Les paraules que Tirant dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.

-" Cavaller virtuós, bé pots veure com la tua mort, o la vida, està en ma llibertat, per què mana a mi què vols que faça de tu: si vols vida o mort, car més aconsolat seré del bé que del mal. Mana a la mia mà dreta que t'haja tant de mal a la tua persona com poria."

" Més dolor tinc -dix lo cavaller- de les tues cruels paraules, abundoses d'extrema vanaglòria, que de perdre la vida, e més estime la mort que no demanar perdò a la tua superbiosa mà.

" La mia mà a acostumat de personar als hòmens vençuts -dix Tirant-, e no fer-los dan; e si tu vols, jo et perdonaré de bon cor a tot lo mal que fer-te poria.

" ĦOh quina glòria és - dix lo cavaller qui en terra estava-, com los hòmens són vencedors per sort o per desventura, e abundar en moltes paraules! Jo só lo cavaller de Muntalt sens reprotxe negú, amat e temut de moltes gents; só estat tostemps piadós e havent misericòrdia a totes gents.

" Jo vull usar d'aqueixos actes que dits has envers tu -dix Tirant-, per la tua molta virtut e bondat. Anem davant lo Rei, e quí agenollat als meus peus demanar-m'has mercè, e jo perdonar-t'he lliberalment.

"Lo cavaller, ab ira mortal, féu principi a tal parlar.

" No plàcia a Déu, ni me'n done lo poder, que jo jamés faça acte de tanta vergonya per a mi e als meus, ni en aquell egregi senyor meu lo comte Guillem de Varoic, del qual rebí aquest amargós orde de cavalleria; per què, fes de mi tot lo que bé et vinga, que més estime bé morir que mal viure.

"Com tirant véu la sua mala voluntat dix:

" Tots los cavallers qui bé volen usar e seguir les armes e l'estil d'aquelles per haver renom e fama han ésser cruels e tenir cadira enmig d'infern.

"Tirà la daga e més-li punta en l'ull, e ab l'altra mà donà-li gran colp sobre lo cap de la daga, que la hi féu passar a l'altra part. ĦQuin ànimo de cavaller fon aquest, que més estimà morir que no viure envergonyit, per no ésser blasmat dels bons cavallers!

"Los jutges del camp eren dotze, los sis tenien un llibre dels vencedors, los altres lo tenien dels vençutss. Aquells que morien sens que no es volien desdir, feien-los procés de màrtirs d'armes, los qui es desdeien, feien-los altre procés de mals cavallers, vençuts e posats en gran deshonor e infàmia, e aquesta pràtica han servada fins a la fi.

"Aprés pocs dies, senyor, se seguí que la mejestat del senyor Rei e de la senyora Reina estaven en gran solaç enmig de la praderia prop del riu, dansant er fent moltes festes. E estava allí una parenta de la Reina, que era nomenada la bella Agnés, e era filla del duc de Berrí, que és la més agraciada donzella que jo jamés haja vist. És veritat que de bellea la Reina passa a totes quantess són, se gràcia e de gentil loqüela, a totes gents afable, e de grandíssima honestat, lliberal més que dona que jamés haja vist, per ço com les dones la major part són avares per son natural; aquesta galant dama, si vestia robes que valguessen lo preu d'una ciutat, no pensava, en donar-les, e joies e altres coses que ella tingués: tant era de gentil condició! Senyor, aquesta bella Agmés portava aquell dia en los pits un molt gentil fermall. E en presència del Rei e de la Reina e de tots los cavallers, fetes les danses, Tirant s'acostà a la gentil dama, e donant del genoll en la dura terra féu principi a un tal de parlar:

"-Per la coneixença que tinc, senyora, del vostre molt valer, així de llinatge com de molta bellea, gràcia e saber, e de totes les altres virtuts que en un cos més angélic que humà trobar se deixen, vos desitge molt servir; e hauria-us a molta gràcia que la mercè vostra benigna mercè me serà atorgat, jo l'accepte e portaré aquell de grat per l'honor e servir vostre, prometent e jurant sobre l'altar, e per l'orde de cavalleria, de combatre un cavaller a peu o a caavall a tota ultrança, armat o desarmat, en la millor manera que ell sabrà divisar.

"-Ah, Santa Maria val! -dix la vella Agnès-. żE per una cosa tan mínima e de tan poca valor voleu entrar en camp clos a tota ultrança, no tement los perills de la mort e lo dan que seguir poria? Però, perquè represa no sia de dones e donzelles e dels bons cavallers dignes d´honor, de bon grat jo consentiré en presència del senyor Rei e de la senyora Reina peruè no perdau lo premi de bé a fer e de l´orde de cavalleria: ab les vostres mans prengau lo fermall.

"Tirant fon molt content de la resposta de la bella Agnès. E per quant lo fermall estava lligat ab la coordodnera del brial e no es ppodia llevar sens que no fos descordada, e descordant-la, per força ab les mans lki havia de tocar als pits, Tirant ab la mà pres lo fermall e basà´l; aprés donà dels genoolls en la dura tera e dix:

"-Infinides gràcies, senyora, a la senyoria vostra faç del gran do que m´haveu donat, car més l´estrime que si m´haguésseu dat tot lo realme de França. E promet a Déu que qui lo fermall me llevarà, la sua persona me lleixaarà.

"E posà´l-se alt al cap dún bonet que portava.

"Lo dia següent, estant lo Rei en missa, venc un cavaller francès, lo qual se nomenava lo senyor de les Vilesermes, molt valentíssim de sa persona, e en armes molt experimentat, e diz a Tirant un tal parlar:

"-Cavaller, d'onsevulla que vós siau, haveu hagut massa gran atreviment de tocar en un cos glorificat com és de la bella Agnès, e tan mala demanda jamés féu cavaller en lo món. Per què és de necessitat me doneu lo fermall de grat o de força; que de dret jo el dec haver per raó com de ma pueerrícia fins ara he amada, servidaa e venerada aquesta senyoram, qui és mereixedora de tots los béns qui en el món són. E per quant a mi és dada la glòria, perquè ab mosss innumerables treballs, enuigs e pensaments, jo la m'he sabuda guanyar, per què jo tinc a cobrar lo premi del temps de ma joventut, que he perduda part d'aquella per servir a sa mercè, e si dar no el me volreu, la vida vostra serà de poca durada. Cu-lo'm ab pau ans que més mal no se'n segueixca.