Com lo senyor de les Vilesermes devisà les armes.
-"Jo devise que la batalla se faça a peu, ab camises de tela de França, ab sengles targes de paper, e al cap un xapellet de flors, sens altra vestidura neguna. Les armes ofensives, sengles coltellines genovesques, tallant cascuna a dues parts ab puntes ben agudes, de llargària de dos palms e mig, cana de Montpeller. En esta manera lo combatré a tota ultrança. E estic admirat de vós, rei dŽarmes, com feu de la concòrdia discòrdia. Nosaltres som concords de nostra batalla, e parlau-me de pau."
"-Lo que jo he dit -dix lo rei dŽarmes-, hi só tengut per mon ofici: no voler la mort del cavaller qui dŽhonor sia.
"-Puix som concordes, e jo accepte la batalla per Tirant, par-me que siam concordes e no discordes.
"-E jo só molt content -dix lo rei dŽarmes- que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que mester haveu ans que vinga la nit.
"-De continent los dos anaren a comprar les coltellines e feren-les molt bé esmolar, e feren fer les puntes molt ben agudes; e hagueren drap de tela de França, e molt prest feren tallar e cosir les camises, e feren-les un poc llargues, e les mànegues curtes fins al colze perquè no els torbassen en lo combatre. Aprés hagueren un full de paper e partiren-lo per mig, e de cascun mig feren una tarja a manmera dŽadarga: mirau quanta defensió podia fer mig full de paper!
"Com de tot hagueren compliment, dix lo cavaller al rei dŽarmes:
"-Vós qui haveu concordat la batalla e sou per la part de Tirant, jo no desitge haver negú per la mia sinó sol Déu a les mies pròpies mans. les quals són acostumades de llevar-se en la noble sang militar. Preneu lŽuna part de les armes, e la que vós deixareu jo pendré.
"-Senyor de les Vilesermes, jo no só ací perquè haja a fer part entre cavallers dignes dŽhonor. Jo só obligat per mon ofici consellar e concordar a cavallers e a gentilshòmens, e no fer part neguna, car si vós me dàveu quant teniu, jo no difraudaria me llicència e cercau
altri qui no us sia sospitós.
"-Per mon Déu e mon creador, rei d'armes, jo no he parlat a la intenció que vós ho preneu, sinó que voldria que fóssem a la batalla, per ço com veig que la nit nos és veina. Puix sou nostre jutge, feu que la prestament se veja.
"-Senyor, jo us diré com serà -dix lo rei d'armes-. Jo no puc ésser jutge entre vosaltres per quant jo he aconsellat a vós e a Tirant, e podria ésser reptat, si tal cosa feia, com injust jutge. Emperò jo hauré un altre jutge competent, en res no sospitós a vós ni a ell, lo qual se nomena Clarós de Clarença, rei d'armes e home molt sabent en la guerra i en armes molt destre, que és vengut ara novament ab lo duc de Clarença, e és persona que per son ofici ans se deixaria morir que venir en res contra l'honor sua.
"-De tot seré content -dix lo cavaller-, puix la cosa vinga en egualtat e sia secreta.
"-I jo us dó la fe -dix lo rei d'armes- de no manifestar aquest fet a persona del món a Clarós de Clarença.
"-Ara -dix lo cavaller-, preneu les armes e porteu-les a Tirant, e prenga les que millor li parran. E jo esperar-vos he en aquella ermita de Santa Maria Magdalena, per ço que si em veia algú de ma companyia pogués mostrar que estic ací per fer oració.
"Partí's Jerusalem, e anà a cercar Clarós de Clarença, rei d'armes, per tots los estats. Com l'hagué trobat, dix-li tot l'ésser, e l'altre dix que ho faria de bona voluntat. Però l'hora era ja tarda, que el sol havia complit son viatge, e per l'escura nit no volia posar en perill dos cavallers, mas lo següent dia de matí, quan lo Rei seria en missa e la gent seria assossegada, que en aquella hora era content d'ésser jutge.
"Jerusalem tornà a Tirant e dix-li tot lo que era mester dir ab honestat de son ofici, e recità-li la forma de la batalla com s'havia de fer, e les armes que havia devisades, e que triàs d'aquelles dos la que millor li paregués. E que al matí, com lo Rei seria en missa, se faria la batalla.
"-Puix la batalla no ha ésser esta nit -dix Tirant-, no vull tenir les armes en mon poder; car si jo el vencia o el matava no voldria digués la gent que hi hagués feta alguna art en les armes tenint-les la nit, e per açò l'havia vençut, així com feren aquells dos cavallers qui al port de la mar matà l'u a l'altre e aprés deien que ab art de nigromància era estada feta la llança ab què el matà. No les vull veure ni tocar fins en aquella hora que farem la batalla. E tornau-les al senyor de les Vilesermes e demà, com la batalla serà, que les porte, que bé trobarà qui les pendrà.
"Com Jerusalem oí parlar en tal so a Tirant, mirà'l en la cara e dix:
"-Oh cavaller virtuós e en armes experimentat! Si desaventura de mala sort no és contrària a la persona vostra, digne e mereixedor sou de portar corona real: jo no puc creure que no siau vencedor d'aquesta batalla.
"Partí's lo rei d'armes de Tirant, e anà a l'ermita on estava l'altre cavaller e dix-li com l'hora era tarda e lo jutge no poria bé jutjar la batalla si de dia no era, mas que haviem concertat per a l'endamà com lo Rei entraria en missa per ço com los cavallers los uns acompanyaven al Rei, los altres la Reina, los altres per veure les galants dames estaven torbats. Lo senyor de les Vilesermes dix que era content.
"Los reis d'armes, bon matí perquè no fossen vist de negú, prengueren los dos cavallers e portaren-los enmig d'un bosc, dque per negú no podien ésser vists. Com veren que estaven en lloc dispost, Jerusalem féu principi al següent parlar:
"-Cavallers de molta virtut, veu's ací la mort e sepultura vostra. Aquestes són les armes per aquest cavaller devisades e per Tirant acceptades. Cascú prenga la part que li plaurà.
"E posà-les en la bella herba del prat.
"-Ara dix Clarós de Clarença-, senyors de gran noblesa e cavalleria, vosaltres sou en aquest lloc apartat que no esperau adjutori negú de parents ne dŽamics; e estau en lo darrer pas de la mort, que no confiau sinó de sols Déu e de la vostra virtut; e vull saber de vosaltres a qui voleu per jutge en aquesta batalla.
"-Com! -dix lo senyor de les Velesermes-. żE ja no som concordes que vós sereu?
"-E vós, Tirant, a qui voleu per jutge?
"-Jo vull aquell que lo senyor de les Vilesermes vol.
"-Puix a vosaltres plau que jo sia vostre jutge, haveu a jurar, per lŽordre de cavalleria que haveu rebut, dŽestar a tota ordinació mia.
"E així lo hi prometeren e juraren. Aprés del jurament dix lo cavaller a Tirant:
"Preneu les armes que volreu, e aquelles que vós lleixareu, ab aquelles entraré jo en lo camp.
"-No -dix Tirant-; vós primer qui sou requeridor, e aprés jo pendré.
"E estigueren los cavallers altercant per punt dŽhonor. Lo jutge, per cessar porfídia, pres les armes: les unes posà a la part dreta e les altres a la sinestra; e pres dues palles, una llarga e lŽaltra curta. Dix lo jutge:
"-Qui pendrà la més llarga prenga les armes de man dreta, e qui pendrà la curta, les armes de mà sinestra.
"Com cascú hagué preses ses armes, en un punt se foren despullats tots nus, e vestiren-se les camises doloroses qui pogueren ésser dits celicis dŽamagor. Lo jutge féu dues ralles en lo camp, e posà lŽu en una ralla, e lŽaltre en lŽaltra; e manàŽls negú no es mogués fins a tant que ell ho digués. Tallaren rames dŽun arbre perquè lo jutge pogués estr a manera de cadafal. Com tot fon fet, lo jutge pogués estar a manera de cadafall. Com tot fon fet, lo jutge anà al senyor de les Vilesermes e dix-li paraules de semblant estil.
