Com lo terç cavaller donà un albarà al Rei de les armes que volien fer.

Qualsevulla cavaller o cavallers que armes a tota ultrança ab nosaltres fer volrà, vinga al nostre alleujament e trobarà allà per divisa una gàbia de nau posada sobre un arbre qui no té fruit ni fulla ni flor, que ha nom Seques amors. Entorn de la gàbia trobaran quatre escuts tots pintats d'oriflama, e cascun escut té son nom: l'u se nomena Valor, l'altre Amor, l'altre Honor e lo quart se nomena Menysvaler.

E lo cavaller qui tocarà l'escut qui es nomena Amor s'ha a combatre a cavall ab tela, ab arnès d'una dobladura, e hagen a córrer tant e tan llongament fins que l'u o l'altre sia mort o vençut, en esta manera: que si perd peça d'arnès, qualsevulla que sia, o tireta alguna se rompés, no la puguen tornar adobar, ans així tinga d'anar e complir les armes. Los arnesos sien sens falsa maestria, sinó tals com són acostumades de portar en guerra guerrejada.

Qui tocarà l'escut que es nomena Honor, ha de fer les armes sens tela, l'arnès sens guarda neguna ni tarja ni escut, ne vairescut, i la llança o llances sien de desset palms, sens roda ni altra maestria e ferros esmolats; e si perd llança o la romp, ne puga haver tantes com li plaurà fins a tant que mort o vençut sia.

Qui tocarà l'escut de Valor haja a fer les armes a cavall ab sella acerada e testera, ab estreps deslligats, ab plates de vint lliures enjús, una llança sola de llargària de tretze palms ab lo ferre e ab tot, la punt de diamà, la gruixa cascú tal com li plàcia; espasa de quatre palms de llargària, una copagorja cascú a sa voluntat, una atxa d'una mà poca, al cap una celada ab bavera, per ço que la batalla pus prestament prenga la fi que desitjam. E si l'atxa dessús dita sortia de la mà, la puga cobrar tantes voltes com porà, mas que altri no la hi puixa donar, sinó que ell mateix haja a cobrar-la, si pot.

"L'altre lleó féu tot lo que els altres havien fet; e pres lo Rei l'escrit de la boca del lleó, e féu-lo llegir. Les paraules del qual eren les següents.