Com tragueren ab molta honor a Tirant, e donaren sentència de traïdor contra l'altre cavaller.

-Finida l'oració, Tirant se llevà e anà al Rei, e als jutges, e suplicà'ls lo complissen de justícia. E los jutges davallaren al camp e feren pendre al cavaller e ab les espatles primeres lo feren portar fins a la porta de la lliça sens negunes armes ofensives; e Tirant anava après d'ell cara per cara; e Tirant ab l'espasa alta en la mà. Com foren a la porta de la lliça, aturaren aquí lo cavaller e feren-lo desarmar, e a cascuna peça d'arnès que li llevaven la llançaven sobre lo palenc, e caïa fora de tot lo camp. Com fon del tot desarmat, los jutges donaren sentència, donant-lo per fals e deslleal, de vençut e de perjur e de fementit, ab l'esquena que tenia girada devers la porta, e així a revers lo feren eixir primer que a negú, e així el portaren fins a l'església de Sant Jordi, ab molts imporperis que los fadrins li feien; E Tirant tostemps anava aprés d'ell. Com foren dins l'església, un porsavant pres un bací d'estany, e ab aigua molt calenta li donà per lo cap e por los ull, dient:

"-Aquest és aquell cavaller desdit e vençut e fementit.

"Aprés vengué lo Rei ab tots los estats e dones e donzelles, e Tirant anà a cavall, armat així com estava e acompanyaren-lo fins a l'apartament del Rei. Allí lo desarmaren les donzelles, e los metges curaren-lo, e vestí's un amnto borcat forrat de marts gebelins que el Rei li donà, e féu-lo sopar ab ell. Aprés sopar li feren moltes danses, qui duraren tota la nit fins prop del dia.

"Aprés, senyor, que lo cavaller vençut fon guarit, mès-se a frare en un monestir de l'observança de Sant Francesc.

"Aprés pocs dies partim ab llicència del Rei e anam en Escòcia ab Tirant per fer-li honor al dia de la batalla. E per lo rei d'Escòcia e per la Reina nos fon feta molta honor.

"La Reina, la qual era jutge de la batalla e del camp, com ells foren dins la lliça per fer les armes, véu que lo seu cavaller portava lo bacinet ab milloria e ab gran frau: no els volgué lliexar combatre sinó un poc, e no lleixà venir la batalla a fi.

"Vejam, senyors, vosaltres cavallers entesos en honor i en les armes: Tirat, en presència del Rei e molts nobles senyors e cavallers, féu jurament solemne de no entrar en batalla ni empendre fer armes negunes fins a tant que aquesta batalla fos venguda a fi. E Tirant de tot açò fon content e així ho jurà e ho promés. Aprés vengué Kirieleison de Muntalbà a requeri'l de batalla incriminant-lo de cas de tració. ¿A qual d'aquests dos devia primer acórrer: al jurament que fet havia, present los bons cavalers, o al cas de tració que li posaren Kirieleison e son germa? Moltes raons s'hi poden fer d'una part i d'altra: la determinació deixe als bons cavallers d'honor. Senyor, ¿què diré a la senyoria vostra de Tirant? En onze camps de lliça a tota ultrança és entrat e de tots és estat vencedor, sens altres que n'ha fet, qui eren armes retretes. Senyor -dix Diafebus-, jo hauré enutjada la senyoria vostra en tantes raons que he explicat. Lo sopar és prest e Tirant és majordom esta vegada. Aprés lo sopar diré a la senyoria vostra l'ordre e fraternitat que lo senyor rei d'Anglaterra ha establit. Quasi és ressemblant a l'ordre de la Taula Redona que lo bon rei Artús en aquell temps complí de fer.

-Diafebus- dix l'ermità-, molt estic aconsolat de l'estil de vostre gentil e avisat parlar, e de tota la pràctica que en l'estil de les armes s'és reservadda, en especial del famós cavaller Tirant lo Blanc, qui tantes bones e virtuoses cavalleries en molt gran jovent ha fetes. E certament jo em tinguera per lo més benaventurat crestià del món si tingués un fill així virtuós e complit de tantes bondats i en l'ordre de cavalleria tan sabent, e si ell viu poran dir serà lo segon monarca.

Acabant l'ermità les darreres paraules, vingué Tirant ab molta humilitat al pare ermità e ab genoll en terra li dix:

-Mereixedor de molt més honor, si a la senyoria vostra era plasent d'acceptar un petit sopar d'aquests mos senyors que ací són e germans meus, molta seria que la senyoria vostra nos faria a ells e a mi.

Lo virtuós senyor, pràctic en tota gentilea, ab cara molt afable se llevà e dix:

-Per bé que a mi no sia donat açò de fer, jo per contemplació e amor de vosaltres ho faré.

E tots ensems anaren aprés de la lúcida font on trobaren moltes taules parades; e asseguts, donada la benedicció per lo pare ermità, foren servits de viandes singulars e en tanta abundància com si pròpiament fossen dins una gran ciutat, per ço com Tirant hi havia sabut proveir.

Aquella nit passaren ab molt gran plaer parlant de moltes cavalleries que en les honrades festes eren estades fetes, les quals si totes havia de recitar no hi bastarien deu mans de paper.

Emperò lo dia següent, com l'ermità fon davalat de la sua cetla, que havia acabat de dir les hores, Tirant ab los altres ixqueren-li a l'encontre, e tots li feren gran reverència de genoll faent-li molta honor. E ell molt graciosament los regracià la molta honor que tots li feien.

Assegueren-se en la verd e florida praderia, així com fer havien acostumat.L'ermità los tornà ab amor gran a pregar que ell pogués saber com era estada instituïda aquella fraternitat que per lo Rei son senyor ara novament era estada fets. Entre tots los cavallers foren fetes moltes cortesies qual de tots parlaria, e de tots foren dades les veus a Tirant, emperò el no volgué parlar, sinó que pregà a Diafebus que, puix havia dit lo principi, que també digués la fi. E Tirant llevà's e anà-se'n per dar ordre d'haure les coses que tenien a servir al pare ermità. Lo virtuós Diafebus se llevà lo bonet del cap, e féu principi a tal parlar.