Com lo rei de Sicília comanà la muller e sa filla a son germà lo duc de Messina, e pregà'l que digués lo parer seu en lo matrimoni de Felip e de sa filla.

-Puix la bona sort mia ha ordenat e a la divina Providència plau que aquest sant viatge excusar no es pot, la mia ànima se'n va aconsolada, puix lo meu germà resta ací en lloc meu, qui és la mia pròpia ànima, al qual prec que us tinga per recomanades en tot lo que manareu e ordenareu, e aquest serà lo major plaer que fer-me porà. E més vos prec, Duc, que digau vostre parer en aquest matrimoni de Felip, puix Déu lo'ns ha ací aportat, e diu-nos la intenció vostra.

E donà fi a son parlar.

-Senyor -dix lo Duc-, puix a l'excel.lència vostra plau, e de la senyora Reina, que jo hi diga mon parer, só molt content; e que dic, com a les donzelles los parlen algun matrimoni de què elles se contenten, e tan prest no ve a conclusió segons l'apetit e llur voltuntat, resten molt aagreujades. E puix l'altesa vostra va en aquesta santa perdonança, e Felip hi va també, só de parer que aquest matrimoni se deuria fer ab consentiment de son pare e de sa mare. E la senyoria vostra trameta per Tirant, e féu-li escriure lletres al rei de França d'aquest matrimoni discòrdia e de la pau guerra; perquè no pogués dir que per son fill ésser molt jove e de poca edat l'haguessen enganat; caar si era ma filla, més l'estimaria dar a un cavaller ab voluntat de los parents ans que dar-la a un rei contra voluntat del seu poble.

Lo Rei e la Reina tingueren per molt bo lo consell del Duc, e la Infanta de vergonya no hi gosà contradir, e d'altra part fon contenta que tan prestament no es fes per ço com volia haver major experiència de Felip, perquè no el tenia prou conegut, e concordà's ab la voluntat de tots.

Prestament trameteren per Tirant e recitaren-li llargament tot lo consell que havien tengut sobre lo matrimoni. E Tirant los lloà lo bon deliber que havien tengut. E restà lo càrrec a Tirant d'escriure. E escriví lletres al rei de França narrant-li llargament la forma de la concòrdia del matrimoni, si a ell era plasent. Lo Rei féu armar un bergantí per passar en la terra ferma, qui anà ab les lletres dret a Pumblí.

La nau de Tirant fon ben carregada de forment e d'altres vitualles. Com lo bergantí degué partir, lo Rei féu demostració que se n'anava ab lo bergantí, e tancà's dins una cambra que de negú no fos vist, e posaren fama que anava la via de Roma per parlar ab lo Papa. E en la nit, Tirant féu recollir lo Rei e Felip, e com tota la gent fon recollida, Tirant anà a pendre comiat de la Reina e de la Infanta e de tots los de la cort. E la Reina féu molta honor a Tirant e pregà'l que volgués tenir per recomanat al Rei perquè era home de delicada complexió:

-Senyora -dix Tirant-, no dubte la senyoria vostra que serà per mi així servit com si fos mon natural senyor.

E la Infanta lo hi recomanà molt, la qual restà ab molta dolor e pensament, e açò per causa del Rei son pare que se n'anava, e molt més per l'amor que tenia a Felip.

E en la primera guaita la nau féu vela e ixqueren del port ab molt bon temps e hagueren lo vent molt pròsper, que en quatre dies passaren lo golf de Venècia e foren en vista de Rodes, e anaren al castell de Sant Pere e aquí sorgiren per esperar vent que fos un poc fortunal. E Tirant, a consell de dos mariners que de sa terra havia portats, qui amaven molt l'honor sua, com veren lo vent llarguer e bo, en la nit donaren vela, e de matí, apuntant l'alba, ells foren en vista de Rodes, molt prop.

Com les naus de genovesos veren aquella nau venir, pensaren que era una de dues que havien trameses per portar vitualles per al camp; e veien que venien de llevant e no podien pensar que neguna altra nau tingués atreviment de venir enmig de tantes naus com en lo port estaven. La nau s'acostà, e com fon prop d'elles carregà de tantes veles com podia portar; en açò conegueren los genovesos, e en lo gàlib de la nau, que no era de les sues, e posaren-se en ordre del que pogueren. Emperò la nau los fon tan prop que neguna nau no pogué alçar vela, e aquesta a veles plenes passà per mig de totes les naus al llur despit; emperò ells foren ben servits de llances e de passadors e de molts colps de bombardes e de tot lo que en la mar s'usa. E Tirant manà al timoner e al nauxer que no voltassen la nau, sinó que donassen la proa en terra en dret de la ciutat en un arenal que hi ha pegat ab la muralla. E a veles plenes donaren allí.

Com los de la ciutat hagueren vist la nau donar la proa en terra, pensaren-se que fos de les dels genovesos que acordadament hagués dat en terra per pendre la ciutat. Tota la gent cuità en aquella part, e combatien-los molt bravament. E los de les naus los combatien d'altra part; que ells estaven en prou congoixa, fins a tant que un mariner anà prestament e pres una bandera, detingueren-se, que no feren armes. Prestament feren saltar un home, qui els dix com aquella nau era de socors.

Com los de terra saberen que lo capità de la nau era francès e portava la nau carregada de forment per socórrer la ciutat, anaren-ho a dir al Mestre, lo qual, sabuda la bona nova, s'agenollà en terra e tots los qui ab ell eren e feren llaors e gràcies a la divina Providència com era estat en record d'ells, que no els havia oblidats. Lo Mestre davallà del castell ab tots los cavallers. E los hòmens de la ciutat ab taleques entraven dins la nau per traure forment e posaven-lo en botigues.

Lo Mestre, com hagué haguda verdadera relació que era Tirant, tingué gran desig de veure'l, coneixent per experiència la molta virtut sua; e manà a dos cavallers de l'orde, dels majors que hi eren, que anassen a la nau e que pregassen a Tirant de part sua que volgués eixir en terra. Los cavallers pujaren en la nau e demanaren lo capità, e Tirant, així com aquell qui era pràctic e cortesà, los rebé ab molta honor. Los cavallers li digueren semblants paraules:

-Senyor capità, lo senyor Mestre és davallat del castell e és en la ciutat qui us espera e prega-us li façau gràcia d'eixir en terra. Per la virtuosa fama que de vós ha oïda mencionar, desitja molt la vostra vista.

-Cavallers senyors -dix Tirant-, direu a mon senyor lo Mestre que molt prest jo seré ab la senyoria sua; que ja fóra eixit a fer-li reverència, sinó que espere que haja fet alleujar la nau, perquè tinc dubte que ab lo gran càrrec que té no s'obra e que es perda lo forment. E sa mercè prenga càrrec de posar en segur lo forment que trauen. E vosaltres, cavallers, vos prec me façau dues gràcies. L'una és que per gentilea vullau pendre una poqueta col.lació ab mi; la segona que dos gentilshòmens meus se'n vagen en companyia vostra, perquè de necessitat tenen a parlar ab lo senyor Mestre ans que jo ixca en terra.

-Capità senyor -dix l'un cavaller-, dues coses nos demanau que no us poden ésser denegades. La primera és tan delitosa per a nosaltres que per a tots los dies de nostra vida vos restarem obligats.

E Tirant, que hi havia ben proveït en lo passat dia en fer coure moltes gallines e altres maneres de carns fiambres, e aquí els donà bé a menjar e a ells paregué ésser tornats de mort a vida. E Tirant hagué proveït ab lo seu majordom e ab los servidors seus que en la ciutat li hagueren una gran posada, e allí féu aparellar de menjar per al Mestre e a la religió perquè sabia que ho havien molt mester. E per causa d'açò Tirant se detingué, que no volgué eixir en terra fins que lo dinar fos aparellat.

Com los cavallers se'n volgueren anar, Tirant pres dos gentilshòmens dels seus e dix-los que en secret parlassen ab lo Mestre, e que li diguessen com ell portava en la sua nau lo rei de Sicília, e Felip, fill del rei de França, qui anaven a la santa perdonança de Jerusalem, si serien segurs en la sua terra. Com los gentilshòmens hagueren explicada l'ambaixada al Mestre, ab aquella honor e reverència que a ell se pertanyia, lo Mestre los dix semblants paraules:

-Gentilshòmens, digau al virtuós Tirant lo Blanc que jo só molt content de tenir secret tot lo que ell volrà, e que en la mia terra ell no deu demanar seguretat neguna, que jo vull que ell la tinga per sua, que los seus actes són estats de tanta virtut e singularitat, que ell nos ha guanyada tant la la voluntat, que és senyor de les persones nostres e dels béns; e que en la mia terra jo el prec que ell mane e ordene així com si fos Mestre de Rodes, car tot lo que manarà serà complit sens contradicció neguna; e si vol lo ceptre de la justícia e les claus del castell e de la ciutat, de continent li seran lliurades.

Cobrada la resposta Tiran dels seus ambaixadors, ne féu relació al rei de Sicília, de la molta cortesia del Mestre. E lo Rei e Felip desfressats ixqueren en terra e anaren a la posada que els havien aparellada. E Tirant ixqué molt bé abillat e devisà's en aquesta forma, ço és, ab gipó de brocat carmesí e sobre lo gipó un jaseran de malla, e sobre lo jaseran un jaquet d'orfebreria, e ab moltes perles que hi havia brodades, ab espasa cenyida, i en la cama portava la garrotera, e al cap un bonet de grana ab un fermall de molt gran estima.

Entrant Tirant dins la ciutat trobà lo Mestre en una gran plaça. Tirant anava molt bé acompanyat de m olts cavallers així de l'ordre com dels seus. Les dones e les donzelles estaven per les finestres e per les portes e terrats per veure qui era aquell benaventurat cavaller qui de tan cruel fam los havia delliurats e de penosa captivitat. Com Tirant fon davant lo Mestre féu-li honor de rei, ficà lo genoll e volgué-li besar la mà, emperò lo Mestre no ho consentí, e per bon espai estigueren altercant. Lo Mestre lo pres per lo braç, llevà'l de terra e besà'l en la boca ab molta amor afable. Aquí passaren moltes raons en presència de tots, recitant-li lo Mestre los grans combats que lo Soldà nit e dia los daven per terra e los genovesos per mar, e com estaven d'hora en hora per dar-se, per l'extrema fam que tenien, e no els era possible poder-se més sostenir, que tots los cavalls e altres animals s'havien menjats, fins als gats, que a meravella se'n trobàs u.

-Moltes dones prenyades se són afollades, e los petits infants se moren de fam. Aquesta és la major misèria que en lo món sia estada.

Acabant lo Mestre de recitar los passats mals, Tirant féu principi a un tal parlar.