Lletra tramesa per l'emperador de Constantinoble al rei de Sicília.

Nós, federic, per la immensa e divina majestat del sobiran Déu eternal, Emperador de l'Imperi grec, saluts e honor a vós, Rei de la gran e abundosa illa de Sicília. Per la concòrdia per los nostres antecessors feta e per vós e per mi pactada e confermada e jurada, en poder dels nostres ambaixadors: Notificam a la vostra real persona com lo Soldà, moro renegat, sia ab gran poder dins lo nostre imperi e en companyia sua lo Gran Turc: han-nos pres la major part de nostra senyoria, en la qual remei no podem dar per la mia senectut per no poder exercir les armes. Aprés la gran pèrdua que havem fet de ciutats, viles e castells, e han-ne mort lo major bé que tenia en aquest món, ço és, lo meu fill primogènit, qui era la mia consolació e escut e defensa de la santa fe catòlica, ànimo viril batallant contra los infels ab molta honor e glòria sua e mia. E tinc per major desaventura com sia estat mort per los seus mateixos. Aquell trist e adolorit dia fon perdiment de la mia honor i fama e de la casa imperial. E com a mi sia notori e és pública fama vós tenir en la cort vostra un esstrenu cavaller, los actes singulars del qual són molt experimentats, qui donen augment a la dignitat militar, qui es nomena Tirant lo Blanc, de la fraternitat dŽaquell singular orde de cavalleria qui es diu ésser fundat sots invocació dŽaquell gloriós sant, pare de cavalleria, senyor Sant Jordi en lŽilla dŽAnglaterra, e com dŽaquest cavaller se diguen molts assenyalats actes dignes de molta honor, e en especial se diga del que ha fet el gran Mestre de Rodes com lŽha ddelliurat ab tota sa Religió del Soldà ab tot lo seu poder, qui ara són ací, e moltes altres coses virtuoses que per lo món dŽell triümfen, per què us deman de gràcia que per la fe, amor e voluntat que sou tengut a Déu e a cavalleria, que el vullau pregar de part vostra emia, de voler venir en mon servei, que jo li daré de mos béns ttot lo que ell voldrà. E si no ve, suplic a la divina Justícia que li done a sentir de les mies dolors. Oh ben aventurat rei de Sicília! Sien-te acceptes les mies pregàries les quals són de dolorós plant, e puix est rei coronat, hages pietat dde la mia dolor perquè la inmensa bondat de Déu te guard dŽun cas semblant, com tots siam subjugats a la roda de fortuna e no és negú que lligar-la pugaa. Déu per sa mercè vulla mirar la nostra bona e sana intenció, donant fia a la ploma e no a la mà que no es cansaria de recitar per escriptura los passats, presents e esdevenidors mals.

Llesta que fon la lletra de lŽEmperador e per Tirant ben compresa, lo Rei dreçà les noves a Tirant e féu principi a un tal parlar.