B. L'oferta que féu lo Meste de Rodes a Tirant de pagar-li la nau.

-¡Sola esperança de la ciutat atribulada, succeïdor de la sang antiga molt generosa, oh tu Tirant lo Blanc!: sobre los nobles corona e ceptre real portar deuries e senyorejar l'Imperi Romà, car per les tues virtuoses obres e singulars actes de cavalleria a tu pertany e a altri no. Tu has posada en llibertat la nostra casa de Jerusalem ab lo temple de Salamò.Tu est estat consolació e vera salut de tots nosaltres, car gran temps havem estat ab molta fam e set altres dolors e misèries que per nostres pecats comportades havem, e per tu sol havem obtesa via de salvació e llibertat, car tota la nostra esperança era ja perduda, que si tu no fosses vengut en aquell beneït ia, fóra desolada la nostra ciutat e tota la Religió. Doncs, ¿a qui deu ésser dada la triümfal glòria sinó a tu, qui ets lo millor dels cavallers? E nosaltres restam molt obligats a la molta noblea tua, car totes aquestes gents que veus ací, foren en carrera e perdició, que perduda la ciutat e la fortalea, fóra perdut lo poble, los béns e riqueses d'aquells, e los cossos subjugats a perpetual captivitat. ¡Beneita sia l'hora que tu vinguist a socórrer los fanejants e els aconsolist ab vera dolçor d'abundoses viandes, car altra esperança no en restava sinó morir per la fe de Jesucrist! ¡Oh dolor e pena inestimable en les persones nostres posades en perpetual cativeri! ¿A qui darem doncs lo premi de nostra pròspera lliberació? ¿Qui serà nostre protector e segura defensa, si altra vegada los malignes e inics infels ací tornen, com los perills sien molts e les amargues dolors que passades havem, perquè d'ansiosa temor tremolen los nostres ossos, e les entramenes dins nosaltres no es poden assegurar?No fon jam mos major miseria,ni passaren los gloriosos sants màrits major pena en comparació de la nostra, per ço com la mort os comuna a tots e prest es passada, qui dóna fi a tots los mals. Per que, cavaller virtuós, suplicam a la tua noblea,jo e tota la Religió, que et plàcia estendre la tua generosa e victoriosa mà sobre lo nostre tresor, e que prengues d'aquell a tota voluntat, encara que no sia suficient premi dels teus singulars actes,car la tua molta virtut no poria fer res que en desgrat nos vingu's, car no sabem ni tenim ab que te pugam premiar de l'honor e pietat misericor de que de nosaltres aflegits has haguda,pensant en lo gran perill i esforçat de cavaller has exercides les armes, e no t'est mostrat gens éssers cavaller pereós, perquè bé et podies excusar a les batalles e combats de la mar e de la terra. E per ço se diu que aquell és dit cavaller que fa nobleses. Doncs, Tirant, senyor, d'aquesta Comunitat rep ab la tua mà plena de cavalleria del nostre tresor;e com més ne pendràs més glòria serà per a nosaltres.

E donà fi a son parlar.No tardà Tirant fer resposta en estil de semblants paraules.