Com lo rei d'Anglaterra anà ab tots los estats a l'església de Sant Jordi per solemnizar novelles obsèquies als dos reis e als dos ducs.

-Com Tirant hagué feta llegir la lletra e véu lo contengut en aquella, dix al Rei:

"-Senyor, cascuna cosa ve en so temps. Bé veu la majestat vostra com aquest cavaller m'incrimina de cas de tració. Jo meĄn defendré fins a la mort e tindré la mia mort per ben espletada si jamés jo consentí ni ginyí mal negú per als quatre cavallers.

"-Bé som certs -dix lo Rei- que vostra honor és salva. Emperò, puix lo cas s'és seguit, anem a l'església del senyor Sant Jordi e oirem aquí la missa e farem-los l'honor que ells són mereixedors, puix sabem que són reis coronats.

"Los jutges del camp sigueren que era molta raó, que així es devia fer. Lo Rei e la Reina ab tost los estats hi anaren. Dix Tirant:

"-Senyor, jo requir a la majestat vostra e als jutges del camp me complau de justícia, puix los reis són estats morts per mi lícitament e ab tota veritat, sens engan, frau ni decepció. Puix la majestat vostra los vol traure d'aquella sepultura on estan e posar en altra, a mi par, segons les ordinacions per l'altesa vostra, e per los jutges del camp és estat ordenat, jo dec anar armat aprés d'ells fins sien dins en l'altra sepultura. E açò, senyor, requir per salvar mon dret, per ço com de justícia fer-se deu.

"Lo Rei tingué son consell ab los jutges del camp e ab altres cavallers e tots concordaren, segons les ordinacions que eren estades fetes, Tirant demanava gran raó. Dix-li lo princep de Gales:

"-E bé voleu ésser fart d'honor, Tirant lo Blanc, e no us contentau d'haver-los morts que encara voleu haver més d'ells.

"-Senyor -dix Tirant-, lo perill de les armes és tant gran e tanta sang és eixida de la mia persona, que a cascuna part que em gire tota em dol; e si ells haguessen hagut de mi lo que jo he hagut dŽells, żells hagueren fet altrament de mi lo que jo no he fet dŽells? E per ço aquesta honor no la lleixaria per res que no la rebés segons és ordenat per estil e pràctica dŽarmes.

"E Tirant prestament sŽanà armar e ab tot son estat de donzelles e cavallers entrà per lŽesglésia de Sant Jordi ab molts ministres, trompetes e tamborinos, reis dŽarmes, herauts e porsavants, e ell tot armat en blanc ab lŽespasa nua en la mà.

"Lo Rei e la Reina ab tots los estats, qui ja eren en lŽesglésia, acostaren-se tots a la tomba o vas on los quatre cavallers estaven, cascú en sa caixa, molt closes e empeguntades. E de tots los altres ho havien fet així perquè si los parents los volguessen portar en llur terra que ho poguessen fer. Tirant ab lŽespasa donà grans colps sobre la tomba e dix:

"-Ixquen los reis qui ací jauen adormits.

"Prestament los ministres de la justícia obriren la tomba e tragueren les dues caixes dels reis, e per manament del Rei les posaran enmig de lŽesglésia on havia fetes aparellar dues grans e altes tombes, ab molt rics draps de brocat per terra, e les tombes cobertes. E aquí foren posats los dos reis e fon-los feta la major honor que fer pogueren ab totes aquelles cerimònies que a reis són acostumades de fer.

"Aprés lo Rei los féu fer una molt bella tomba de lignum àloe, obrada molt artificialment.E sobre la tomba, un bell tabernacle, e féu-hi pintar les armes dels dos reis;e sobre aquestes armes estaven pintades les armes de Tirant, e entorn del tabernacle havia lletres dŽor que deien: Ací jaen lo rei dŽApol.lònia e lo rei de Frisa,germans, qui eren reis coronats, qui moriren com a valentíssim cavallers màrtirs dŽarmes, per mans dŽaquell virtuós cavaller Tirant lo Blanc.

"E com la tomba fon feta, lo Rei los hi féu posar dins. Com les obsèquies dels reis foren acabades, lo Rei e la Reina seŽn tornaren. E Tirant, enmig de tots los estats e ab molta dŽhonor, fon acompanyat al seu alleujament e tan pres com se fon desarmat se pres a fer resposta a la lletra que lo rei dŽarmes li havia portada, lo principi de la qual fon en estil de semblants paraules.