vintena carrera, lo mantenidor encontrà a Tirant en mig de la bavera del bacinet, e passà-la-hi tota doblada e alt en lo revolt del peto de les plates, e nafrà'l un poc en lo coll, e si la llança no es fos rompuda lo nostre cavaller era mort, e lo cavall i ell caigueren en terra. Prestament se lleva Tirant e féu-se dar un altre cavall millor que no era l'altre, e pregàr als jutges del camp que li donassen llicència de pendre altra llança, e los jutges digueren que cascú prengués les llances a sa voluntat. Tirant se féu donar una molt grossa llança,e l'altre féu per lo semblant, e corregué l'u envers l'altre ab molt gran fúria, e Tirant l'encontrá un poc davall lo rest. L'encontre fon tan poderós, e la llança no es volgué rompre, que el passà de l'altra part e caigué mort en terra. Les donzelles prestament foren a la porta del camp, e demanaren als fels que els fos restituït lo llur cavaller. Los fels los feren obrir les portes, e les donzelles prengueren lo cavall de Tirant per les regnes, e ab molt gran honor lo se'n portaren al seu alleujament, desarmaren-lo e miraren-li la nafra que tenia al coll, e feren venir los cirurgiants qui el curassen;e Tirant fon molt ben servit de les donzelles, per ço com estaven molt contentes que lo primer cavaller qui havia fet armes per donzella era estat vencedor.

" Lo Rei ab tots los grans senyors que allí eren entraren dins lo palenc on jaïa lo cavaller mort, e ab molt gran processó e honor lo portaren a l'església de Sant Jordi, on havien fet una singular capella per aquells qui en les armes serien morts, e en aquesta capella no hi podia ésser soterrat negú qui cavaller no fos, e si era gentilhom portaven-lo a l'església major, en havia altres capelles on los posaven.

" Senyor, com Tirant fon bé guarit, tornà ajustar tot lo seu estat, segons que l'altra volta havia fet, e anam on eren los vint-e-cinc cavallers, e donà'ls un escrit com volia combatre un cavaller a preu de tota ultrança, e admetren-li sa demanda; entrà dins la lliça armat així com se pertanyia, ab gran esfoprç que en si mostrava, ab atxa, espasa e daga. Com foren dins los papalloms cascú en lo seu, adobaren-se les coses necessàries; eixits defora, los fels los partiren lo sol, perquè no donàs més a la u que a l'altre en la cara. Lo Rei fon aplegats ab los altres estats, e passaren per lo camp per pujar als cadafals. Los cavallers cascú estava armat a la porta de papalló ab les atxes en les mans. Com veren lo Rei, cascú ficà lo genoll en terra fent gran reverència al Rei e a la Reina, que mostraven bé que eren cavallers de gran valor, e totes les donzelles s'agenollaren en terra e pregaren a nostre Senyor que donàs victòria al seu cavaller.

" Com les gents foren assossegades e los papallons trets fora del camp, les trompetes sonaren e los heraauts digueren ab alta veu no fos home ni dona gosàs parlar, senyalar, tossir ne fer-se senyal negú sots pena de la vida.

"Com la crida fon feta, dels uit cavallers fels, los quatre prengueren l'u e los altres quatre, e posaren-los enmig del camp en les ralles, e d'aquí partiren l'u envers l'altre, e feren armes los dos molt valentment, sens que no es coneixia qual tenia milloria. La batalla durà molt, e per lo gran treball que passava lo mantenidor del camp, mancava-li l'alè; a la fi estava en tal punt que no podia tenir l'atxa, e en son continent mostrava que amara més pau que guerra. Coneixement Tirant en quin punt son contrari estava, pres l'atxa ab dues mans, e ab lo martell li donà tal colp en lo bacinet que tot lo torbà, e véu que ab gran treball se podia tenir de peus. Tirant s'acostà a ell, e donà-li una gran empenta que el féu caure en terra. Com lo véu tan mal adobat, llevà-li lo bacinet del cap, tallant-li ab la daga les tiretes ab què estava lligat, e dix-li les següents paraules.