Com Tirant entrà en lo camp ab los tres cavallers, l'u aprés l'altre, e de tots fon vencedor.

-Venint lo dia que era assignat per fer la batalla, Tirant s'armà tan secretament com pogué. En aquest fet no pense la senyoria vostra que tots los de la mostra companyia hi sabésem sinó tres de nosaltres, parents de Tirant, e un servidor seu antic. Tirant féu portar les banderes e sobrevestes per a ell e per als reis d'armes e herauts, de les armes de son avi, car les primeres foren de l'àvia; e ben armat pujà sobre son cavall emparamentat. Aquest cavaller qui és ací restà tancat dins una cambra perquè Tirant lo'n pregà molt, e tots se pensaven que fos ell.

"Tirant anà acompanyat en la manera acostumada com dessús és dit; com fon dins la lliça ja trobà un cavaller dee l'escut d'Honor. I havien a córrer sens tela e ab arnès sens guarda neguna. Pocs encontres féu l'u ni l'altre, que no roemperen sinó cinc llances. L'onzena carrera Tirant llancà la sua llança e demanaà que li'n donassen una més grossa, e ab aquella encontra'l tan fort que la llança no volgué haver pietat de negú, e passà'l de l'altra

part, que la llança bi es rompé. E al passar que Tirant féu ab la llança en lo rest, al voltar que el cavall que Tirant féu ab la llança en lo rest, al voltar que el caall féu, la llança se voltà al revés e féu-li molt gran dan, que li obrí molt la nafra, que no haguera fet si la llança se fos rompuda. Emperò així havia d'ésser, que lo pobre de cavaller caigué en terra, e ab la basca de la mort fortment cridava.

"Tirant descavalcà prestament, tirà l'espasa e posà's prop d'ell, que si es volgués llevar que el ferís ab l'espasa, que el matàs o el fes desdir o dar per vençut segons és pràctica en les armes a tota ultrança. E Tirant li demanà si volia fer més armes, e l'altre era més mort que viu.

"Los jutges del camp davallaren del cadafal e digueren a Tirant que ell se'n podia bé anar sens perjuí negú seu. E Tirant així armat com estava tornà a pujar a cavall e tornà-se'n al seu alleujament, que negú no pogué conèixer que fos ell, ans tots los de la companyia e los de la casa del Tei pensaven que aquest fos lo qui era estat assignat en l'altre dia per fer

la batalla.

"Lo dia assignat per al terç cavaller de l'escut de Valor fon een lo camp, e lo Rei e la Reina. Tirant entrà per lo camp per l'orde acostumat, e com la trompeta tocà, los jutges manaren que els lleixassen anar, e ells ab ànimo esforçat de cavallers anà l'u devers l'altre am les espases en les mans, que semblaven dos lleons, e les petites atxes portaven en l'anella de l'arçó de la sella. Combateren-se primer ab les espases molt ferament, que els feia molt bell veure. És veritat que Tirant tenia lo cavall molt pus llauger que l'altre e mostrava's molt millor a parer de les gents. Acostaren-se molt prop l'un de l'altre, e Tirant li tirà una estocada am l'espasa dejús lo braç, que li féu una gran nafra. Com Tirant véu que perdia molta sang, mès prestament l'espasa en la mà dela regna e tragué l'atxa e començà'l a sobtar de colps molt fers. Com lo cavaller véu que mal se pintava lo joc, volgué fer així com havia fet l'altre, colgué tornar en la baïna l'espasa no podia: que un home armat prou té a fer de poder estotjar l'espasa. E en aquest espai que ell estava torbat d'estotjar l'espasa, Tirant li donava tan desmesurats colps que el feia estar molt més torbat. Lo cavaller s'hagué a posar l'espasa dejús lo braç e volgué pendre l'atxa, e Tirant lo tingué tan a prop e sobtava'l tant de mortals colps que no podia pendre l'atxa, e tant com prenia de l'avantbraç o del guardabraç, tant li'n llevava; car verdaderament, senyor, la pus mala arma és de totes una per una. Tirant li doná tres o quatre colps sobre lo cap, que el torbà tant que jamés pogué traure l'atxa dee l'arcó dee la sella; tenia l'espasa dessots lo braç per no perdre-la; e no podia voltar lo cavall. Ell mostrava que era maldstre en les armes; e tals com aquest moren envergonyits perqu`3e no saben la pràctica ni l'estil de les armes. E a parer del Rei e de tots los altres, snes fer defensió neguna, morí molt desaveenturadament e no com a cavaller. E tants colps li donà Tirant sobre lo braç, que el tenia llan¡çat sobre lo coll del cavall, que no el podia alçar. E lo darrer colp que li donà fon sobre loc cap, que tota la celada li enclotà dins lo cap, que lo cervell li féu eixir per los ulls e per orelles, e caigué mort del cavall.

"E Tirant, ab voluntat del sjutges del camp e dels fels, obriren-li la porta del camp, e les donzelles, qui ja esperaven per rebre'l, perquè havien vist mort l'altre cavaller, e ab molta alegria lo reberen a ab molta honor l'acompanyaren fins al seu alleujament. Emperò Tirant no es volgué desarmar lo cap per no ésser conegut. Abillà's molt bé, e tan secretament com pogué se mesclà ab los altres cavallers.

-Bé fon mala sort -dix l'ermità- de morir així tres cavallers. Vejam lo quart quina fi féu.