De les paraules que contenia l'albarà del quart cavaller.

Lo cavaller qui tocarà l'escut de Menysvaler ha de fer les armes a peu ab quatre bastons, ço és a saber, llança, daga, espasa e atxa de dues mans. La llança, qui la volrà portar emplomada ho puga ben fer, e si millor li parrà espasa de git, que sia sa voluntat de portar-la, e s'hagen a combatre tant e tan llongament fins que l'u dels dos reste mort o vençut l'altre. E si resta sa e sens lesió de sa persona, que s'haja a posar en poder d'aquella dama que el vencedor volrà e que ella puga fer d'ell a sa voluntat. La mort serà egual entre nosaltres, perdonant de bon cor e de bona voluntat a tots aquells qui ens ofendran, e demanam perdó als qui ofendrem.

"Com lo Rei hagué vist los quatre escrits e tot lo que los quatre cavallers demanaven, per ell los fon tot atorgat, e dix que les quatre empreses eren molt perilloses, que aquests cavallers se procuraven la mort.

"Complit tot lo dessús dit, feren reverència al Rei e a la Reina, pujaren a cavall e tornaren-se'n en ses tendes. Lo Rei dix a un rei d'armes que anàs als quatre cavallers e que els digués que ell los pregava que aquella nit venguessen a sopar ab ell. E féu carregar trenta atzembles de vitualles e de totes les coses necessàries per a la humanal vida, e ab lo reei d'armes los ho tramès.

"Com los quatre cavallers veren la bona voluntat del Rei, regraciaren-lo-hi molt, e per escrit li respongueren que al present no acceptarien donatiu de persona del món ne es darien a conèixer fins haguessen complides ses armes; e açò no feien per desalt de sal altesa sinó per quant ho tenien en vot; e que li'n feien infinides gràcies. E no volgueren res pendre. Al Rei desplagué molt com véu tornar les atzembles carregades, e de la resposta que havien feta.

"Aprés, senyor, los quatre cavallers aquella nit feren molt ricament emparamentar la gàbia de la nau, e entorn de la gàbia posaren los quatre escuts ab un escrit qui deia: Qualsevulla cavaller o cavallers qui vendran per tocar aquests escuts, hagen a portar un escut ab les armes pintades d'aquell cavaller qui volrà fer les armes; e aquell escut no puga portar sinó dona o donzella o rei d'armes, heraut o porsavant; e ab aquell escut hagen a tocar en l'escut de la gàbia segons les armes que volrà fer, e lleixar aquell escut al costat de l'altre.

"L'endemà hi anaren molta gent per veure lo gran estat e magnificència que tenien, e a tots quants hi anaven daven a menjar molt copiosament a la real. E los llurs compradors res que comprassen no pagaven sinó ab moneda d'or, e si res hi restava ho lleixaven, que no ho volien, que no volien que tocassen moneda blanca.

"Lo dia següent de matí anaren l'alleujament del Rei per oir missa ab ell, e vengueren devisats en altra manera, ço és, ab robes de brocat carmesí forrades d'erminis, llargues fins en terra, ab papafigos d'altra color molt ben brodats de grosses perles, ab capells fets a modo de Turquia, ab cints d'or massís, ab paternostes de calcedònies que cascú portava en les mans molt grossos e molt bells. E venien a peu ab los quatre lleons que els feien companyia; e cascun lleó portava en la boca unes hores molt ben guarnides. E estigueren en una gran sala per bon espai esperant lo Rei quan eixiria de la cambra.

"Com lo Rei los véu fon molt content de la llur venguda. La Reina ixqué, e lo Rei li dix que prengués los dos cavallers, que ell ne pendria los altres dos, car ell coneixia que eren senyors de molta autoritat e estima. Lo Rei pres los dos per les mans, e la Reina los altres dos; e lo Rei e la Reina anaven enmig, e los de la Reina la prengueren del braç, e així anaren tots fins a l'església, e ans que començassen la missa lo Rei los dix:

"-Jo no sé l'honor que us puga fer, per no saber vosaltres qui sou, e molt me plauria, puix no us voleu dar a conèixer a mi, que plàcia a cascú de volaltres pendre lo lloc segons l'estat en què nostre senyor Déu vos ha posats: si sou reis, prenguésseu lo lloc que reis són mereixedors, e si sou ducs per lo semblant, o de qualsevulla altre estament, fer-vos hi ha la més honor que jo poria.

"I ells, ab lo cap baix, regraciant al Rei l'honor e profertes que els feia, e no volgueren res dir de paraula ni per escrit. Ab tot açò lo Rei manà que els fessen seure los primers de tots prop de l'altar, e los lleons allí prop d'ells, e prengueren les hores als lleons, de les boques, e digueren ses hores. Com la missa fon dita, tornaren les hores als lleons e posaren-se en companyia del Rei e de la Reina. Com foren dins la Roca estaven mirant aquella magnificència dels estats e abillaments que dins la Roca eren, e prengueren molt gran plaer en veure aquelles dones d'argent com llançaven aigua e vi per les mamelles per la natura; e estaven molt admirats, dient ab senyals e per escrit que açò era fet ab lo major orde e subtil enventiva que jamés ells haguessen vist. E per molt que lo Rei los pregàs, no volgueren restar per dinar-se ab ell, e prengueren comiat e tornaren-se a llur alleujament.

"Ara deu saber la senyoria vostra que com los quatre cavallers hagueren acabat de donar los quatre escrits lo primer dia que ells vingueren, de continent que ells se foren partits davant lo Rei, Tirant, secretament, que negú de tota la companyia no en sentí res, se n'entrà dins la ciutat e hagué quatre escuts e féu-los pintar tots en aquella nit, cascun escut de sa color, e féu-hi pintar en l'u les armes de son pare, en lo segon féu pintar les armes de sa mare, en lo tercer escut féu pintar les armes de son avi, en lo quart féu pintar les armes de sa àvia. E en aquest espai que los escuts se pintaven, véreu molts cavallers s'ajustaven de quatre en quatre per voler-los combatre. Ací n'hi havia de França, d'Itàlia, d'Aragó, de Castella, de Portugal e de Navarra; en los quals hi havia de molt bons cavallers experimentats en armes que els volien delliurar e molts ho posaven per obra. E lo duc de Clarença, e lo príncep de Gal.les, e lo duc d' Atzètera e lo duc de Bètafort, aquests quatre havien feta concòrdia de voler-los combatre. E de la nostra companyia, que no em vull olvidar, pregam a Tirant, puix ell havia fetes armes i era deslliurat dels perills de la mort, triàs a quatre de nosaltres dels més disposts de tota la companyia, per ço com tots érem en deute de parentesc e major en amistat; ell respòs que era molt content, e féu lo contrari.

"Com los escuts foren acabats de pintar, Tirant ajustà totes les donzelles e les més galanes e de major dignitat, e donà a cascuna un escut. E ajustà l'estat dels cavallers, e ab moltes trompetes e ministres passam davant l'estat del Rei. Com lo Rei véu los quatre escuts demanà de qui eren; dix un heraut:

"-Senyor, de Tirant lo Blanc e da sa companyia.

"Com Tirant véu lo Rei, descavalcà e pujà on lo Rei e la Reina eren, e suplicà'l fos plasent a la majestat sua dar-li llicència que ab tot aquell estat pogués anar a tocar los escuts per deslliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven. Lo Rei fon molt content per dues coses, la primera perquè Tirant e los de sa companyia eren valents hòmens, la segona perquè tan prestament havien en sa cort trobat cavallers qui els havien deslliurats.

"E Tirant fon tan cuitat per dubte que altres no s'hi cuitassen a tocar los escuts, que escassament hagué temps de fer pintar quatre banderes grans que portava e quatre cotes d'armes per a dos reis d'armes, un heraut e un porsavant. E ab tot aquell triümfo anam fins a les tendes dels cavallers.

"Com ells se sentiren les trompetes e venir tanta gent, estigueren molt admirats com tan prest havien trobat lo que cercaven, car no era passat sinó un dia natural del dia que eren arribats. Los quatre cavallers ixqueren de la tenda molt ben abillats, emperò tots temps portaven los papafigos per no ésser coneguts; e feren abaixar un poc la gàbia perquè les donzelles poguessen tocar. La primera de totes que tocà fon la bella Agnès, e tocà l'escut de l'Amor, si bé li eren més prop los altres escuts, emperò ella anà llegint les lletres e no volgué tocar sinó Amor. Dona Guiumar, filla del comte de Flandes, no volgué tocar sinó l'escut de Menysvaler. La Bella sens par, filla del duc d'Anjou, fon contenta de tocar en l'escut d'Honor. Com totes hagueren tocat, penjà cascuna l'escut que portava al costat d'aquell escut que havia tocat; e així estaven tots per ordre, que lo cavaller qui vencés se n'havia a portar lo seu e lo de l'altre, car així era ordenat.

"Com tots los quatre escuts foren penjats, los quatre cavallers descavalcaren les quatre galants dames qui los escuts havien portat, e cascú pres la sua del braç e tots descavalcam e portaren-nos dins la tenda on eren los llits. E dix l'u dels cavallers a la bella Agnès per escrit:

Per ma fe, ma dama, si vós en camisa estàveu gitada en aquest llit, e les altres per semblant, tota una nit d'hivern, jo poria ben dir que en tot lo món no es trobarien quatre llits més singulars.

"-A vosaltres, cavallers, no fretura la companyia nostra -dix la bella Agnès-, car jo veig allí quatre gentils dames qui en la nit vos tenen companyia, per què no us cal més desitjar.

"-Del bo tria hom lo millor -dix lo cavaller.

"E prestament fon aquí la col.lació molt gran e abundosa de moltes maneres de confits. E al partir que fem, lo cavaller donà a la bella Agnès unes hores molt singualrs e de ric guarniment. L'altre cavaller donà a dona Guiumar un braçalet la meitat d'or e mig d'acer am molts diamants e altres pedres fines. L'altre cavaller donà a Cassandra una serp tota d'or que es mordia n la coa, molt rica de pedres precioses, e los ulls tenia de dos grossos robins. La Bella sens par tenia los cabells molt rossos e molt llargs: donà-li una pinta tota d'or l'altre cavaller, e no de menys estima que les altres joies. E als reis d'armes, herauts e porsavants, e trompetes e ministres, mil noblees a cascú. E jamés volgueren deixar les donzelles fins que foren a l'estat de la Reina, qui era en aquell cas ab lo Rei. E lo Rei rebé'ls ab molta d'honor e afabilitat. E estant davant lo Rei, los camp que prop de les llurs tendes poquessen fer una lliça nova, que no era sinó sepultura de cavallers, e lo Rei ab los jutges foren molt contents que fos feta.

"Rebuda la resposta, prengueren llicència del Rei e tornaren-se'n, e ordenaren de continent de fer la lliça.

"E cascun dia, senyor, se mudaven de vestidures de gran estima e de nova manera. E puc ben dir a la senyoria vostra que molts grans senyors són estats malcontents de Tirant

per emprendre de fer aquestes armes, per ço com ells les volien fer.

"Aprés que la lliça fon feta e los cavallers hagueren reposat, posaren un escrit a la porta de la Roca, qui deia qu lo cavaller que havia tocat l'escut d'Amor haja d'ésser n lo camp lo tercer dia. E Tirant dies havia que estava en orde sperant quan lo demanarien.

"Venint lo dia assignat, Tirant ajustà totes les sues donzelles ab tot l'estat dels cavallers, e anà ab totes les acostumades gales. E lo Rei e la Reina ern ja en lo camp alt en los cadafals.

"Com Tirant apleegà, trobà un cavaller al cap de la tela, e rebut Tirant per los fels, tancaren la porta de la lliça, e posaren-lo a l'altre cap de la tela. Com la trompeta sonà, los cavallers feriren los cavalls dels eesperons e feren moltes carrerees de molt bells encontres. Lo cavaller encontrà a Tirant en una carrera a ferí'l sobre lo rest, esquillà e no pres e escorreguè al guardabraç dret, e llevà-lo-hi del tot ab molt cotó del gipó que la punta de la llança s'emportà; d'aquest colp Tirant molt se n'esmaià. L'altra carrera lo tornà a encontrar alt en la xarnera de l'elmet; e si dos dits més baix l'hagués encontrat, de mil vides no en tenia una; e allí on l'encontrà pres en la xarnera, e la llança no es rompé tragué'l de la sella e caigué en terra. Tirant tornà a cavall lo més prest que pogué. Està en veritat que Tirant havia fet dos encontres en lo guardabraç esquerree e havia'l un poc desmarxat allí on vénen quasi los más encontres. E a l'altra carrera que feren, Tirant lo tronà a encontrar en aquell guardabraç e rompé lo cuiro per on passen les tiretes, e tenia lo guardabraç lligat de part de dins ab una corda de seda tan grossa com lo dit, e les tiretes no es pogueren rompre perquè eren de cor de cànem cru; e lo guardabraç li fóra del tot caigut sinó per lo cordó de seda; e d'altra part li dava gran empediment perquè dalt era desfet que poc útil li feia. així feren moltes carreres, que a l'u fallia lo guardabraç dret e a l'altre l'esquerre.

"La fortuna fon favorable a Tirant, que encontrà altra volta en aquell lloc mateix al cavaller e pres-lo un poc alt, e les llances que eren grosses, llevà-li lo braç, que li caigué sobre lo coll del cavall, que valer no se'n podia perquè los ossos eren romputs. E lo miserable cavaller encara volia fer armes, que li lligassen lo braç; e l'esperit li fallí, que no pogué més per la molta sang que perdia. Pres-li espasme e tornà tot ert en la sella que no el pogueren descavalcar sinó ab la sella ensems.

"Tirant se'n tornà, armat així com estava, sens llevar-se l'elmet del cap. E prestament l'altre cavaller donà un escrit al Rei que en aquella hora matiexa volia combatree. E los jutges del camp digueren que no romprien per res lees ordinacions del camp, com en aquell dia no s'hi podien fer dos morts, ni en tota la setmana que en camp haguessen ntrar sinó los dies que enren elets per fer armes en lliça a tota ultrança, e si axò bno els venia bé, que tenien llibertat d'anar-se'n tota hora que a ells plasent los fos.

"-¿Ara que ens han mort un cavaller, nostre frare d'armes, dien que ens n'anem? O tots hi morrem o tots venjarem la mort d'aquest -digueeren los tres cavallers.

"Lo Rei féu molta d'honor a la sepultura del mort cavaller, així com feien a tots los altres. Com lo portaven a soterrar, los tres cavallers se vestiren de vermell ab robes de grana, e tot quant portaven era vermell significant venjança; e sens plorar ni fer negun senyal de tristor.