Com Tirant fon arribat en Constantinoble, e les raons que lŽEmperador li dix.

-No és poca lŽalegria que jo tinc de la vostra pròspera venguda, cavaller virtuós, regraciant al benaventurat rei de Sicília lo bon record que ha tengut de la mia molta dolor, car lŽesperança que jo tinc en la vostra molta virtut de cavalleria me fa posar en oblit tots los passats mals, coneixent en la vostra bella disposició lo que per relació de moltes gents mŽés estat reportat, car lo bé e virtut vostra no pot estar amagada, e mostraŽs per vós ésses vengut ací a petició de lŽanimós rei de Sicília, sentint-vos-ne major grat que si per ambaixadors e lletres mies fósseu vengut. E perquè tots coneguen lo bon grat que tinc de vós e la molta amor que us porte, de present vos done la capitania imperial e general de la gent dŽarmes e de la justícia.

E volgué-li dar lo bastó, lo qual era dŽor massís e a lŽun cap, dŽesmalt, tenia pintades les armes de lŽImperi. Tirant no volgué acceptar lo bastó de la capitania, sinó que donà del genoll en la dura terra e ab gest humil e afable li presentà tal resposta:

- La majestat vostra, senyor, no sŽagreuge si no he volgut acceptar lo bastó, car, parlant ab vènia e perdó de vostra altesa, jo no só vengut ací, ab esforç de cavalleria, per poder ofendre a la gran morisma que en lo vostree Imperi és, car no som en nombre sinó cent quaranta cavallers e gentilshòmens, tots com a germans en voluntat, no volent nós res usurpar que de dret a nosaltres no sia dat justament, com a la majestat vostra sia notori jo no ésser mereixedor de tal dignitat ni capitania per moltes justes raons. la primera, per jo no saber lŽexercici de les armes; segona, peer la poca gent que tinc; la terça, lo gran desheret e injúria que faria al senyor duc de Maceeddònia, al quart pertany la dignitat mills que no a mi, i en aquesta part estimaria més ésser martre que confessor.

-En la mia casa - dix lŽEmperador- no pot manar negú sinó lo qui jo voldré. Jo vull e man vós siau la tercera persona manat tota la gent dŽarmes, puix per ma desaventura he perdut aquell qui aconsolava la mia ànima; e per la mia indisposició, per la vellea que tinc, no podent les armes portarr, done tot mon lloc a vós e no a altri, tant com la mia persona.

Com Tirant véu la voluntat de lŽEmperador, acceptà lo bastó e la capitania ensemss ab la justícia, e besà-li la mà. Les trompetes e los ministres per manament de lŽEmperador començaren a sonar e publicaren per tota la ciutat ab imperial crida con Tirant era elet per Capità major per manament del senyor Emperador.

Com tot açò fon fet, lŽEmperador se partí del cadafal per tornar al palau, e per força tenien a passar per una bella posada que havien feta abillar on Tirant ab tots los seus posassen. Dix lŽEmperador:

-Capità, puix ací som, retraeu-vos en aquesta vostra posada perquè puga reposar la vostra persona per alguns dies, per lo treball de la mar que sofert haveu. Feu-me tant de plaer que atureu e lleixau-me anar.

-Com, senyor, un tal defalt presumeix vostra altesa de mi que jo us deixàs!Que repòs meu és acompanyar la majestat vostra e fins als inferns vos acompanyaria, quant més fins al palau.

E lŽEmperador se pres a riure del que Tirant li havia dit. E més li dix Tirant:

Senyor, façaŽm gràcia la majesta vostra, que, com siam en lo palau, de dar-me llicència que puga anar a fer reverència a la senyora Emperadriu e a sa cara filla la senyora Infanta.

Dix lŽEmperador que era molt content.

Com foren en la gran sala del palau lŽEmperador lo pres per la mà e posàŽl dins la cambra on era lŽEmperatriu e trobare-la en la següent forma. la cambra era molt escura sens qu no hi havia llum ni claredat neguna, e lŽEmperador dix:

Senyora, veus ací lo nostre Capità major qui ve per fer-vos reverència.

Ella respòs, quasi ab veu esmortida:

-Bé sia ell vengut.

Dix Tirant:

-Senyora, per fe hauré a creure aquella que parla sia la senyora Emperadriu.

-Capità major -dix lŽEmperador-, quisvulla qui tinga la capitania de lŽimperi grec té potestat dŽobrir les finestres e de mirar-les totes en la cara e llevar-los lo dol que porten per marit, pare, fill o geermà. E així vull jo que useu vós de vostre ofici.

Manà Tirant li portassen una antorxa encessa, e prestament fon fet. Com la llum fon en la cambra, lo Capità véu un papalló tot negre. Acostà-sŽhi ee obríŽl e véu una senyora vestida tota de drap gros ab un gran vel negre al cap que tota la cobria fins als peus. Tirant li llevà lo vel del cap, e restà ab la cara descoberta, e vista la cara, fiçà lo genoll en terra e besà-li lo peu sobre la roba e aprés la mà. I ella tenia en la mà uns paternostres dŽor esmaltats; besàŽls e féu-los besar al Capità. Aprés véu un nllit ab cortines negres. E la Infanta estava gitada damunt aquell llit ab brial de setí negre, vestida e coberta ab una roba de vellut de la mateixa color. als peus, damunt lo llit, seien una dona e una donzella. La donzella era filla del duc de Maceeedònia, e la dona havia nom la Viuda Reposada, la qual havia criada a la Infanta de llet. Al cap de la cambra véu estar cent setanta dones e donzelles qui totes estaven ab lŽEmperadriu e ab la infanta Carmesina.

Tirant sŽacostà al llit, e féu gran reverència a la Infanta e besà-li la mà. Aprés anà a obrir les finestres. E aparegué a totes les dames que fossen eixides de gran captivitat, per ço com havia molts dies que eren posades en tenebres per la mort del fill de lŽEmperador. Dix Tirant:

-Senyor, ab vènia e perdó parlant, jo diré a vostra altesa e a la senyora Emperadriu, que present és, la mia intenció. Jo veig que lo poble dŽaquesta insigne ciutat està molt trist e adolorit per dues raons. La primera és per la pèrdua que lŽaltesa vostra ha feta dŽaquell animós cavaller, lo Príncep fill vostre; e la majestat vostra no seŽn deu agreujar, puix és mort en lo servei de Déu e per mantenir la santa fe catòlica, ssinó que en deveu dar llaors e gràcies a la immensa bondat de nostre senyor Déu, car ell lo us havia acomanat, e ell lo us ha volgut llevar per major bé per a ell, que lŽha col.locat en la glòria de paradís. E dŽaçò li deveu dar moltes llaors, e ell, qui és misericordiós e dŽindifinida pietat, dar-vos ha en aquest món pròspera e llonga vida, e aprés la mort, lŽeterna glòria, e fer-vos ha vencedor de tots vostres enemics. la segona causa per què estan trists, sí és per la gran morisma que es veen molt prop, tement perdre los béns e la vida e, lo menys mal, ésser catius en poder dŽinfels. Per què la necessitat requir que lŽaltesa vostra e de la senyora Emperadriu façau la cara alegre a tots los qui us veuran, per aconsolar-los de la dolor en què posats són perquè prenguen ànimo en virilment batallar contra los enemics.

-Lo Capità dóna bon consell -dix lŽEmperador-. E jo vull e man que de continent, així hòmens com dones, tots lleixen lo dol.