Com Tirant e Tomàs de Muntalbà se combateren e Tirant fon vencedor.

"-Oh trist miserable de mi sens ventura! E bé fon trista l'hora del meu naiximent, e bé és estada gran la mia desaventura de perdre les manyopes de l'atxa, lo millor de tot lo que tenia."

"-Ara, cavaller -dix tirant-, vós m'haveu incriminat de tració; renunciau al clam e lleixar-vos he cobrar les manyopes e l'atxa, e tornarem altra volta a combatre a tota ultrança.

"-Tirant -dix lo cavaller-, si aqueixa gràciea vós me feu, jo de bon grat renunciaré a tot lo que volreu.

"Prestament Tirant cridà los fels e, present ells, lo cavaller renuncià al clam de la tració, e donaren al cavaller l'atxa e les manyopes, si bé les mans tenia bé nafrades, e la nagra del ventre que li feia gran dan per la molta sang que perdia. Tirant s'adobà la careta del bacinet e posà's enmig del camp esperant l'altre quan vendria.

"Com lo cavaller hagué cobrat ses armes, tornaren a la batalla, molt més brava que no era estada, e daven-se los colps molt fers sens pietat alguna. E Tirant té aquesta virtut, que no es pot perdre jamés per alè, que li dura tant com vol; e l'altre cavaller, així com era gran e gros, tenia molt poc alè a moltes voltes li fallia; e reposava's sobre l'atxa per recobrar l'alè. Tirant conegué lo defalt que l'altre tenia e no el deixava reposar perquè es cansàs, e l'altra, perquè es dessagnàs, tenia'l a noves, una volta aocstatn-se molt a ell, altra se n'apartava, en tant que lo pobre cavaller feia son gran esforç de dar grans colps tan mortals com podia; emperò a la fi, per la sang que perduda havia e per defalliment de l'alè, que no li ajudava, vengué en punt que les cames no el podiens sostenir.

"Com Tirant conegué que los colps que lo cavaller li dava eren molt fluixos, que n'havia molt poc sentiment, acostà's a ell ab l'atxa alta e donà-li sobre lo cap, en dret de l'orella, tan gran colp que tot lo torbà, e tornà-li a dar latre, que li fon forçat que caigués en terra. E donà molt gran colp perquè era molt pesat. E prestament Tirant li fon dessús. Alçà-li la careta del bacient e posà-li lo punyal en l'ull per matar-lo, e dix-li:

"-Cavaller de bona ventura, estalvia la tu ànima e no vulles consentir que vaja a total perdició. Atorga't per vençut puix ja has renunciat al clam e a la infàmia que tu e ton germà m'havíeu posada, e dona'm per lleal e quiti, car Nostre Senyor, qui és coneixedor de veritats e vencedor de les batalles ha vista la mia ignocència, no mereixent mal en res, mas com a cavaller, ab tot aquell perill de la mia persona com era dels Reis e dels Ducs, ab lo divinal auxili jo obtenguí victòria d'ells. E si tu vols fer lo que t'he dit, jo só content de perdonar-te la vida.

"-Puix la fortuna ha permès o vol que així sia -dix lo cavaller-, jo só content de fer tot lo que em manaràs, per delliurar la mia miserable ànima de la mort eterna.

"Tirant cridà als faels; e en presència d'ells se desdigué del lleig cas de tració que posat li havia; e als notaris del camp féu llevar acte.

"Aprés Tirant lo lleixà e posà's enmig del camp, posà los genolls en terra, e féu llaors e gràcies a la divinna Bondat com ab la subvenció su havia obtesa victòria, e féu principi a semblant oració.