Com fon instituïda la fraternitat dec l'ordre dels cavallers de la Garrotera.

-Ja era passat l'any e lo dia, e les festes eren complides de solemnizar, com la majestat del senyor Rei tramès a pregar a tots los estats que es volguessen esperar alguns dies, per ço com la majestat sua volia fer publicar una fraternitat, la qual novament havia instituïda, de vint-e-sis cavallers, sens que negú no fos reprotxe, e tots de bon grat foren contents d'aturar. E la causa e principi d'aquesta fraternitat,senyor,és atada aquesta ab tota veritat, segons jo e aquests cavallers que ací són havem oïda recitar per boca del senyor Rei mateix, com, un dia de solaç que es feien moltes danses, e lo Rei havent dansat restà per reposar al cap de la sala, e la Reina restà a l'altre cap ab les seues donzelles, e los cavallers dansaven ab les dames, e font sort que una donzella, dansat ab un cavaller, aplegà fins en aquella part on lo Rei era, e, al voltar que la donzella féu, caigué-li la lligacama de la calça, e al parer de tots devia ésser de la sinestra cama, e era de cimolsa. Los cavallers qui prop lo rei eren veren la lligacama que li era caiguda en terra. La donzella aquesta se nomenava Madresilva. E no penseu, senyor,que aquesta fos més bella que altra, ni res de tot lo que mostrava fos gentil:mostra una poca de parenceria, és un poc desembolta en lo dansar i en lo parlar, e canta raonablement, emperò, senyor, trobar-s'hi han d'estes tres-centes més belles e més agraciades que aquesta;mas l'apetit e voluntat dels hòmens són repartits en moltes maneres.Un cavaller d'aquells qui estaven prop del Rei li dix:

"-Madresilva, les armes de vostra cama haveu perdudes. Par-me que hajau tengut mal patge que no les vos ha sabudes lligar.

"Ella, un poc vergonyosa, deixà's de dansar e tornà per cobrar-la, e un altre cavaller fon més prest que no ella a pres-la. Lo Rei, qui véu la lligacama en poder del cavaller, prestament lo cridà e dix-li que la hi lligàs en la cama sobre la calça a la part sinestra, davall lo genoll.

"Aquesta lligacama ha portat lo Rei passats quatre mesos, jamés la reina li dix res, e com lo Rei més s'abillava, de millor voluntat la portava a vista de tot lo món. E no fon negú, tot aquell temps, tingués atreviment de dir-lo-hi, sinó un criat del Rei qui era molt afavorit, qui véu que massa durava. Un dia que estava sol ab ell li dix:

"-Senyor ¡si la majestat vostra sabia lo que jo sé, e la murmuració de tots els estrangers, e del vostre regne mateix, e de la Reina e de totes les dones d'honor!

"-Qué pot ésser? -dix lo Rei-. ¡Digues -m'ho prestament!

"-Senyor, jo us ho diré: que tots estan admirats d'una tan gran novitat com vostra altesa ha volgut fer d'una mínima e dejecta donzella e de baixa condició, entre les altres molt poc estimada, que l'altesa vostra en porte senyal en la persona vostra, a vista de tot lo món tan llong temps. Ja bastaria que fos Reina o Emperadriu per fer tanta menció d'ella. E com, senyor! ¿No trobarà vostra altesa en aquest vostre regne donzelles de major autoritat en llinatge i en bellea, en gràcia i en saber e complies de moltes més virtuts? E les mans dels reis qui són molt furgues que apleguen lla on volen.

"Dix lo rei:

"-¡Doncs la Reina està d'açò mal contenta e los estrangers e los del meu regne n'estan admirats! -Dix tals paraules en francès: Puni soit qui mal y pense!- Ara jo promet a Déu -dix lo Rei-: jo instituiré e faré sobre aquest fet un orde de cavalleria, que tant com lo món durarà serà en recordació aquesta fraternitat e orde que jo faré.

"E en aquell punt se féu deslligar la cimolsa, que no la volgué més portar, ab molta malencolia que li restà, emperò no en féu demostació alguna.

"Aprés, senyor, complit de fer les festes així com dit he a la senyoria vostra, féu la següent ordinació:

"Primerament, fos feta una capella sots invocació del benaventurat senyor Sant Jordi, din un castell qui es nomena öndisor, ab una gentil vila que hi ha, la qual capella fos feta a manera de cor d'església de monestir de frares, e a l'entrant de la capella, a man dreta, fossen fetes dos cadires, e a la part sinestra altres dos, e d'allí avall, en cascuna part fossen fetes onze cadires, e fins que fossen en nombre de vint-e-sis cadires, e en cascuna que segués un cavaller una espasa molt ben daurada, e la coberta de la baïna fos de brocat o de carmesí, bodada de perles o d'argenteria, de ço que a cascú millor li parega, la més rica que cascú puga fer. E al costat de l'espasa cascú tinga un elm a manera fet d'aquells que junyen, e que el puguen tenir d'acer ben febrit o de fusta ben daurat, e sobre l'elm estiga lo timbre de la divisa que volrà, e en les espatles de la cadira en una planxa d'or o d'argent sien pintades les armes del cavaller, e allí estiguen clavades.

"Aprés diré a la senyoria vostra les cerimònies que s'han de fer en la capella, e ara diré los cavallers qui foren elets. Primerament, lo rei elegí vint-e-cinc cavallers e ab lo Rei foren vint-e-sis; lo Rei fon lo primer qui jurà de servar totes les ordinacions en los capítols contengudes, e que no fos cavaller negú qui demanàs aquest orde que el pogués haver. Tirant fon elet lo primer de tots los altres cavallers, per ço com fon lo millor de tots los cavallers; aprés fon elet lo príncep de Gales, lo duc de Bètafort, lo duc de Lencastre, lo duc d'Atzètera, lo marquès de Sófolc, lo marqués de Sant Jordi, lo marqués de Belpuig, Joan de Varoic, gran Conestable, lo comte de Nortabar, lo comte de Salasberi, lo comte d'Estàfort, lo comte de Vilamur, lo comte de les Marches Negres, lo comte de la Joiosa Guarda, lo senyor d'Escala Rompuda, lo senyor de Puigverd, lo senyor de Terranova, Misser Joan Stuart, Misser Albert de Riusec; aquests foren del regne. Los estrangers foren lo duc de Berrí, lo duc d'Anjou, lo comte de Flandes, e foren tots en nombre de vint-e-sis cavallers.

"Senyor, a cascun cavaller que volien elegir per posar en l'ordre de la fraternitat, feien-li aquesta cerimònia:prenien un arquebisbe o bisbe e daven-li los capítols de la fraternitat closos o segellats, e trametien-los al cavaller que volien elegir que fos de la llur germandat, e trametien-li una roba tota brodada de garroteres e forrada de marts gebelins,e un manto llarg així com la roba fins als peus, forrat d'erminis, qui era de domàs blau, ab un cordó tot de seda blanca per lligar alt, a les ales del manto podien llançar sobre los muscles e mostrava's la roba e lo manto. Lo capiró era brodat e forrat d'erminis; la brodadura era tal com la garrotera, qui estava feta en semblant forma, ço és, d'una corretja de cenyir ab cap e ab sivella, així com moltes dones galanes e d'honor porten en les cames per tenir les calces, e com han ensivellada la garrotera, donen una volta de la corretja sobre la sivella retent nu, e lo cap de la corretja penja quasi fins a mitja cama, e enmig de la garrotera estan escrites aquelles mateixes lletres: Puni soit qui mal i pense. La roba, lo manto e lo capiró, tot és brodat de garroteres, e cascun cavaller és tengut tots los dies de sa vida de portar-la, iaxí dins ciutat o vila on estiga com defora, e en armes o en qualsevulla manera que sia. E si per oblit, o no la volgués portar, qualsevulla rei d'armes manera que sia. E si per oblit, o no la volgués portar, qualsevulla rei d'armes, heraut o porsavant qui el veurà anar sens la garrotera, té potestat absoluta que li pot llevar la casena d'or del coll, o lo que portarà al cap, o l'espasa o lo que portarà, encara que sia davant lo rei o en major plaça que sia. E cascun cavaller és tengut, per cascuna vegada que no l'aportarà, dos escuts d'or dar-los al rei d'armes o la l'heraut o al porsavant, e aquell és tingut, d'aquests dos escuts, l'u donar en qualsevulla capella de Sant Jordi per a cera, e l'altre escut és per a ell, perquè hi ha tengut esment.

"E aquell bisbe o arquebisbe o altre prelat té d'anar com ambaixador de la fraternitat e no del Rei, e porta lo cavaller en una església, qualsevulla que sia, e si de Sant Jordi n'hi ha, allí van dretament, e lo prelat fa 'ls posar la mà sobre l'arar de l'altar e diu-los les següents paraules.