Com lo rei de Sicília pregà a Tirant, per part sua e de lŽemperador de Constantinoble, que volgués anar en Constantinoble per socórrer-lo.
-Infinides gràcies sou tengut de fer a lŽomnipotent Déu, Tirant germà, com vos ha donat de tantes perfeccions que per tot lo món la glòria del vostre nom triümfa. E encara que los meus precs no mereixquen ésse obeïts en respecte perquè no em tingau obligació neguna de fer res per mi per quant jamés fiu res per vós, ans vos tinc molta obligació del que per mi fet haveu; mas confiat del vostre cor alt e generós qui no pot fer sinó segons qui és e lo que ha acostumat; e per causa dŽaçò atrevit de pregar e emprar-vos de part
de lŽemperador de Constantinoble e mia. E si los precs meus tan justs e de tanta caritat no havien lloc en vós, almenys, en reverència e servei de lŽomnipotent Déu, vullau haver compassió dŽaquell trist e afligit Emperador, qui abb tan gran instància vos prega e us demana que hajau misericòrdia de la sua senectut, que per mitjà de la vostra gran cavalleria, e fiant dŽaquella, no sia desposseït de la sua imperial senyoria.
Acabant lo Rei paraules de tanta amicícia acompanyades, Tirant feu principi a paraules de semblant estil:
-No és poca la voluntat que tinc, senyor, de servir lŽexcellència vostra, car amor és la més fort obligació que al món sia. E com los precs de vostra altesa me sien manaments, per tenir-me tan guanyada la voluntat, e si la majestat vostra me manarà que jo vaja per servir a aquell pròsper Emperador senyorejant la Grècia, jo ho faré per la molta amor que porte a lŽaltesa vostra. Emperò, senyor, jo no puc fer sinó tant com un home, açò notori és a Déu e al món:per bé que la fortuna mŽhaja consentit, e em sia estada amigable, e a la planeta de Març, en la qual jo naixquí, mŽha volgut dar victòria honor e estaat, no cové a mi presomir més que la fortuna no mŽha donat. E estic ab gran admiració dŽaquell magnànim Emperador, deixant a tants excel.lents reis com ha en lo món, ducs, comtess, marquesos, lŽart de cavalleria més entesos e més valents de mi, que vulla deixar aquells per haver a mi. No és molt ben aconsellat.
-Tirant -dix lo Rei-, jo bé sé que de bons cavallers ha per lo món, e vós no deveu ésser oblidat entre los altres. per ventura si lŽhonor fos examinada dŽaquells, entre los emprçeradors e reis e los cavallers entesos seria dat lo premi, honor e glòria a vós per lo millor cavaller de tots. Per què us prec e us requir com a cavaller, e per lo deute que deveu a cavalleria, per lo jurament que fésss aquell dia que us fon donat primer que a totss lŽorde de la fraternitat de la Garrotera, que vós vullau ab molta amor e voluntat anar a servir lŽestat imperial, e us ho conselle així com si em fósseu pròpiament fill. Perquè tinc coneguda vostra noble condició e gran habilitat, dŽon seŽn seguiran molts beneficis per la vostra condició e gran habilitat, dŽon seŽn seguiran molts beneficiss per la vostra noble condició e gran habilitat, dŽon seŽn seguiran molts beneficis per a lavostra anada, que fareu estalvis tants pobles de la crestiana fe de dura e greu captivitat, e dŽaçò sereu premiat per la Bondat divina en aquest món dŽexcelses honors, e en lŽaltre de lŽeterna glòria. Doncs, cavaller virtuós, puix les mies galeres estan prestes e ben armades e conduïdes a tot lo que vós manareu e volreu ordenar, vos prec que la vostra partida sia molt breu.
-Puix vostra senyoria mŽho mana e mŽho consella, jo só content -dix Tirant- dŽanar-hi.
E lo Rei manà que totes les galeres fossen formides de totes les coses necessàries. E los ambaixadors de lŽEmperador, com lo Rei los dix que Tirant era content dŽanar, foren los més contnets hòmens del món e regraciaren-ho molt a Rei.
Los ambaixadors de continent que foren arribats en Sicília havien parada taula per assoldejar gent. Al ballester donaven mig ducat lo dia, e a lŽhome dŽarmes un educat. E perquè en Sicília no havia tanta gent, passaren en Roma i en Nàpols, e aquí trobaren molta gent que de bon grat prengueren sou, e compraren molts cavalls. Tirant no curà de res sinó de fer preparatori dŽarmes e comprar cinc caixes grans de trompetes. De cavalls, lo Rei e Felip liŽn donaren prou e feren-los recollir en les naus ab los altres.
Tirant pres comiat ddel Rei, de la Reina, de Felip e de la Infanta. E, recollida tota la gent, donaren les veles al pròsper vent e navegaren ab bon temps e la mar tranquil.le, que un matí se trobaren davant la ciutat de Constantinoble.
Com lŽEmperador sabé que Tirant era vengut, en los dies de sa vida no mostrà major alegria e dix que, al parer seu, que son fill era ressuscitat. Les onze galeres vengueren ab tants de sons e dŽalegria que tota la ciutat feien ressonar. Lo poble, qui trist estava e adolorit, sŽalegrà tot, que els paria que Déu los fos aparegut. LŽEmperador se posà en un gran cadafal per mirar les galeres com venien. Com Tirant sabé que lŽEmperador estava en aquell lloc, en lo cadafal, féu traure dues banderes grans de rei de Sicília e una de les sues; e féu armar tres cavallers tots en blanc sens que no portaven sobrevestes e cascú tenia una bandera en la mà, e cascuna volta que passaven davant lŽEmperador baixaven les banderes fins prop de lŽaigua, e la de Tirant la feien tota en lŽaigua. Açò era en senyal que el saludaven e per la dignitat que lŽEmperador tenia sŽhumiliava tan baix a ell. LŽEmperador, com véu açò, que era cosa nova per a ell, lo que jamés no havia vist, fon molt content dŽhaver vista tal cerimònia, e molt més de la venguada de Tirant.
Com les galeres hagueren bé voltejat, una amunt, altra avall, vengueren a dar lŽescala en terra. E ixqué vestit aquell dia Tirant ab un jaseran de malla e les mànegues de franja dŽor, e sobre lo jaseran una jornea feta a la francesa, ab espasa cenyida, e al cap portava un bonet de grana ab un gros fermall guarnit de moltes perles e pedres fines de gran estima. Diafebus ixqué en semblant manera, sinó la jornea que era de setí morat, e Ricard ixqué tan bé abillat com negú de tots los altres, e portava la jornea de domàs blau. Totess aquestes jornees eren brodades dŽorfebreria e de perles orientals molt grosses. E tots los altress cavallers e gentilshòmens anaven molt ben abillats.
Com Tirant fon en terra trobà a la vora de la mar lo comte dŽÀfrica qui lŽestava esperant ab molta gent, quei el rebé ab molta honor. Partiren dŽaquí e feren la via del cadafal on lŽEmperador era. Com Tirant lo véu ficà lo genoll en terra, e tots los seus com foren a mig cadafal tornaren a fer altra reverència. Com fos als seus peus, afenollàŽs e volguué-li besarr lo peu, e lo valerós senyor no ho consentí. Besà-li la mà e lŽEmperador lo besà en la boca.
Com tots li hagueren feta reverència, Tirant li donà la lletra, que li portava, del rei de Sicília. Com lŽEmperador lŽhagué llesta en presència de tots, féu a Tirant un tal raonament.
