Com lo rei dŽarmes e la donzella seŽn tornaren ab la resposta de Tirant
-Lo dia aprés que lo rei dŽarmes presentà la lletra a Tirant, hagué la resposta, e prestament partí ab la donzella. E aplegats que foren en la terra ferma, prestament sabé Kirieleison de Muntalbà com lo rei dŽarmes venia ab bona resposta, e desempatxà de posar-se en orde de totes les coses necessàries. Com lo rei dŽarmes e la donzella foren aplegats, llegí la resposta, e lo dia següent pres comiat de tots los parents e parentes e partí de la sua terra molt ben acompanyat, e lo rei dŽarmes seŽn tornà ab ell: caminà tant per ses jornades per terra e per mar fins que fon davant lo rei dŽAnglaterra.
"Com hagué feta reverència al Rei e la Reina, demanà qual era Tirant.E per lo rei dŽarmes, qui vestia lo manto que Tirant li havia dat com li presentà la lletra, e estimaven que valia passats tres mília escuts, e lo rei dŽarmes li dix:
"-Senyor, aquest és lo qui em donà aquest manto que porte, e en aquest doní la vostra lletra, e aquest lŽacceptà e em féu resposta.
"Kirieleison anà un poc devers Tirant, e també Tirant anà devers ell e abraçaren-se, mas no ab bona voluntat.Parlà lo cavaller e dix:
"-Tirant, puix som concordes de nostra batalla, per mi requesta e per vós acceptada, supliquem al senyor Rei o aquells qui ho han de fer, que esta nit o per lo matí nos posen dins lo camp e deixen complir nostres armes.
"-Molt só content-dix Tirant,e pres-lo per la mà sinestra e posàŽl a la part dreta.
"Com forem davant lo Rei, graciosament los dos lo suplicaren que fos de sa mercè que en aquell dia ells poguessen entrar dins lo camp.
"-A mi par-dix lo Rei-que no és raó, per ço com vós veniu ara de camí, e si altra cosa sŽhi esdevenia poria dir la gent per cansament del treball del camí vos seria vengut; emperò vinguen los jutges.
"E venguts, digueren que per res fer no es poria, com lo dia passat era, dat per entrar dins camp clos, e forçat li convenia dŽesperar fins en aquella jornada. Dix lo cavaller Kirieleison:
"- Jo fóra molt content que ara jo pogués executat lo perquè só vengut, més que si em donassen un regne.
"- Per contentar vostra voluntat -dix Tirant -, volria ésser ja dins la lliça.
"Lo Rei li féu molta honor, e tots los de la cort. E lo príncep de Gales lŽafavoria molt fer-ne enuig a Tirant, per ço com li havia mort lŽalà, e perquè havia combatuts los quatre cavallers que ell ab altres los volien combatre; e lo Príncep cercava-li totes les coses que dan i deshonor liŽn pogués venir.
"Lo següent dia Kirieleison suplicà al príncep de Gales que anassen a la sepultura dels dos reis, que ell volia veure si res hi fallia.E lo Príncep, per contentar-lo, fon content dŽanar. Com lo cavaller véu la sepultura estigué mirant, e véu los quatre escuts dels quatre cavallers, e sobre aquells véu los altres quatre escuts de Tirant, los quals havia allí fets posar: com havia vençut a cascun cavaller, prenia lo seu escut e aquell del cavaller que havia vençut e de continent los feia portar a lŽesglésia de Sant Jordi e comanavaŽls al prior de lŽesglésia per a quan ell tornàs en sa terra los fes posar en la sua capella per haver aquella mundana glòria. Kirieleison conegué prestament les armes de son senyor e del rei dŽApol.lònia e dels ducs; llançà dels seus ulls abundants llàgremes, e ab grans crits se lamentava de la mort de son rei e senyor, e tanta fon la dolor que hagué de la mort de son senyor que cuitadament anà per despenjar los escuts de Tirant; e tant era gran que ab la mà hi bastà. E pres-los ab gran ira e llançàŽls per terra, e los altres lleixà allí penjats. E anant així plorant, véu en lo tabernacle les armes de son senyor pintades e, sobre aquelles, les armes de Tirant; e ab lo cap hi donà de tan grans colps que quasi mig esmortit loŽn llevà lo Príncep e los altres que allí eren. Com fon retornat, obrí lo tabernacle e véu son senyor en lo punt que estava, e pres-liŽn tanta de dolor, mesclada ab extrema ira, que la fel li esclatà e aquí de continent morí.
"E certament, senyor, si ell no fos mort en la forma que morí, no sŽexcusava una mala jornada, car sabuda la nova per Tirant, del gran ultratge que lo cavaller li havia fet en los escuts, prestament nos fom armats tres-cents hòmens, tots ab arnès blanc, ab Tirant. E lo Príncep forçadament tenia dŽajudar a Kirieleison, e així es fóra mesclada tota la gent que hi fóra morta e nafrada molta gent dŽuna part e dŽaltra.
"E segons, senyor, que he oït recitat, aquest Kirieleison era molt amat e favorit per lo rei qui era de Frisa, e li havia dat molt de sos béns, e ultra açò lŽhavia fet visrei de tota la terra. E aquest tenia un altre germà que no era menys afavorit del rei dŽApol.lònia, e lŽun germà estava ab lŽun rei e lŽaltre estava ab lŽaltre. E com lo germà de Kirieleison sabé que son germà era posat en gatge de batalla per venjar la mort dels dos reis, ab molta dolor e congoixa se partí dŽApol.lònia per anar on era son germà. Com fon en Frisa demanà de son germà, e sabé nova certa com pocs dies havia que era passat en Anglaterra per combatreŽs ab Tirant lo Blanc; e sens altre deliber partí per anar a la mar.
"Com fon arribat al port trobà los servidors de son germà que li recitaren lo cas de son germà. Aquest, amb molt gran ira, així per la mort dels reis com per la desaventura de la mort de son germà, prestament sŽembarcà e passà a la cort del Rei. E ans que li anàs a fer reverència volgué anar a lŽesglésia de Sant Jordi e no trobà allí los escuts, car Tirant los havia fets portar al seu alleujament. Com aquest cavaller véu que no hi eren, féu sa oració, aprés mirà la sepultura dels Reis e dels Ducs, e lo lloc on havien posat son germà, contínuament llançant dels seus ulls vives llàgremes, lamentant-se de la llur gran desaventura. PartíŽs dŽaquí e anà a fer reverència al Rei e a la Reina, e demanà prestament de Tirant, lo qual en aquell cas estava parlant ab unes dames.
"Com Tirant sabé que aquell cavaller lo demanava, deixà les raons de les dames e anà prestament davant lo Rei. Lo cavaller, qui el véu, féu principi a tal parlar.
