Com Tirant féu cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots los moros se n'anaren de l'illa.

L'avisat mariner hagué fermat un argue en terra vora mar molt fort; aprés hagué una molt grossa gúmena e posà-la dins una barca ab dos hòmens que vogaven, e ab ell foren tres, e pres una corda tan grossa com lo dit, de cànem, molt llarga. Com foren prop la nau, que sentien parlar los qui feien la guaita al castell de popa, féu detenir la barca e despullà's tot nuu e cenyí's una corda, e posà's en la cinta un petit coltell ben esmoltat, per ço que si havia a tallar alguna corda que ho pogués fer, e posà'l-se de part de tras que al nadar no l'enutjàs; e en la baïna del coltell lligà lo cap de la corda. Manà als qui restaven en la barca que tostemps li donassen corda. Com ho hagué tot ordenat llançà's en l'aigua e nadant anà prop de la nau, que sentia molt bé parlar los que guaitaven. Llavors mès lo cap davall l'aigua perquè no fos vist e aplegà a la nau on està lo timó e aquí s'aturà un poc perquè no temia que de negú pogués ésser vist. E més baix del timó en totes les naus trobareu grosses anelles de ferro per ço com volen mostrar carena o volen espalmar, o com corren gran fortuna e es trenquen les agulles del timó, lliguen lo timó en aquelles anelles, les quals van totes avall l'aigua. E lo mariner passà la corda per l'anella e pres lo cap de la corda e torná'l-se a lligar, e posà's davall l'aigua e tornà a la barca; e pres lo cap de la corda e lligà'l al cap de la gúmena e va-la molt bé enseuar e portà-se'n un gran tros de sèu per enseuar l'anella per ço que passàs millor e no fes tanta remor. E deixà manat que, com haguessen cobrat lo cap de la gúmena, que prenguessen un fus de ferre e que el passassen per mig de la gúmena per ço com aplegàs a l'anella e no pogués passar, que ell hagués notícia que ells havien cobrat lo cap de la gúmena. E tornà's a llançar en l'aigua e tornà a la nau. E enseuà molt bé l'anella, e los de la barca tiraren la corda prima fins a tant que cobraren lo cap de la gúmena. Lo fus fon posat de ferro en la gúmena; com fon a l'anella no podia passar, conegué l'avisat mariner que lo cap de la gúmena era en la barca. Com li paregué hora anà-se'n. Ixqué en terra e lligà l'un cap de la gúmena en l'argue, e l'altre lligaren a una barca gran, a manera de balener, que ja la tenia plena de llenya e de tea, ruixat tot ab oli perquè cremàs bé. Posaren-hi foc e lleixaren-lo bé encendre e posaren-se cent hòmens a l'argue e començaren molt fort a vogir. E ab la força de l'argue fon fet tan prest que escassament fon partit lo balener que fon pegat al costat e la nau, e ab les grans flames de foc que portava prestament se pres lo foc en la nau ab tan gran fúria que res en lo món no bastara apagar-lo, sinó que los de la nau no pensaren altra cosa sinó de fugir ab les barques; altres se llençaven en la mar per passar en les altres naus, per bé que no pogueren excusar que molts n'hi moriren cremats per no haver temps de poder eixir, e a molts que lo foc aconseguí dormint.

Los qui feien la guaita alt en lo castell anaren prestament a dir al Mestre com gran foc havia en les naus del genovesos. Lo Mestre se llevà e pujà alt en una torre; com véu lo gran foc dix:

- Per mon Déu, jo pens que açò haurà fet Tirant, car ell me dix anit que volia assajar si poria fer una poca de lluminària entre les naus dels genovesos.

Com fon de dia Tirant pres tres mília ducats e donà'ls al mariner, e una roba de seda forrada de marts e un gipó de brocat. Lo mariner li'n féu infinides gràcies e restà molt content.

Com lo Soldà véu la nau cremada, dix:

-¿Quins hòmens del diable són aquests que no temen los perills e la mort, que a veles en lo port, e han socorregut la ciutat? E puix han começat a cremar la nau del capità, sí es faran totes les altres, car no poden saber los mariners com pot ésser estat açò. Cosa de gran admiració és que negú no ho puga saber.

Com la nau se cremava, la gúmena ab què tenia lligat lo balener cremà's, e ab l'argue cobraren lo cap. I ells no podien pensar lo balener com era vengut així dretament en aquella nau més que en nenguna de les altres. Aprés lo Soldà tramès per tots los capitans així de la mar com de la terra. E recità'ls tot aquest fet, e del present que lo Mestre li havia fet per mostrar com la ciutat estava molt ben proveïda de totes coses e més encara com eren en l'entrada de l'hivern que los fredss e les pluges los començaven d'enutjar; per què eliberava e llevar lo camp e tornar-se'n, mas que altre any ell hi tornaria.

E prestament manà sonar les trompetes e anafils del camp,e les naus donassen vela e anassen al cap de l'illa, que ell seria allí per recollir ab tota la sua gent. E així fon fet.

Com lo camp fon llevat, tota la morisma se n'anava molt cuitada ab gran desorde per dubte que tenien que no ixquessen los de la ciutat. La pressa era tanta entre los moros per anar-se'n que un ginet se soltà e corregué molt per lo camp que no el pogueren penddre, que tirá devers la ciutat e no el gosaren seguir perquè estava molt delitós ab lo folgar e no es lleixava pendre.

Com Tirant véu que los moros llevaven lo camp armà's ab tota la sua gent e ixqué fora de la ciutat e aplegaren fins a on era lo camp e posaren foc a les barraques per ço que si tornassen haguessen son treball de tornar-les a refer. E estant així, lo ginet s'acostà allí on ells eren e prengueren-lo. Tirant fon molt content com havien pres lo ginet.

E aquella nit tots los moros s'atendaren prop d'una ribera d'aigua. Per lo matí Tirant oí missa e posà en punt lo ginet ab sella de la guisa, e pres una ballesta d'aquelles que es paren a cavall ab una gafa, e moltes sagetes ab herba e posà-les en la corretja; e pres una llança curta en la mà, e tot sol ixqué de la ciutat e anà per mirar los moros si eren partits d'allí on havien alleujat aquella nit, e pujà en un mont e véu que tots los moros se n'anaven e pressa la via de la mar. E mirà a totes parts e véu venir per lo camí on los moros anaven, gran tros atrás, una atzembla carregada ab dihuit moros qui l'acompanyaven; e eren-se autrats atràs per ço com era caigua en un fang.

Com Tirant lo véu tan lluny dels altres, e que los primers no els podien veure per causa d'una poca muntanya que enmig los estava, fermà d'esperons e féu la llur via e conegué que eren moros e véu que negú d'ells no portava ballesta sinó que tots portaven llances e espases.

-No pot ésser menys -dix Tirant- que jo no en mate algú d'aquests perros de moros.

E ficà la llança que portava en terra, pres la ballesta e posà-hi una sageta ab herba e acostà's tant als moros que els podia bé tirar. E tirà a un moro e ferí'l en lo costat, que no anà trenta passos que en terra caigué mort. Tirant fermà dels esperons, llunyà's un poc e tornà a parar la ballesta, posà-hi una altra sageta en tornà devers ells e tirá a un altre moro e morí prestament. Tots los moros se remeteren a ell. Ferí dels esperons e no el podien aconseguir. Per aquest orde mès per terra huit moros, entre morts e mal nafrats; los altres no curaven sinó de cuitar camí. E si Tirant hagués tengudes tantes sagetes, per aquell orde tots los haguera morts encara que fossen estats cent. Acostà's als qui eren restats e dix-los que es donassen a presó. E ells deliberaren que més los valia ésser catius que no morir, puix veien que no tenien defensió ni esperaven socors.

Fet llur acord, digueren que eren contents de donar-se. Dix Tirant:

-Deixau totes les armes aquí.

Com les hagueren deixades, féu-los tornar atrás e llunyar de les armes bon tros, e ell posà's enmig dels moros e e les armes; e féu pendre una cordda e dix a l'u d'aquells que lligàs a tots los altres les mans detràs e alt en los braons:

-E si tu els lligues bé, que negú no es puga soltar, jo et promet de fer-te franc e posar-te en segur lla on és lo Soldà ab tota la sua gent.

Lo moro per haver llibertat lligà'ls molt bé. E prengueren l'atzembla, que era carregada de moneda e de joies de molta vàlua, e tiraren la via de la ciutat.

Tirant entrà ab la sua presa per la ciutat e trobà lo Mestre en la plaça ab molts cavallers de l'ordre qui l'estaven esperant per a dinar. Com lo Mestre lo véu venir tot sol ab deu presoners, estigué lo més admirat home el món, e tots los altres, de les grans cavalleries que Tirant feia.

Aprés que foren dinats, Tirant féu armar un bergantí e tramès-lo per veure lo Soldà e la sua gent si es recollien ne en quin punt estaven. Aprés que lo bergantí fon partit, donà al moro una roba de seda e féu-lo passar en la Turquia per la promesa que li havia feta. Molts hòmens de la ciutat anaren on era estaa la brega e trobaren encara alguns moros vius e feren-los morir e prengueren-los les armes que trobaren e tornaren-se'n a la ciutat.

Lo dia mateix tornà lo bergantí que era partit e dix que el Soldà s'era ja recollit, e tots los cavalls eren dins les naus. Tirant suplicà al Mestre que li donàs dos o tres guies que sabessen bé la terra, com ell volia aquella nit anar a visitar los moros. Molta gent li desconsellà que no anàs a empresa d'altri, emperò ell s'apoderá d'anar-hi e pres cinc-cents hòmens, e tota la nit caminaren e posaren-se en una muntanya sens que per negú no foren vists. E d'aquella muntanya miraven molt bé la pressa que los moros tenien de recollir-se. Com Tirant véu que ja no hi havia sinó estima de mil hòmens poc més o menys, Tirant ixqué de la muntanya e ferí enmig dels moros tan bravament que en feren una gran destrossa. Com lo Soldà véu fer la destrucció dels moros estava molt desesperat; tramès les barques perquè es poguessen recollir, mas pocs ne cobraren, que la major part foren morts o ofegats per recollir-se.

Veent açò lo Soldà féu dar vela e tornà-se'n en sa terra. Com fon aplegat, los grans senyors qui restats eren foren molt ben informats de la cusa de la sua venguda. Ajustaren-se tots e anaren-lo a veure. E un gran alcadi parlà per tots e féu principi a paraules de semblant estil.