Com Tomàs de Muntalbà requirí de batalla a Tirant per venjar la mort dels Reis e la mort de son germà.
-"Tirant, jo só vengut ací per venjar la mort dŽaquell virtuós cavaller Kirieleison de Muntalbà, germà meu, e per dret dŽarmes refusar no em deveu; e aquella, per aquella requesta que mon germà vos volia combatre, aquella mateixa vos combatré a tota ultrança sens afegir-ne llevar-ne res."
"-Cavaller-repòs Tirant-, la vostra requesta seria dita voluntària e no necessària, e tal batalla no hauria lloc ne los jutges la lleixaren venir a la vera dŽultrança. Parlau de vostra boca lo que dir deveu, car jo us assegure, si lo preu és honor, que en breu vós sereu servit de tot lo que demanau.
"-Tirant, a mi par que jo us he prou dit per venir a la vera pràctica de cavallers; majorment veus ací la lletra que mon germà vos féu e la resposta per vós feta, ab segell de vostres armes segellada. Tot lo que en aquestes lletres se conté, a ultrança vos ho combatré.
"- Estrenyeu la batalla- dix Tirant- e no us poseu per les rames, que tot lo que dit haveu no hi basta, car de vostra pròpia boca ho haveu a dir; altrament no acceptaria vostra requesta.
"- Jo só persona conjunta a Kirieleison de Muntalbà, e sens dir tantes rondalles, e no abundar en paraules, dic: com a gran traïdor haveu mort a mon sobiran rei e senyor lo rei de Frisa e son germà lo rei dŽApol.lònia, qui graciosament mŽhavia criat, e per aquest cas de tració vos ofir, com a requeridor a ultrança, executadora de mort, no pugam falllir lŽu o lŽaltra, mesclant-hi la mort del meu bon germà, qui jo tant amava.
"E donà fi en son parlar. Dix Tirant:
"- La concòrdia de la batalla jo accepte com a defenedor del cas de tració per vostre germà e per vós a mi posat, e dic que mentiu per vostra falsa boca. No resta més entre nosaltres sinó que poseu vostra gatge en poder dels jutges del camp per ço que si a la jornada per ells assignada vós fallíeu, segons costum del realme de França, segons vostre germà lŽhavia requesta e per mi acceptada, jo pogués usar de tots aquells drets pertanyents a defenedor contra requeridor, de tan lleig cas com per dos germans mŽés estat posat.
"Lo cavaller se llevà del cap lo bonet que portava, e Tirant pres una cadena dŽor e posaren-ho en poder dels jutges del camp.E com açò fon fet los dos cavallers sŽabraçaren e es besaren a manera de perdó que es feia lŽu a lŽaltra si es mataven.
"Lo dia assignat de la batalla, Tirant per guanyar a Nostre Senyor de sa part, dix al cavaller, present lo Rei, a lŽentrar de lŽesglésia:
"- Jo seria bé content, si a vós plaïa, entre nosaltres hagués pau, amor e bona amistat, e vós que perdonàsseu a mi, e jo perdonaré a vós de les injúries que vostre germà e vós mŽhaveu dites. E açò no penseu que ho diga per covardia, ans só prest per entrar en la batalla, ara o tota hora que els jutges mŽho manaran. E prometré-us dŽanar a peu descalç a la casa santa de Jerusalem e estar-hi un any e un dia, e fer dir cascun dia trenta misses per les ànimes dels Reis i dels Ducs que jo de mes mans he morts, e per la mort de vostre germà que no hi he res sabut.
"Aquest cavaller era nomenat Tomàs de Muntalbà, home dŽextrema força, molt ben proporcionat, e era tan alt de cos que Tirant escassament li plegava a la cinta. E era molt més valentíssim cavaller que Kirieleison son germà. Com lo cavaller véu parlar així a Tirant pensà en si que per temor ho deia que havia dŽell, e molts altres cavallers loŽn volgueren jutjar per lo que havia dit, e era tot lo contrari, car no ho feia sinó per fer alguna satisfacció de la mort dels quatre cavallers.
"Moltes dones e donzelles digueren a Tirant que es concordàs ab Tomàs de Muntalbà, e que no entràs en lo camp ab ell per quant era home lo més fort e més gran que en tota la crestiandat se trobàs en aquell temps. E Tirant los respòs:
"-Senyores, no dubteu en res que si dues voltes era major que no és e fos tan fort com Samsó, puix ferro haja enmig dŽell e de mi, no em fa dubte me faça sobres.
"- Mirau, Tirant- digueren les senyores -, no deveu desestimar les coses que de si se fan estimar, car no volríem perdésseu lo mèrit de la fe, e les cavalleries e honors que per vostre virtut haveu sabudes atènyer se perdessen totes en un punt, car lo cavaller a parer de nosaltres té molta valentia; e per ço vos volríem consellar e pregar, si bonament se podia retractar, que no es fes aquesta batalla: molt ne seríem aconsolades.
"- Senyores, jo he feta lŽoferta un poc carregosa per a mi. DŽací avant ell sap què sŽha de fer. Sia Nostre Senyor de ma part, e la resta vinga com venir puga. Jo sé bé que lo cavaller és valentíssim, e tal fama li fan per lo món. Emperò a valentia de negú no hi fretura dar testimonis, e moltes voltes se segueix que tal és lloat de virtut que en posseix molt poca. Ara daume llicència, que hora és que em vaja a armar.
"Totes aquelles dames se feren venir lo cavaller e pregaren-lo molt la batalla cessàs ab voluntat de les parts, e jamés lo cavaller hi volgué adherir, ans ab molta supèrbia repòs que no en faria res per elles ni per persona del món.
"Aprés que lo Rei se fon dinat a lŽhora assignada, los cavallers anaren al camp en la següent forma. Lo Tomàs de Muntalbà anava a peu tot armat e portaven-li quatre llances baixes; en la primera llança anava lo príncep de Gales ab molts ducs que la portaven; la segona llança, al costat dret, portaven comtes e lo marquès del Sant Empeire; la llança del costat sinestre portaven cavallers; la llança de tras portaven honrats gentils-hòmens; e ell anava enmig de tots. E així el portaven fins a la porta del camp on estava una gran tenda parada e allí el posaren. E tots los qui l'havien acompanyat prengueren comiat d'ell.
"E Tirant anà ab les quatre llances, emperò no volgué consentir cavallers portassen les llances sinó donzelles a totes les quatre parts de les llances, les més belles e més galanes e més abillades de tota la cort. E ell anava sobre un bell cavall tot blanc ab molts ministres, trompetes e tamborinos, mostrant gran alegria. Com Tirant fon dins la sua tenda regracià a totes les dames la molta honor que feta li havien, e totes les donzelles s'agenollaren en terra e suplicaren a la divina Bondat que donàs vida e victòria a Tirant.
"Los fels elets per los jutges prengueren primer a Tomàs de Muntalbà, per ço com era requeridor, e posaren-lo dins lo camp en un petit papalló que cascú tenia de setí, a la un costat del camp. E cascú portava en la mà un ventallet per senyar los quatre cantons del camp. Aprés entrà Tirant, per ço com era defenedor, e féu reverència al Rei e a la Reina, e servà lo camp. Fet aço, cascú en son papalló, vengueren dos frares de l'ordre de Sant Francesc de l'observança, per manament dels jutges, e tornaren a confessar; fet açñò combregaren ab un bocí de pa car no els darien en aquell cas lo cos de Jesucrist. aprés que los frares foren partits e fora de la lliça, vengueren los jutges e pregaren molt al cavaller qui era conqueridor volgués perdonar injúries que fetes li haguessen; e d'açò lo pregava lo Rei e ells. Lo cavaller respòs:
"-Senyors molt magnífics, bé pordeu veure que no és ara temps ne hora que io haia a perdonar la injúria de mon rei e senyor lo rei de Frisa, e del meu germà, e d'aquell qui m'havia criat, lo rei d'Apol.lònia. E per cosa en lo món no deixaria mon clam e demanda: Per tot lo tresor, la glòria e honor que en aquest món jo pogués haver.
"-Oh cavaller! -digueren los jutges-, posau vostra llibertat en poder de la majestat del senyor Rei e de nosaltres, jutges del camp: triarem la major part de l'honor per a vós, per ço com sou requeridor e l'ofensa és de vostre senyor natural, del vostre germà e del rei qui criat vos havia. Ací som per fer esmena de tot.
"-Eh! no tingam tantes noves -dix lo cavaller, ab gran supèrbia que ho dix-, que la batalla vull, e no em parleu de concòrdia, ni perdó no por haver negú de mi, sinó que ab la mà mia cruel, e tallant espasa, daré mort nefandíssima a aquell mal cavaller e gran traïdor Tirant lo Blanc, falsificador d'armes, entre cavallers d'honor no acostumades portar en batalla.
"-żCom sou tal -digueren los jutges- que ab supèrbia voleu vençre les batalles? żNo sabeu com Llucifer ne fon llançat del cel, e perdé la cadira de benaventurança de la glòria eternal volent ésser egual ab aquell qui l'havia creat? E lo Senyor, quie és humil e piadós, ple de molta misericòrida, perdonà a aquells qui tant de mal li feren i en la creu lo posaren.
"E hagueren fet venir un prevere ab la custòdia, e ab loCorpus en la mà entrà dins lo papalló, e dix-li:
"-Cavaller, no sies cruel a ton Senyor e creador, lo qual t'ha creat a imatge e factura sua. Puix ekk perdonà als qui mort li donaren, perdona lo que bonament deus.
"Lo cavaller s'agenollà com véu lo preciós cos de Jesucrist e adorà'l. Après dix:
"-Senyor, tu perdonist a tots aquells qui mort te donaren; jo no perdó ni vull perdonar a aquell traïdor reprovat perjur de Tirant lo Blanc.
"Los jutges anaren al papapalló on estava Tirant, e diguren-li si volia perdonar a son contrari. Dix Tirant:
"-Haveu parlat ab lo requeridor?
"Digueren ells que sí.
"-Jo parlaré com a defenedor -dix Tirant-. Si lo cavaller vol batalla, jo só ací prest; si vol pau, per lo semblant. Veja ell qual li par millor e més segur per a ell, que de tot seré jo content.
"Los jutges, veent la bona resposta de Tirant, tornaren al cavaller e digueren-li:
"-Nosaltres som estats ab Tirant, e ha'ns oert per part sua de fer tot lo que nosaltres jutjarem, e per ço volem tornar a pregar que poseu aquests fets en nostre poder, e ab l'ajuda de Nostre Senyor l'honor vostra serà ben salva.
"-ĄOh, quant me desplau -dix lo cavaller-, que voleu turmentar als qui tan turmentat està! Prou paraules haveu desprès, e com més ne direu més en va les despendreu.
"Dix l'u dels jutges:
"-Anem-nos-ne, que en aquest home cruel no trobaríem res que de bé fos.
"Partiren-se los jutges malcontents del cavaller. E feren tres ralles a cascuna part, e partiren lo sol segons acostumen de fer perquè no donàs més en la cara a l'u que l'altre. Fet açò, los jutges pujaren en son cadafal, e tocà una trompeta e feren crida per tots los quatres cantons de la lliça, no fos negú gosàs parlar, tossir, senyalar, sots pena de mort. E feren fer tres forques fora de la lliça.
"Com tot açò fon fet, la trompeta tocà, llevaren los papallons e posaren los cavallers en la primera ralla. E los quatre fels estaven ab l'u, e los altres quatre estaven ab l'altre, ab una llança que davant a cascú d'ells los tenien, los dos a l'un cap, los altres dos a l'altre: açò es fa per detenir los cavallers, perquè no prengués més terra l'u que l'altre sinó que vinga a la cominal; e porten-li la llança en dret del ventre perquè no li faça enuig en la llança o atxa o ço que porta en les mans.
"Com foren en la primera ralla estigueren per bon espai, e tornà a tocar la trompeta, la qual està alt al cadafal del Rei o dels jutges, e com hagué tocat so adolorit, dix un rei d'armes: "Deixe-los aler por far son dever." E passaren-los en la segona ralla. Après un poc espai tornà la trompeta a tocar, e passaren-los en la tercera ralla, e l'u estava en dret de l'altre. La tercera volta que tocà la trompeta dix lo rei d'armes: " Lleixa-los aler." E los fels alçaren les llances sobre lo cap e lleixaren-los anar.
"E com los fels los hagueren lleixats, lo cavaller s'aturà e no es mogué. E Tirant , que véu que no es movia, girà un poc al través del camp e anava's passejant. Com lo cavaller hagué estat un poc pensant, cuità envers Tirant e dix-li:
"-Gira't, traïdor.
"E ell respòs:
"-Tu ments, e això et combat jo.
"Lo combat fon entre ells molt dur e fort. Emperò lo cavaller era tan gran e de tant força que dava los colps tan poderosos a Tirant que cascun colp que li dava li feia inclinar lo cap ben baix. Com hagué durat així per bon espai la batalla, e al parer de tots Tirant havia lo pitjor, fon-li forçat de posar-se en defensió; e lo cavaller li tornà a donar un tan fer colp sobre lo bacinet que los dos genolls li féu ficar en terra. E Tirant així com estava ab l'un genoll en terra agenollat, tirà-li una punta d'atxa e donà-li en l'engonal e nafrà'l, car no portaven bragues de malla. Tirant se llevà prestament, e la batalla tornà molt fort entre ells e molt gera, en tant que lo cavaller, qui es sentia nafrat, pensà en portar la batalla restament a fi havent dubte no es dessagnàs, e tirà-li una punta en dret de la vista, ab tanta força, que la bavera del bacinet li pass`z e allí l'enferrissà que la punta de l'atxa li tocava el coll, e féu-li algunes nafres, emperò no entraven molt, e així enferrissat lo portà de mig del camp fins a posar-li les espatles en la lliça, e així el tingué per bon espai, que Tirant no podia moure peu ni mà.
"E ja ha vist la senyoria vostra, senyor, que les batalles, com se fan a costum de França, si traen peu, braç o mà fora de la lliça, si request n'és lo jutge, de justícia lo hi ha de fer tallar, e certament en aquell cas jo estimava molt poc la vida de Tirant. E estant així en la forma dessús dita lo cavaller no el podia sotsobrar, per què soltà la mà dreta de l'atxa e alçà-li la careta del bacinet, e ab lo cos e ab la mà sinestra tenia'l fort enferrissat; e com ell véu que li tenia la careta alta, ab la manyopa dava-li en la cara e deia-li:
"-Atorga, traïdor, la tració que has feta.
"Com veu que Tirant no parlava ni deia res e que ab la manyopa no li feia prou mal, epnsà de llançar la manyopa de la mà, e prestament ho féu, e posà-li la mà entre la galta e lo bacinet, e com lo tingué molt fort soltà l'altra mà de l'atxa, e llançà la manyopa de la mà, e posà-la-hi en l'altra part entre la galta e l'estofa del bacinet; a l'atxa caigué el cavaller. Com Tirant se véu desenferrissat(emperò estava ben pres) alçà la sua atxa ab l'una mà a feria en la mà del cavaller; aprés ab la punta donà-li dos ferides, e fon-li forçat de soltar les mans. E lo cavaller trobà's sense atxa e sens amnyopes, e tirà l'espasa, mas li valia molt poc, que Tirant, veent-se delliure, sobtà'l de grans colps ab l'atxa; e així el féu retraure fins a l'altre cap de la lliça e féu-li posar les espatles pegades ab lo palenc. Com lo cavaller se véu en tal punt féu principi a un tal parlar.
