Com fon feta la batalla de tirant ab lo senyor de les Vilesermes.

-"Si tu, Tirant, vols haver pau, amor e bona voluntat ab mi, e volràs que perdone a la tua joventut, ho faré ab condició tal que em dónes lo fermall d'aquella ínclita senyora dona Agnès de Berrí, ensems ab la coltellina que tens en la mà e la tarja de paper, perquè ho puga mostrar a les dames d'honor. Car tu saps bé que no est digne ne mereixedor de posseir cosa alguna que sia d'una tan alta e tan virtuosa senyora com aquella, per quant lo teu estat, llinatge e condició no és suficient per a descalçar-li lo tapí esquerre. Ni est per egualar-te ab mi, sinó que jo, per la mia benignitat, he volgut consentir d'egualar-te ab mi e de voler-me combatre ab tu."

"-Cavaller -dix Tirant-, no ignore la tua gentilea, qui est, què vals ni què pots fer. Emperò no som ara en temps ni lloc que hajam a venir a mèrits dels llinatges. Mas jo só Tirant lo Blanc; ab l'espasa en la mà, rei, duc, comte ne marquès refusar no em pot. Açò notori és a les gents. Emperò, en tu prestament poria hom trobar tots los set pecats mortals. E pensa que ab paraules vils e deshonestes me penses espantar e donar càrrec a mi e a ma condició. Dic-te que de tan llibert cavaller com tu est no me´n tinc per injuriat ni em tendria per lloat si negun bé em dies, car sentència és comuna que tant val a l´hom ésser lloat de mals hòmens com ésser lloat de males coses. Vingam a la batalla e façam lo per què hi som, e no estigam més en supèrflues paraules de poc valer, car sol un cabell de mi fos caigut en terra no el te volria haver dat ni consentiria menys que el prenguesses.

"-Puix concordar no us voleu -dix lo jutge-, żvoleu vida o mort?

"Dix lo senyor de les Vilesermes:

"-Bé em dol la mort d'aquest jove superbo. Vingam a la batalla e cascú torne a son lloc.

"Lo jutge pujà alt en un cadafal que s'havia fet de rames e dix cridant:

"-ĦSus, cavallers, cascú faça com a valent e bon cavaller!

"L´u anà devers l´altre com a hòmens rabiosos. Dels primers colps que es tiraren, lo cavaller francès portava la coltellina alt damunt lo cap, e Tirant la portava damunt los pits. Com foren prop l´u de l´altre, lo cavaller francès tirà gran colp a Tirant per mig del cap, e aquell rebaté-lo-hi e contrapassà, e de revés donà-li un colp sobre l´orella, e tant com ne pres tant li´n féu caure sobre lo muscle; quasi lo cervell li paria. L'altre donà a Tirant enmig de la cuixa, que un gran palm badava la coltellada. E tornà-li'n tan prest a

dar altra en lo braç esquerre que fins a l'os li aplegà. E tantes armes feia cascú que era cosa d'espant. E estaven-se tan prop, que a cascun colp que es tiraven se traïn sang que era una gran pietat qui els veia les cruels nafres que l'u e l'altre tenien, que totes les camises eren tornades vermelles de la molta sang que perdien. ĦTristes de les mares que parits los havien! E Jerusalem deia molt sovint al jutge si volia que els fes lleixar la batalla, e lo cruel jutge responia:

"-Lleixau-los venir a la desitjada fi de sos cruels dies.

"Jo crec bé que en aquell cas cascú d'ells estimara més la pau que no la guerra. Emperò, així com aquells qui eren valentíssim cavallers e de gran ànimo, contínuament se combatíen sens haver-se pietat alguna. A la fi, veent-se Tirant prop de la mort per la molta sang que perdia, acostà's tant com pogué envers l'altre e tirà-li de punta e donà-li en la mamella esquerra en dret del coll. E l'altre donà-li gran coltellada sobre lo cap, que la vista li féu perdre dels ulls, e caigué en terra primer que l'altre. E si lo francès se fos pogut sostenir com Tirant caigué, ell l'haguera pogut bé matar si hagués volgut. Emperò ell no tingué tanta virtut que no caigués de continent mort en terra.

"Com lo jutge véu estar los dos cavallers tan pacífics, davallà del cadafal e acostà's a ells e dix-los:

"-Per la mia fe vosaltres haveu fet com a bons cavallers dignes de molta honor: e no és negú qui us puga dar càrrec.

"E va'ls senyar dues vegades a cascú, e pres dos trossos de bastons e féu-ne creus e posà-les, sobre los cossos e dix:

"-Encara veig que Tirant té un poc los ulls oberts, e si no és mort, ell n'està molt prop. Ara, Jerusalem, jo us requir que atureu ací per guardar aquests cossos e jo iré a la cort per manifestar-ho al Rei e als jutges del camp. -Com per dret així es devia fer.

"E trobà lo Rei que eixia de missa e en presència de tots li dix les següents paraules:

"-Senyor, certa cosa és que dos cavallers valentíssims de nom e d'armes hui de matí eren en la cort de la majestat vostra e ara estan en tal punt que de mort no poden ésser estalvis.

"-Qui són los cavallers? -dix lo Rei.

"-Senyor -dix Clarós de Clarença-, l'u és lo senyor de les Vilesermes e l'altre és Tirant lo Blanc.

"-Molt me desplau -dix lo Rei- de semblant nova. Bo serà que ans de dinar allà e vejam si els porem ajudar en res.

"-Per ma fe -dix Clarós-, l'u és passat d'esta vida; jo pens també que l'altre li volrà fer companyia: tan mal nafrats estan.

"Com los parents e amics dels cavallers saberen tal nova, prengueren armes e a peu e a cavall cuitam lo més que poguem, e nostre senyor Déu féu-nos gràcia que arribam primers que los altres. E trobam a Tirant tot ple de sang: no era home qui el conegués e tenia un poc los ulls oberts.

"Com los altres veren llur senyor mort,cuitaren a gran pressa envers lo nostre cavaller per voler-li tolre la vida, e nosaltres lo defensam molt bé. Nosaltres nos fem dos parts, e posam lo cos enmig les espatles, unes envers les altres, perquè eren molt més que nosaltres: emperò a cascuna part que venien trobaven gent qui els tenia cara. Ab tot açò tiraren una fletxa, ab moltes d'altres, e donà al pobre de Tirant, qui jaïa en terra.

"A poc instant aplegà lo gran Conestable armat tot en blanc, ab molta gent que portava, e departi'ns los uns dels altres. E aprés, molt prest, fon aquí lo Rei ab los jutges del camp. Com veren los cavallers, l'u mort, l'altre que paria que estigués en passament, manaren que no els llevassen d'allí fins lo consell fos tengut.

"E estant lo Rei en lo consell e oint la relació feta per Clarós de Clarença i per Jerusalem, reis d'armes, aplegà la Reina ab tots los estats ab totes les dones e donzelles. Com veren estar així tan mal adobats los cavallers, de gran dolor e compassió llançaren dels ulls vives llàgremes dolent-se de la mort de dos tan singulars cavallers. Com la bella Agnès véu estar cascú en tan trist comport, girà's devers la Reina e los estats e dix:

"-Senyors, veu's ací les honors e grans dolors!

"E girà's als parents de Tirant e dix-los:

"-Cavallers, los qui amau a Tirant, że tan poc esforç mostrau devers lo vstre bon amic e parent, que així el deixau passar d'esta vida per culpa de vosaltres? Així morrà, que jau en la terra freda e tot se dessagna. Si mitja hora està, no li restarà sang al cos.

"-Senyora, què voleu que façam? -dix un cavaller-. Que lo Rei ha manat, sots pena de mort, no sia negú qui los gos tocar ni llevar-los d'allí.

"-Ai mesquina! -dix la bella Agnès-. Nostre Senyor no vol la mort del pecador, e volrà-la lo Rei? Feu-li portar un llit en què estiga la sua persona e posem-lo allí fins a tant que lo Rei haja tingut son consell, car lo vent li entra per les nafres e fa-li molt gran dan.

"De continent los parents trameteren per un llit e per una tenda. E en aquest espai que ells anaven, Tirant bascava molt per les nafres qui es refredaven e la molta sang que perdia. E com la bella Agnès véu així fortment congoixar a Tirant, dix:

"-Per ma consciència, jo no dec ésser inculpada de pare ni de mare, de germans ni de parents, ni del senyor Rei ni de la senyora Reina, puix ho faç ab santa intenció.

"Despullà's les robes que vestia, qui eren de vellutat blanc forrades de marts gebelins, e féu-les posar en terra, e féu posar a Tirant sobre la roba e pregà a moltes de les sues donzelles se despullassen les robes e les posassen sobre Tirant. Com Tirant sentí la calor de la roba trobà gran remei e obrí los ulls més que ans no havia fet. E la bella Agnès assigué's prop d'ell e pres lo seu cap e posà'l sobre les sues faldes e dix:

"-Ai trista de mi, Tirant! ĦI tan mal fermall fon aquell que jo us doní!Mal dia, mala hora e mal signe fon aquell quan jo el fiu fer e pitjor com lo us doní. E si sabés que tal cas se n'hagués a seguir, no el vos volguera haver donat per cosa en lo món, emperò la ventura cascú la's procura, e jo, trista de mi, reste adolorida de la gran desaventura de vosaltres, car jo puc ésser dit causa de tot aques mal. Prec-vos, cavallers, tots los qui amau gentilesa, que em porteu ací, prop de mi, lo cos del senyor de les Vilesermes, car puix no l'he volgut amar en vida, vull-li fer honor en la mort.

"E prestament lo hi portaren, e féu-li posar lo cap sobre les sues faldes a la part sinestra, e dix:

"-Veu's ací amor e dolor. Aquest senyor de les Vilesermes que ací jau tenia de son patrimoni trenta-set castells, e en aquells ciutats e viles forts e circuïdes de moltes torres e de bell mur; e tenia una ciutat entre les altres, que es nomena Ermes, e un fortíssim castell qui es nomena Viles, e per ço era intitulat lo senyor de les Vilesermes: home de gran riquesa, e molt valentíssim cavaller, que valia tant com negun altre cavaller pogués valer; e confiant del seu esforçat ànimo, podeu veure lo pobre de cavaller en què és vengut: que set anys ha volguts perdre per amar-me, e a la fi aquest és lo premi que n'ha hagut. E ha fetes de singulars cavalleries per amor mia desitjant haver-me en sa senyoria per lícit matrimoni, ço que jamés haguera aconseguit per jo ésser de major autoritat de llinatge e de béns de fortuna. Jamés volguí adherir en cosa que fos en plaer e contentació sua: e ara lo pobre de cavaller és mort per zels, per sa gran desaventura.

"Lo Rei ixqué del consell havent rebuda plenària informació dels reis d'armes dessús nomenats e féu venir los tres arquebisbes e los bisbes ab tot lo clero ab solemne processó de la ciutat per fer honor al cavaller mort. E los parents de Tirant feren venir metges, llit e tenda e tot lo necessari per a curar-lo; e trobaren que tenia onze nafres en la sua persona en les quals n'hi havia quatre que eren mortals. A l'altre li'n trobaren cinc totes mortals.

"Com Tirant fon curat e tot lo clero fon vengut, lo Rei ab los jutges ordenaren lo cavaller mort fos mès dins la caixa que porten los morts, molt honradament cobert ab un molt bell drap d'or que tenien per als cavallers qui morien en armes. Aprés d'ell venia Tirant, posat sobre un gran pavès; e per bé que la sua mà estigués sens útil e profit negú e no la pogués sostenir, fon determenat la hi lligassen en un bastó ab l'espasa nua en la mà, ab aquella que l'havia mort.

"E en tal forma anaren les creus ab lo clero primer, e aprés venia lo mort cavaller ab tots los cavallers a peu. Aprés venia lo Rei ab tots los grans senyors de títol. Venia aprés Tirant en la forma dessús dita, ab la Reina aprés ab totes les dones e donzelles de títol e de gran estat. Aprés venia lo gran Conestable ab tres mília hòmens d'armes. E així anaren fins a l'església de Sant Jordi; e aquí li digueren la missa de rèquiem ab gran solemnitat. E com posaren lo cos en lo vas, acostaren a Tirant tan prop d'ell que quasi de la mà de l'espasa senyalava que el posassen dins (si bé s'era més mort que viu), car així era estat ordenat per los jutges del camp.

"Partit lo Rei e la Reina de l'església ab tots los altres, acompanyaren a Tirant fins al seu alleujament, ab honor excelsa que li fon feta, e cascun dia lo Rei ab tots los estats anaven a veure a Tirant fins que hagué cobrada la primera sanitat. E tal pràtica tenien a tots los qui eren nafrats. E a Tirant foren donades trenta donzelles que contínuament lo servissen.

"Com hagueren posat a Tirant en lo llit era ja gran dia, e lo Rei no havia encara menjat. Digueren al Rei si seria plasent a la majestat sua dinar-se primer ans que tornàs a l'església de Sant Jordi per dar la sentència al senyos de les Vilesermes; e los jutges del camp eren allí presents. Digueren al Rei que sa majestat se podia bé anar a dinar, perquè migjorn era passat, que, dites vespres, porien fer los actes que restaven per fer; e així ho feren.

"E a l'hora de les vespres lo Rei e la Reina ab tots los estats anaren a l'església de Sant Jordi e feren portar allí Tirant e, dites les vespres, lo Rei féu pronunciar la sentència del tenor següent.