Lo consell que Jerusalem, rei dŽarmes, donà a Tirant lo Blanc.
-"ĄOh cavaller, jove virtuós e de bona ventura, amat de totes gents! Lo consell que la mercè vostra a mi demana jo el vos daré e jo el salvaré davant la majestat del senyor Rei e los jutges del camp: vós, Tirant lo Blanc, podeu bé combatre aquest cavaller sens reprotxe negú ne blasme negú de Rei, jutges ne de cavallers, per quant ell és requeridor e vós defenedor, ell és principiador del mal e tostemps sereu excusat. E jo prenc tot lo càrrec sobre mi. Si negú vol dir res de vós, jo us salvaré la vostra honor davant tots los bons cavallers. Sabeu quan seria lo dan e culpa vostra? Si vós fósseu estat requeridor, e lo senyor Rei que us ha dat primer que a negú lŽorde de cavalleria, e mudar pràtiques e lleis en sa cort, no poseu dubte negú, vós caïeu en cas de blasme entre los bons cavallers, e per ço feu com a bon cavaller e mostrau tostemps a les gents ànimo esforçat de cavaller. E si escriptura de la mia mà vós volreu, jo la us daré del consell que us he dat. Anau prestament a la batalla e no us faça temor la mort".
"-Molt estic aconsolat de bé a fer -dix Tirant-, del consell que dat mŽhaveu, per ço com me dieu que no puc ésser reprès per lo senyor Rei, dels jutges ni dels cavallers. Ara vullvos molt pregar, Jerusalem, per lŽofici que teniu, dŽésser jutge de nostra batalla, del senyor de les Vilesermes e de mi, e tot passe per la vostra mà per ço que façau ver testimoni de tot lo que passarà entre ell e mi a tots los qui us ho demanaran.
"Dix Jerusalem:
"-Jo, de concordar-vos seré molt content. Emperò jo no poria ésser jutge de vosaltres, segons requir lŽofici nostre, e dirvos he per què: car negun cavaller, rei dŽarmes, heraut o porsavant que done consell, no pot ésser jutge, car gentilea poria ésser difraudada. Ni mon senyor lo rei dŽAnglaterra, si és jutge dŽuna batalla, per ésser senyor de tots, en son consell no du dir paraules favorables de negú; e si ho feia poria ésser dit injust jutge, e tal batalla no deuria haver lloc. Posat cas lŽu fos vençut, davant lŽEmperador ab testimonis dignes de fe se poria retractar tal batalla. Emperò, perquè no perdau vós o ell lo premi de la batalla, jo us hauré jutge competent, en res a vós i a ell sospitós: és de nostre ofici, rei dŽarmes creat, qui es nomena Clarós de Clarença home molt entès en les armes.
"-Bé el conec -dix Tirant-, e bé soc content que ell hosia, si al senyor de les Vilesermes plau, perquè és bon rei dŽarmes e darà lŽhonor a aquell qui la sabrà guanyar. E vull que siau avisat de tot, ço és; com ell mŽha tramès aquesta lletra per un petit patge, e si jo li trametia la resposta per un altre semblant, llaugerament se poria saber, e la batalla no vendria a la fi que ell e jo desitjam. Per què, façam així que tornem al meu alleujament, e jo dar-vos he una carta blanca signada de mà mia, e segellada de les mies armes; e vós concordau la batalla a tot avantatge seu e dan meu. E per quant ell és requeridor e jo só request, e em dóna lo devisar de les armes, així com diu en sa lletra, jo de bon grat hi renuncie e li done facultat que ell les devise en aquella manera que a ell ben vist li serà; que no faré sinó lo que direu e ordenareu. E com més cruels les divisarà, vós les confermareu per part mia, e tant me serà major glòria.
"Tirant seŽn tornà ab lo rei dŽarmes al seu alleujament, e féu de continent la carta blanca, ço és, signada de sa mà e segellada ab les seus armes, e donà-la a Jerusalem, rei dŽarmes. E donà-li una roba dŽestat que era de brocat e forrada de marts gebelins, pregàŽl que la prengués e que la portàs per lŽamor sua.
"Lo rei dŽarmes se partí per dar compliment a la batalla, e podia trobar entrà dins la ciutat e trobàŽl dins un monestir de frares que es confessava. Com hagué confessat, Jerusalem lŽapartà e dix-li que anassen a parlar fora de lŽesglésia, car en tals llocs no és donat parlar de coses criminals. Prestament ixqueren de lŽesglésia e de lloc sagrat, e Jerusalem féu principi a tal parlar:
"-Senyor de les Vilesermes, jo per mon ofici seria molt aconsolat que pogués posar pau e bona confederació entre vóstra lletra e la resposta dŽaquella en paper blanc segelllat ab segell de les armes e signat de la sua mà, requerint-me per mon ofici jo vingués a vós per concordar la batalla, donant-me tot son poder en aquesta forma: que de les armes així ofensives com defensives, a peu o a cavall, segons la vostra lletra conté pus llargament, diu e vol, no perjudicant res de son dret com a defenedor, vos dóna poder e facultat que deviseu les armes en la manera que plasent vos sia, ab què sien eguals e sens falsa maestria. E la batalla sia esta nit, si ésser porà.
"-Molt só content -dix lo senyor de les Vilesermes- de la gentil pràtica de Tirant. No es deu esperar altra cosa dŽell sinó tota virtut. Jo accepte lo poder per vós a mi donat per part sua, que devise les armes e la batalla, e serà en la següent forma.
