Com fom trobada la devisa del collar que lo rei d'Anglaterra donà.

-Senyor, puix a la senyoria vostra he recitat de la Garrotera, ara diré del collar de la devisa que fa ara novament lo Rei.

-D'açò vos prec que ho sàpia -dix l'ermità.

-Anant lo Rei e la Reina ab tots los estats a caça -dix Diafebus-, lo Rei havia manat a los munteros que per aquella jornada concertassen moltes salvatgines de diverses natures, e tanta era la gent que anaven entre hòmens e dones, que en fem una gran matança, car ab la gran multitud de la gernt fem venir la salvatgina en un portell, e allí, ab fletxes, ballestes e llances ne fon feta una gran destrucció, e ab atzembles portaren-los a la ciutat. Los cocs, escorxant un gran cervo al coll quasi era tot blanc per antiquitat, trobaren-li un collar al coll tot d'or; los qui l'escorxaven foren los més admirats del món e digueren-ho al comprador major. Aquell prestament ho anà a veure, e pres lo collar en la mà e portà'l al Rei. E lo Rei hi pres molt gran plaer, e veren lletres en lo collar escrites qui deien que en lo temps de Július Cèsar vengué per conquistar anglaterra, e la poblà d'alemanys e de biscaïns, a la partida que féu presss aquell cervo e féuu-li tallar lo cuiro del coll, e posaren-li allí aquell collar e tornaren a cosir lo cuiro e deixaren-lo anar. E pregava a aquell rei qui aquest collar trobaria lo fes per devisa. Havia, segons lo calendari, del temps que lo hi posaren, quatre-cents noranta-dos anys, e per ço volen molts dir que no ha animal en lo món qui tant vixca. E lo collar era tot d'esses redones, e per ço com en tot l'ABC no trobareu lletra, una per una, de major autoritat e perfecció que puga significar més altes coses que aquesta lletra S.