Com un cavaller nomenat Vilafermosa requerí de batalla a Tirant.

-"Cavaller virtuós, la vostra ínclita fama resplandeix per tot lo món de molta bondat e gentilea. E jo, oint aquella, só vengut de la mia terra deixant lo servir de mon rei e senyor, aquell qui senyoreia l'Escòcia; e la causa de la mia venguda és per quant jo, departint un dia, per mos pecats, ab una senyora que té la mia ànima cativa, no em volgué admetre ma demanda ni pendre'm a mercè, sinó que ab crueltat me dix que jamés me parlaria fins a tant jo hagués combatut e vençut en camp clos a tota ultrança aquell cavaller qui tanta glòria en aquest món havia sabuda guanyar. E per ço com vós, Tirant, sou aquell a qui ma senyora me remet, vos requir per l'orde que haveu rebut de cavalleria que em vullau admetre la mia deemanda a tota ultrança a cavall e ab bacinet sens careta; les altres armes vós devisau en la manera que ben vist vos sia, que puix jo he devisat l'una part, que vós deviseu l'altra, e açò us hauré a molta gràcia."

"No tardà respondre Tirant en manera de semblants paraules:

"-Cavaller, a mi par que vostra demanda és més voluntària que de necessitat; e consell-vos que la lleixeu per a temps de necessitat; e consell-vos que la lleixeu per a temps de necessitat car batalla a tota ultrança és fort e de mala digestió. E per quan jo no só sa de ma persona, que les nafres que tinc no són bé guarides, que per vostra bondat e gentilesa cerqueu altra cavaller, dels quals trobareu en aquesta pròspera cort tants e de tanta virtut que us contentaran a tot lo vostre desig.

"-Bé poria ésser lo que vos dieu -dix lo cavaller-, mas, ¿què puc fer, que ma senyora no és contenta si no em combat ab vós, e altri no vull sinó a vós? E si per temor de mort estau de no combatre-us ab mi, ací davant la majestat del senyor Rei vos ofir dar-vos una peça d'arnès d'avantatge, puix no sia l'espasa.

"-Jo per salut de la vostra persona mes volia excusar de no venir a batalla ab vós -dix Tirant-, però puix tant me'n forçau e m'en requeriu, no volria pensassen los bons cavallers que per covardia ho lleixe de fer. Jo só content ab l'ajuda de la divina Bondat delliurar-vos , e accepte vostra baralla e requesta. E puix haveu començat de devisar l'una part de les armes, jo us done llibertat, jatsia a mi pertanga, que vós les deviseu totes a to útil vostre. De la peça d'armès que m'oferíeu donar, jo no l'acceptaria. E par-me que en lo vostre parlar que trementina bullenta no us ha tocat.

"-Ara puix som concordes de nostra batalla -dix lo cavaller-, vós, Tirant, m'haveu a jurar a fer sagraments ací, en presència de la majestat del senyor Rei e de la senyora Reina e dels bons cavallers que aci són, de no acceptar requesta de negun altre cavaller me fer armes negunes, per ço que llaugerament se poria seguir ésser nafrat o alesiat d'algú de vostres membres e la batalla per vós acceptada no pogués venir en aquella fi per mi tan desitjada.

"E Tirant en presència de tots féu lo jurament. E dat compliment a tot, lo cavaller pres comiat del Rei e de la Reina e de tots los de la cort, e tornà-se'n en Escòcia. E suplicà a la reina d'Escòcia fos de sa mercé que li volgués assegurar lo camp e deixar venir la batalla a fi segons era concordada entre ells. E la Reina graciosament lo hi atorgà, de tenir-li lo camp segur dins quatre mesos apr´s que la citació fos presentada, perquè Tirant hagués prou temps d'ésser guarit.

"Senyor, Tirant tramès aquell servidor qui tant de temps l'havia servit e sabia en sos secrets més que tot altre, e tramèslo a casa de son pare e mare perquè li fallien los diners per posar-se en orde de les coses necessàries per anar en Escòcia per fer la batalla.

"E com fon al port de Dobla per passar la mar, trobà allí tots los servidors dels quatre cavallers que Tirant havia morts, qui estaven esperant una nau qui prestament devia partir, per passar en la terra ferma.

"Com se foren tots recollits, lo servidor de Tirant pres amistat ab los altres, e parlant dels quatre cavallers morts sabé com l'u era rei de Frisa e l'altre son germà lo rei d'Apol.lònia; estigué molt admitat e pres molt gran alteració per la mort del rei de Frosa, qui era son senyor natural, e començà a fer gran dol, lamentant-se de la sua desaventura, e ab llàgremes que dels seus ulls abundants corrien, ab veu piadosa plorant deia:

"-Oh trist e desaventurat de mi! ¡E quina mala sort m'ha portat que ab ajuda mia se sia armat cavaller qui haja mort a mon senyor natural! Bé és estada mala sort mia que a tal cavaller jo hagués a servir. Oh fortuna!, ¿e per què has permès que un tan excel.lent senyor com era lo rei de Frisa, mon senyor, que vassall seu, ignocent de tal culpa, sia estat participant en la sua mort dolorosa?

"Aquestes e altres semblants paraules adolorides e de molta compassió deia lo servidor de Tirant, qui es nomenava Maldonat, que tots los qui eren en la nau estaven admirats de les grans lamentacions que aquest pobre de gentilhom feia. E durà tant que pevengué a notícia d'aquell cavaller ancià qui era majordom dels quatre cavallers morts, qui estava dins la nau tancat en una cambra plorant sa desaventura. E ixqué de la cambrea ab ton son dol e apartà lo servidor de Tirant a una part e pregà'l molt que li digués de què feia tan extrem dol.

"-Senyor -dix lo gentilhom-, jo só vassell del rei de Frisa, e tinc pare e mare en la sua terra, e de molt poca edat ixquí del seu regne e passí per ma sort e per ma desaventura en Bretanya. Trobí'm en servitud d'aquest cavaller, que nunca jamés jo l'hagués conegut, per causa de jo ajudar-lo a arnar e fer les banderes, les sobrevestes, e fer pintar los escuts e totes les coses necessàries per a la batalla desegual. ue un cavaller sol hagués a fer morir dos reis e dos ducs, en especial a mon senyor natural, aquesta és la dolor que més m'atribula com pens que ab engan ho ha fet.

"Lo cavaller ancià, com véu així parlar lo gentilhom, posà'l dins la sua cambra e volgué saber tot lo fet com era passat; en haver oït tot lo que aquella deia, dix-li:

"-Amic, prec-vos que si amau a vostre senyor natural que us n'aneu ab mi e lleixeu lo servei de Tirant.

"E lo gentilhom, per la feeltat, amor e voluntat que tenia a la pàtria d'on era natural, deixà d'anar en Bretanya. Com foren en la terra ferma ana-se'n ab lo cavaller, emprò hagué un home e pagà'l bé, que portà les lletres de Tirant en Betranya.

"Com lo cavaller ab lo criat de Tirant foren arribats en la major ciutat de Frisa, torvaren tots los de la ciutat e del regne molt adolorits per la mort de llur rei e senyor.

"E per la relació d'aquell e del cavaller ancià vengué lo cas a notícia d'un cavaller, qui havia nom Kirieleison de Muntalbà, lo qual venia de natura de gigants, qui era de molt gran estatura, molt fort e animés més que tot altre, e certament era un valentíssim cavaller. Lo qual dix en presència de tots que aquest fet no passaria sens condigna punició del mal cavaller Tirant. E prestament ordenà una lletra e pres un rei d'armes qui havia nom flor de Cavalleriam, e una donzella qui anà per parlar, e lo rei d'armes per obrar. Posaren-se dins una nau e, ben acompanyats, passaren en Anglaterra. Com foren davant lo rei d'Anglaterra, la donzella ab veu esforçada cridant dix.