Lo raonament que lo rei dŽarmes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.

-"Jo só jutge per lo poder per vosaltres a mi dat. E per dret de mon ofici só obligat dŽamonestar e pregar-vos, e a vós primer, qui sou requeridor, que us plàcia de no voler venir en tan estret pas com és aquest. Hajau Déu davant los vostres ulls, e no vullau morir així desesperat, car bé sabeu que lŽhome qui la mort se procura, de justícia nostre Senyor no li perdona, e és eternalment damnat."

"-Deixem per ara aqueixes paraules -dix lo cavaller-, car cascú coneix en si lo que val ni pot fer, així en lo temporal com en lŽesperitual. Feu venir a Tirant ací davant mi e per ventura porà ésser que ens concordarem.

"-No em par que demanau raó -dix lo jutge-. Vosaltres sou eguals en lo camp; com vendrà aquell a vós? Emperà vés tu, Jerusalem, e digues a Tirant si volrà venir ací per parlar ab aquest cavaller.

"Jerusalem anà a Tirant e dix-li li seria plasent dŽanar fins allí. Respòs Tirant:

"-Vós qui sou fel entre nosaltres, digau-me: si lo jutge mŽho mana, que jo hi vaja, jo de bon grat hji iré; per lo cavaller que allí està no volria donar un pas avant ni altre atràs per quant ell val.

"Jerusalem dix-li com lo jutge per dret de son ofici era obli gat de fer son poder de concordar als cavallers que no venguessen en tan gran perill. Parlà Tirant e dix:

"-Jerusalem, digau al cavaller que jo no sé causa que jo dega anar a ell. Si ell vol res de mi, que vinga ací.

"Aquell tornà la resposta. Dix lo jutge:

"-Bé em par que Tirant fa lo que fer deu. Però, cavaller, vós podeu venir fins enmig del camp e Tirant vendrà allí.

"E així font fet. Com los dos foren presents, l'u de l'altre, lo senyor de les Vilesermes féu principi a tal parlar.